L'euro celebra 15 anys en una Europa convulsa
L'euro està d'aniversari. La moneda única europea compleix 15 anys. Mentre sonaven les 12 campanades del 2002, l'euro es va fer un lloc en la vida de 300 milions de ciutadans europeus.
L'euro encara és jove, però ja n'ha vist de tots colors: la zona euro ha passat de 12 a 19 països i ha hagut d'afrontar una crisi que el va agafar massa aviat i sense els fonaments ben assentats. Les diferències entre els països que ja venien des del seu naixement han marcat tots aquests anys i com han patit la crisi.
Recordeu aquell dia 1 de gener de 2002? Els més ansiosos van anar ràpidament als caixers automàtics per poder tocar euros. I els més reticents no es volien desprendre de les pessetes. Era habitual veure calculadores conversores de moneda a l'hora de pagar i s'estenia la por que els preus s'arrodonirien a l'alça.
Les converses giraven al voltant de la nova moneda única. En aquell moment, el cafè va passar a costar 70 cèntims, una barra de pa 30 cèntims i un menú 6 euros. Ara, 15 anys després, els preus han canviat força. El cafè, al voltant de l'1,20, una barra de pa, més de 65 cèntims i el menú, mínim 10 euros.
En aquests 15 anys, l'euro ha passat de 12 a 19 països i ha hagut d'afrontar una crisi que el va agafar massa aviat i sense els fonaments ben assentats, perquè les diferències entre els països que ja venien des del seu naixement han marcat l'evolució durant tots aquests anys i com han patit la crisi.
Les institucions europees intentaven llavors transmetre la seva il·lusió en el nou projecte europeu. El temps, però, ha posat a lloc les paraules del president de la Comissió Europea del moment, Romano Prodi:
"L'euro és el començament d'una UE més forta. Serem els millors del món!"
Els països de l'euro van viure uns primers anys marcats pel creixement econòmic, un atur baix i la bonança. Però l'euro ha tingut un abans i un després de la crisi econòmica que va començar el 2008.
Les diferències que ja existien de base entre els països del nord i els de la perifèria es van accentuar amb el rescat de Grècia, Irlanda i Portugal i el d'Espanya. El projecte europeu es va posar en qüestió i l'euro es va posar en perill. Llavors, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, va prendre les regnes.
Draghi va aconseguir aturar la pressió dels mercats amb una frase curta i, al seu torn, balsàmica: "Faré el que calgui."
L'euro va aconseguir mantenir a ratlla la inflació i abaratir el crèdit, però no va aconseguir frenar l'atur i té una imatge de fragilitat. Els països no volen cedir sobirania i aquest 2017 la moneda única se la juga també a les urnes, on els partits euroescèptics cada cop prenen més força.
