L'estat espanyol, a la cua dels països inversors en energia solar
El documental "Revolució solar", una producció pròpia de TV3 dirigida per Ricard Belis i Joan Marí, explica els lideratges britànic i alemany en inversió en energia solar a Europa
El canvi climàtic és una realitat acceptada i confirmada per tota la comunitat científica internacional, que reclama actuacions fermes per a la descarbonització del planeta.
L'accident de la central nuclear de Fukushima va propiciar l'Acord de París del desembre del 2015, que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir del 2020.
Una placa solar costa avui un 80% menys que fa deu anys, període en el qual la factura de la llum ha pujat un 70%. Això fa de l'energia solar una font renovable altament rendible i que el planeta visqui un autèntic boom fotovoltaic, fins al punt que s'han creat 8 milions de llocs de feina, directes i indirectes, en el sector.
Espanya, l'estat amb més potencial fotovoltaic d'Europa, només va instal·lar 0,05 GW el 2015 i està estancada a la cua dels països inversors, alhora que els professionals del sector fotovoltaic han de buscar feina en països amb menys hores de sol, com el Regne Unit, Alemanya, Holanda, Suïssa, Dinamarca o Àustria.
A partir de l'any 2020 tots els edificis hauran d'aplicar la directriu europea d'eficiència energètica i s'hauran de produir l'energia que consumeixin. Això reduirà considerablement el cost de la factura de la llum.
El documental "Revolució solar", una producció pròpia de TV3 dirigida per Ricard Belis i Joan Marí, explica els lideratges britànic i alemany en inversió en energia solar a Europa, posa llum sobre les causes de la complexa situació energètica espanyola i es pregunta si serà possible la democratització de l'energia de la mateixa manera que les noves tecnologies han democratitzat la comunicació.
El treball respon a aquest i altres aspectes relacionats amb el sistema elèctric espanyol, com són la subhasta on es decideix el preu de l'electricitat; les anomenades "portes giratòries" entre empreses elèctriques i alts càrrecs de l'administració pública; què paguem realment a la factura de la llum; com afronta Catalunya la transició energètica des d'una capacitat reguladora gairebé nul·la i amb un sistema energètic molt depenent de l'energia nuclear o si el cotxe elèctric serà una realitat immediata o la mobilitat sostenible haurà d'esperar encara un temps a consolidar-se.
