Letta defensa polítiques de creixement mentre Merkel posa l'atur com a prioritat
Dos dies després de ser investit, el nou primer ministre italià s'ha reunit amb la cancellera Angela Merkel. Els dos dirigents han coincidit en la importància de polítiques per reduir l'atur. Davant la petició de Letta de més ajuda al creixement, Merkel li ha respost: "Austeritat i creixement no han de ser contraposats".
RedaccióActualitzat
Immediatament després de ser investit primer ministre d'Itàlia, Enrico Letta ha posat fil a l'agulla i ha viatjat aquest dimarts a Berlín, on s'ha reunit amb la cancellera alemanya, Angela Merkel.
En la línia del president francès, François Hollande, Letta ha tornat a reclamar "polítiques de creixement" a la Unió Europea. "No volem una Europa que permeti tenir deutes, sinó que creï regles per evitar l'endeutament en les polítiques de creixement". Itàlia "ha fet tot allò necessari i seguirem fent-ho per mantenir els comptes en ordre", però la Unió Europea, de la seva banda, ha de dur a terme polítiques "a favor del creixement".
El nou govern d'unitat italià vol "utilitzar tota la força política per treballar en dues direccions: restablir la confiança dels ciutadans en la política i combatre l'atur", ha explica Letta a la cancellera. En la lluita contra la desocupació han coincidit els dos líders. Tenint en compte "les previsions econòmiques a mitjà termini, la lluita contra l'atur s'han convertit en un tema central. Hem d'invertir en desgravacions fiscals a les empreses (...) i a tots els països europeus ha d'haver més inversió privada i menys burocràcia", ha explicat Merkel.
La dirigent alemanya continua defensant l'estalvi i la contenció, tot i que en els últims mesos ha introduït matisos. En opinió de la cancellera, si a l'inici de la crisi "no hi hagués hagut una decisió unànime" a favor de les polítiques d'austeritat, "avui no seríem on som", si bé ha reconegut que les polítiques es fan "per a les persones". "En aquest sentit, a Europa ara mateix hi ha molt a fer" com les "reformes estructurals i de consolidació" i cal "continuar per la senda iniciada" en els últims anys de "consolidació fiscal". "Austeritat i creixement no han de ser contraposats. Tot el contrari, han de marxar en paral·lel".
El nou govern italià manté "els compromisos adquirits" amb els 27, però en pocs dies des de la seva elecció ja han sorgit dubtes. Quan va presentar el seu programa, Enrico Letta es va comprometre a eliminar l'impost sobre el primer habitatge introduït per l'anterior govern de Mario Monti. Els periodistes han preguntat a Letta d'on traurà els diners per aquesta rebaixa fiscal i per arribar als números exigits per Brussel·les. Letta ha respost sense detallar que és un assumpte intern del seu país.
El primer ministre italià sap que Europa és un aliat per sortir de la crisi i ha marcat perfil europeïsta. Enrico Letta ha assegurat que treballarà perquè aquest any i el que ve -quan Itàlia assumirà la presidència de torn de la Unió- sigui un període en el qual "Europa finalment aconsegueixi arribar a la unió bancària, econòmica, fiscal i política". "Només si assolim aquests objectius serem capaços de donar resposta als problemes de casa".
En la línia del president francès, François Hollande, Letta ha tornat a reclamar "polítiques de creixement" a la Unió Europea. "No volem una Europa que permeti tenir deutes, sinó que creï regles per evitar l'endeutament en les polítiques de creixement". Itàlia "ha fet tot allò necessari i seguirem fent-ho per mantenir els comptes en ordre", però la Unió Europea, de la seva banda, ha de dur a terme polítiques "a favor del creixement".
El nou govern d'unitat italià vol "utilitzar tota la força política per treballar en dues direccions: restablir la confiança dels ciutadans en la política i combatre l'atur", ha explica Letta a la cancellera. En la lluita contra la desocupació han coincidit els dos líders. Tenint en compte "les previsions econòmiques a mitjà termini, la lluita contra l'atur s'han convertit en un tema central. Hem d'invertir en desgravacions fiscals a les empreses (...) i a tots els països europeus ha d'haver més inversió privada i menys burocràcia", ha explicat Merkel.
La dirigent alemanya continua defensant l'estalvi i la contenció, tot i que en els últims mesos ha introduït matisos. En opinió de la cancellera, si a l'inici de la crisi "no hi hagués hagut una decisió unànime" a favor de les polítiques d'austeritat, "avui no seríem on som", si bé ha reconegut que les polítiques es fan "per a les persones". "En aquest sentit, a Europa ara mateix hi ha molt a fer" com les "reformes estructurals i de consolidació" i cal "continuar per la senda iniciada" en els últims anys de "consolidació fiscal". "Austeritat i creixement no han de ser contraposats. Tot el contrari, han de marxar en paral·lel".
El nou govern italià manté "els compromisos adquirits" amb els 27, però en pocs dies des de la seva elecció ja han sorgit dubtes. Quan va presentar el seu programa, Enrico Letta es va comprometre a eliminar l'impost sobre el primer habitatge introduït per l'anterior govern de Mario Monti. Els periodistes han preguntat a Letta d'on traurà els diners per aquesta rebaixa fiscal i per arribar als números exigits per Brussel·les. Letta ha respost sense detallar que és un assumpte intern del seu país.
El primer ministre italià sap que Europa és un aliat per sortir de la crisi i ha marcat perfil europeïsta. Enrico Letta ha assegurat que treballarà perquè aquest any i el que ve -quan Itàlia assumirà la presidència de torn de la Unió- sigui un període en el qual "Europa finalment aconsegueixi arribar a la unió bancària, econòmica, fiscal i política". "Només si assolim aquests objectius serem capaços de donar resposta als problemes de casa".
