L'estudi RCR d'Olot rep el premi Pritzker a Tòquio davant de l'emperador

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta han rebut aquest reconeixement per la dimensió universal d'una arquitectura pensada amb valors locals
L'estudi RCR d'Olot rep el premi Pritzker a Tòquio davant de l'emperador
Tòquio

L'estudi RCR d'Olot rep el premi Pritzker a Tòquio davant de l'emperador

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta han rebut aquest reconeixement per la dimensió universal d'una arquitectura pensada amb valors locals
Redacció

Els membres de l'equip d'arquitectura RCR, els catalans Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, han rebut aquest dissabte a Tòquio el Premi Pritzker, considerat el Nobel d'arquitectura, en una cerimònia que ha presidit l'emperador del Japó. Una cerimònia que les càmeres no han pogut gravar.

En presència de grans noms de l'arquitectura mundial, l'estudi d'Olot ha rebut aquest reconeixement a la dimensió universal d'una arquitectura pensada amb valors locals.

L'acte s'ha fet al palau Akasaka, un edifici d'estil neobarroc construït a començament del segle XX.

"Emoció, felicitat, orgull, responsabilitat i admiració per als que l'han guanyat abans."

Han estat les primeres paraules del discurs, senzill i poètic, pronunciat en anglès, per Carme Pigem.

Pigem ha definit la seva professió com "l'art de materialitzar somnis a través d'un viatge" i ha explicat que la seva aspiració sempre ha estat "fer sentir coses a la gent que viu en els espais que creem".

 

Un dels estudis catalans amb més projecció internacional

RCR és un dels estudis catalans amb més projecció internacional i que més encàrrecs rep de l'estranger. Entre els seus treballs hi ha el centre d'art La Cuisine i el Museu Soulages, a França; la Mediateca de Gant, a Bèlgica, i a Catalunya l'espai del Teatre La Lira, a Ripoll; el restaurant Les Cols, a Olot, la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver a Barcelona o l'edifici d'oficines Plaça Europa a l'Hospitalet de Llobregat.

La museïtzació de la masia de Joan Miró, a Mont-roig també tindrà el seu segell.

El jurat els ha escollit perquè considera que, des del 1988, la seva feina demostra un compromís total amb els espais de creació, i una autèntica harmonia amb el context on se situen els seus edificis.

També distingeixen el joc de transparències de les seves construccions, amb un joc de connexions permanents entre interiors i exteriors. En definitiva, una arquitectura emocional, en què la bellesa i la serenitat són les premises bàsiques.

És la primera vegada que el premi recau en tres arquitectes i no en un de sol. Fins ara, el Pritzker només l'havia guanyat un arquitecte espanyol, el navarrès Rafael Moneo, que el va rebre el 1996, fa 21 anys.