Aberri Eguna

L'esquerra abertzale fa una crida al diàleg mentre creix el rumor d'una possible treva d'ETA

La divisió habitual entre els partitis nacionalistes bascos en la celebració de l'Aberri Eguna (el Dia de la Pàtria) ha tornat a evidenciar-se. La majoria de partits han fet actes per separat, però per primera vegada la il·legalitzada Batasuna hi ha renunciat per participar en l'anomenat Fòrum de Debat Nacional, per donar-li protagonisme i erigir-lo com a embrió de futures unions. La jornada ve marcada pels rumors d'una possible treva amb ETA. Arzalluz ho ha insinuat i l'esquerra abertzale no ho ha desmentit.

Actualitzat
El Fòrum de Debat Nacional, integrat per nacionalistes i membres de l'esquerra abertzale, ha presentat a Pamplona, coincidint amb la celebració de l'Aberri Eguna (Dia de la Pàtria basca), el seu procés per a la pacificació i la construcció nacional, que comptarà amb una mesa de partits i una assemblea i consell. La constitució d'aquesta assemblea s'ha anunciat per al proper 2 de juliol, i s'ha avançat que serà un "organisme medul·lar" per a la "construcció nacional basca" i "la primera instància nacional de naturalesa social". Aquest fòrum ha comptat fins ara amb l'impuls de nacionalistes i de l'esquerra abertzale, entre altres col·lectius, que també públicament s'han sumat a aquest compromís a través de dirigents com Rafa Larreina, secretari d'Organització d'EA, i Arnaldo Otegi, portaveu de Batasuna, als quals han acompanyat els secretaris generals d'ELA i LAB, Juan Mari Otaegi i Rafa Díez, o el parlamentari d'Aralar, Txentxo Jiménez. Durant l'acte s'ha explicat que la "resolució del conflicte" passa pel diàleg, i han assenyalat que "el diàleg és l'eina més important per a un conflicte polític que s'ha de solucionar per les vies polítiques", la qual cosa requereix, a més a més, "voluntat". Les bases sobre les quals cal treballar seran la territorialitat, i això implica que "Euskal Herria és una nació", encara que amb "diferents projectes polítics"; la sobirania o dret d'autodeterminació, i el respecte als drets democràtics, "tant col·lectius com individuals". Amb aquestes bases es crearà una mesa de partits "sense cap condició prèvia per participar-hi" i el seu objectiu serà el d'"aconseguir un consens en un termnini fix", que no han avançat, per donar una solució al que anomenen "conflicte polític i armat que viu Euskal Herria amb els estats espanyol i francès". La segona via d'acció serà l'assemblea o consell per a la "construcció nacional", que comptarà amb un "consell d'emergències" amb capacitat "permanent" de resposta davant de possibles "atacs i adversitats". La feina d'aquest organisme passarà a més per "potenciar les institucions a nivell nacional", la qual cosa implica "la reorganització de l'Udalbiltza", l'assemblea d'electes municipals bascos, i cada any celebrarà una assemblea que permeti valorar el que s'ha fet i prioritzar activitats per al proper període. Serà també feina de l'assemblea elaborar una "programació nacional comuna que faci front a la dispersió de forces i mitjans", i crear "una xarxa basca de reflexió" que ajudi a enfortir el procés de "construcció nacional" i mantingui "una estreta relació amb els impulsors dels projectes de la Universitat Basca". Treva d'ETA? En la festa de l'Aberri Eguna s'hi respira un cert aire d'optimisme, ja sigui per la nova etapa política que s'obre amb el govern del PSOE, o també pels rumors que apunten a una possible treva d'ETA. Sobre aquests rumors l'expresident del PNB, Xabier Arzalluz, s'ha mostrat caut, però ha reconegut que s'hi està treballant. Des de les files abertzales no s'ha anat més enllà, però tampoc s'ha desmentit res. Tot plegat, cal insistir que només són rumors, però en qualsevol cas contribueixen a crear un ambient d'esperança, que ha servit a tots els partits per recolzar-s'hi a l'hora de reivindicar les seves proclames nacionalistes.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut