L'esquerra abertzale recupera una històrica formació integrant d'HB per concórrer a les municipals
L'esquerra abertzale ha registrat per a les pròximes eleccions municipals el partit Eusko Abertzale Ekintza-Acció Nacionalista Basca amb la intenció de ser present a totes les localitats del País Basc i Navarra. Es tracta d'una històrica formació nacionalista i socialista que va ser integrant de la coalició Herri Batasuna. Sobre la inscripció d'aquest partit, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha recordat que, si Batasuna vol anar a les eleccions, ha de complir la llei.
Eusko Abertzale Ekintza-Acció Nacionalista Basca (EAE-ANB). Aquest és el nom que finalment podria aixoplugar l’esquerra abertzale en les eleccions municipals i forals del 27 de març. De moment, la formació ja ha designat representants a les Juntes Electorals provincials del País Basc, un pas previ a la presentació de candidatures. Les llistes s'hauran de lliurar entre el 18 i el 23 d'abril.
L'opció de l'esquerra abertzale ha agafat el ministre de l'Interior desprevingut. Alfredo Pérez Rubalcaba ha reconegut que no sabia aquestes intencions i, en la primera reacció, ha deixat clar que "si Batasuna o l'esquerra abertzale" vol concórrer a les eleccions municipals del 27 de maig "ja sap el que ha de fer, complir la llei", i ha assegurat que "si no la compleixen, sigui quin sigui l'antifaç que es posin, nosaltres aplicarem la llei".
Aquest antifaç de què parlava Rubaclaba és una formació inscrita al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior des de l'any 1977, i encara hi consta, tot i que la seva activitat política és molt escassa. De fet, l'última aparició pública es redueix a una demostració de suport a l'Aberri Eguna (el Dia de la Pàtria basca), que es va celebrar la setmana passada. Amb tot, la seva història és força més activa.
Dissabte farà 30 anys que es va fundar EAE-ANB
El 14 d'abril del 1977 es registrava Eusko Abertzale Ekintza-Acció Nacionalista Basca (EAE-ANB) al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior. Naixia, llavors, com una escissió del PNB, que es considera el primer partit nacionalista d'esquerres del País Basc.
Al cap d'un any va sumar-se al projecte per fundar la coalició Herri Batasuna, al costat d'Euskal Sozialista Biltzarrea (ESB), el Partit Socialista Revolucionari Popular (HASI) i el Partit Revolucionari dels Treballadors Patriotes (LAIA).
Sempre es va integrar en aquesta coalició i només en una sola ocasió es va presentar en solitari en unes eleccions, després de la restauració de la democràcia. Va ser en les eleccions generals de 1977, amb candidatures a Guipúscoa i Biscaia, però no va obtenir representació en cap de les dues circumscripcions.
El passat mes de març, l'associació Dignitat i Justícia va demanar al jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, que suspengués l'activitat d'EAE-ANB, en considerar que aquest partit, que va formar part d'HB, va quedar integrat a la il·legalitzada Batasuna.
Arnaldo Otegi, però, ha negat que EAE-ANB sigui l'aposta de l'esquerra abertzale per ser present als comicis del 27 de maig i, en una roda de premsa, el portaveu de la il·legalitzada Batasuna ha insistit que la seva intenció és que es legalitzi ASB i que prosperin les agrupacions electorals impulsades a cada municipi.
L'opció de l'esquerra abertzale ha agafat el ministre de l'Interior desprevingut. Alfredo Pérez Rubalcaba ha reconegut que no sabia aquestes intencions i, en la primera reacció, ha deixat clar que "si Batasuna o l'esquerra abertzale" vol concórrer a les eleccions municipals del 27 de maig "ja sap el que ha de fer, complir la llei", i ha assegurat que "si no la compleixen, sigui quin sigui l'antifaç que es posin, nosaltres aplicarem la llei".
Aquest antifaç de què parlava Rubaclaba és una formació inscrita al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior des de l'any 1977, i encara hi consta, tot i que la seva activitat política és molt escassa. De fet, l'última aparició pública es redueix a una demostració de suport a l'Aberri Eguna (el Dia de la Pàtria basca), que es va celebrar la setmana passada. Amb tot, la seva història és força més activa.
Dissabte farà 30 anys que es va fundar EAE-ANB
El 14 d'abril del 1977 es registrava Eusko Abertzale Ekintza-Acció Nacionalista Basca (EAE-ANB) al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior. Naixia, llavors, com una escissió del PNB, que es considera el primer partit nacionalista d'esquerres del País Basc.
Al cap d'un any va sumar-se al projecte per fundar la coalició Herri Batasuna, al costat d'Euskal Sozialista Biltzarrea (ESB), el Partit Socialista Revolucionari Popular (HASI) i el Partit Revolucionari dels Treballadors Patriotes (LAIA).
Sempre es va integrar en aquesta coalició i només en una sola ocasió es va presentar en solitari en unes eleccions, després de la restauració de la democràcia. Va ser en les eleccions generals de 1977, amb candidatures a Guipúscoa i Biscaia, però no va obtenir representació en cap de les dues circumscripcions.
El passat mes de març, l'associació Dignitat i Justícia va demanar al jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, que suspengués l'activitat d'EAE-ANB, en considerar que aquest partit, que va formar part d'HB, va quedar integrat a la il·legalitzada Batasuna.
Arnaldo Otegi, però, ha negat que EAE-ANB sigui l'aposta de l'esquerra abertzale per ser present als comicis del 27 de maig i, en una roda de premsa, el portaveu de la il·legalitzada Batasuna ha insistit que la seva intenció és que es legalitzi ASB i que prosperin les agrupacions electorals impulsades a cada municipi.
