L'espectacular piràmide de Kefren es reobre al públic després de dos anys de restauració

La piràmide de Kefren, la segona més gran de les tres famoses construccions de l'altiplà de Gizeh, es torna a obrir al públic després de dos anys de feines de restauració. Així ho ha anunciat el ministre de Cultura egipci. De tota manera, encara s'ha de decidir el nombre de gent que podrà visitar el monument al dia. El govern egipci també ha anunciat que la piràmide Mikerinos, la més petita de les tres, es tancarà al públic durant el 2005 per restaurar-la.
L'espectacular piràmide de Kefren es reobre al públic després de dos anys de restauració
El Caire

L'espectacular piràmide de Kefren es reobre al públic després de dos anys de restauració

La piràmide de Kefren, la segona més gran de les tres famoses construccions de l'altiplà de Gizeh, es torna a obrir al públic després de dos anys de feines de restauració. Així ho ha anunciat el ministre de Cultura egipci. De tota manera, encara s'ha de decidir el nombre de gent que podrà visitar el monument al dia. El govern egipci també ha anunciat que la piràmide Mikerinos, la més petita de les tres, es tancarà al públic durant el 2005 per restaurar-la.
Els turistes podran tornar a visitar la piràmide de Kefren. La restauració per etapes dels tres monuments de Gizeh, a l'oest del Caire, forma part d'un projecte iniciat el 1995 per salvaguardar l'esplendor dels temples, una de les Set Meravelles del Món antic i que per si soles justifiquen la visita a Egipte.

El projecte consisteix a tancar una de les piràmides i a deixar les altres dues obertes al públic. Actualment, la Gran Piràmide de Keops només admet 300 visitants per dia, cosa que obliga a arribar-hi d'hora si es vol ser un dels privilegiats a entrar-hi.

La piràmide de Kefren s'ha restaurat tres vegades des de l'any 1995, sempre per arqueòlegs egipcis especialitzats del Consell Suprem d'Antiguitats (CSA). L'última restauració, que acaba de concloure, va començar per l'entrada principal del temple i va arribar fins a la cambra mortuòria del rei Kefren, on els arqueòlegs van posar molta atenció a les fractures que han aparegut durant els seus cinc mil anys a les parets interiors. També es van netejar les parets, on hi havia moltes pintades i inscripcions fetes per turistes.

D'altra banda també s'han renovat els sistemes de ventilació i il·luminació instal·lats per evitar la contaminació dins l'edificació, així com la modernització del sistema de vigilància que observa els moviments dels turistes a l'interior.

La segona piràmide més gran de Gizeh es va construir per a l'enterrament del rei Kefren, el quart rei de la dinastia que va regnar a Egipte entre els anys 2590 i 2463 abans de Crist. Segons sembla, Kefren la va construir a sobre d'una roca perquè estigués a la mateixa alçada que la del seu pare, el rei Keops.

NOTÍCIES RELACIONADES