L'estigma del càncer de mama a Algèria: homes que repudien les seves esposes perquè són "mitja dona"

La Linda, de 50 anys, assegura: "Càncer? No és res comparat amb el fet de ser rebutjada després de 18 anys de matrimoni"
L'estigma del càncer de mama a Algèria: homes que repudien les seves esposes perquè són "mitja dona"
Alger

L'estigma del càncer de mama a Algèria: homes que repudien les seves esposes perquè són "mitja dona"

La Linda, de 50 anys, assegura: "Càncer? No és res comparat amb el fet de ser rebutjada després de 18 anys de matrimoni"
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

A més del trauma i el patiment que pot suposar perdre un pit pel càncer de mama, moltes dones algerianes han d'afrontar una altra qüestió: l'abandó per part del seu marit en considerar-les "mitja dona" o "mutilades".

La Linda, una assistent mèdica de cinquanta anys afectada de càncer de mama, ha decidit explicar-ho, però sense mostrar la cara a càmera. Haver tingut la malaltia encara és tabú en un país on les dones són objecte freqüent de maltractaments, discriminació i falta de drets, i on les nenes es veuen forçades a contreure matrimoni.

"Càncer? No és res comparat amb el fet de ser rebutjada després de 18 anys de matrimoni."

"Em va deixar amb tres nens, amb filles joves que necessitaven protecció. La vida és dura, aquí, a Algèria. I abandonar els nens, abandonar la dona...".

La Linda només és una dels centenars d'algerianes abandonades pels seus marits després de ser diagnosticades. Moltes no tenen cap més opció que sotmetre's a una operació perquè els extirpin la glàndula mamària.

 

Un altre cas, la Hayat, és una estudiant de trenta anys. El seu promès la va abandonar després d'haver-li li explicat que s'havia de sotmetre a una operació d'urgència per extirpar-li el pit. Ho explica entre llàgrimes:

"Em va dir: vull una dona completa, no pas tres quarts de dona."

Les conseqüències d'aquest comportament són nombroses. Samia Gasmi, presidenta de l'associació Nur Doha, que vol dir Llum del Dia, i que les ajuda, explica que els marits les deixen soles davant de tractaments durs i, a vegades, també sense sostre per viure. Això les obliga a recórrer a centres d'acollida. Algunes "s'enfonsen en la depressió" i acaben considerant vergonyosa la malaltia.

Segons Gasmi, una de les dones va amagar-ho a la seva germana, una altra va començar a dur mocador perquè la seva família no s'adonés de la caiguda dels cabells i, fins i tot, una "va triar morir amb els dos pits abans d'acceptar l'extirpació".

 

La sociòloga Yamina Rahou creu que aquest sentiment de vergonya prové del "patiment de tenir amputada una part del cos que simbolitza la feminitat". Rahou fa recerca al Centre Social i Cultural d'Antropologia d'Orà i explica que aquestes dones senten que no poden continuar complint el paper que la societat els exigeix.

Pel teòleg Kamel Chekkat, es tracta d'un comportament no islàmic i que "no té res a veure amb la religió, sinó amb l'educació".

Notícia relacionada: Troben el càncer de mama més antic en una mòmia de més de 4.000 anys

La Safia, de 32 anys, va perdre deu quilos en un any a causa del tractament i es pregunta: "Qui voldrà una dona com jo?" La situació, però, no s'acaba de veure igual amb el pas del temps. Cinc anys després d'haver-se operat a l'estranger, la Hayat està superant la malaltia amb el suport de la família i els amics. La Linda té el suport dels seus fills i el seu càncer està remetent. Diu que la malaltia la va alliberar d'un home que li pegava i li robava el sou.

Notícia relacionada: Càncer de mama i ovari hereditari: una decisió dura per trencar la cadena

Cada any es registren a Algèria uns 10.000 casos de càncer de mama, el més freqüent en les dones, tant als països desenvolupats com als que estan en vies de desenvolupament.

TEMES:
Salut Càncer Masclisme

VÍDEOS RELACIONATS