L'escriptora Dulce Chacón mor als 49 anys a conseqüència d'una ràpida malaltia
L'escriptora extremenya Dulce Chacón ha mort al seu domicili de Brunete (Madrid), als 49 anys, a conseqüència d'una malaltia irreversible que ha tingut una ràpida evolució. El director de comunicació de l'editorial Santillana, Juan Cruz, ha explicat que l'autora ha mort, a conseqüència d'una malaltia que li havia estat diagnosticada fa poc més d'un mes.
L'escriptora extremenya Dulce Chacón, de 49 anys, era una entusiasta de la literatura. Per a ella, exercia una funció revitalitzadora de sentiments, recuperadora de vivències, o com a altaveu de fets gairebé oblidats.
Precisament, en el seu últim llibre, s'havia dedicat a la reivindicació del valor dels silenciats després de la guerra civil. A "La voz dormida", la que és la seva última novel·la, Chacón hi recopilava testimonis de dones que van ser maltractades per vencedors de la Guerra Civil i que l'escriptora va obtenir després de recórrer gairebé tot Espanya.
Dulce Chacón, nascuda a Zafra, va sentir interès per la literatura des de ben petita ja que el seu pare, Antonio, era poeta. Als 11 anys, Chacón va començar a cultivar el gènere de la poesia, fet que s'ha relacionat amb la mort del seu progenitor i el posterior canvi de residència a Madrid.
L'autora havia explicat en diverses entrevistes que havia estat en aquest "exili" on va començar a impregnar-se de Celan, Rilke, César Vallejo o José Ángel Valente. Chacón va publicar el primer llibre de poesia, "Querrán ponerle nombre", el 1992. Després va seguir la seva trajectòria amb l'antologia "Tarde tranquila", "Contra el desprestigio de la altura" (premi de Poesia Ciutat d'Irun de 1995), "Matar al ángel", de 1999, i "Cuatro gotas".
Dulce Chacón sempre havia confessat que el gènere que més respectava i amb el qual més disfrutava era la poesia, per la seva "capacitat de suggerència". Però va ser admiradora de la prosa de Saramago, Luis Landero o Julio Llamazares -que li va regalar el títol "Cielos de barro" per a una de les seves novel·les-. A més, la narrativa va ser la modalitat literària que més èxit li va reportar.
Respecte al seu últim treball, "La voz dormida", premi al Llibre de l'Any 2002, l'autora havia explicat que era fruit d'"una necessitat personal de fa molt temps, la de conèixer la història d'Espanya que no em van explicar, aquella que va ser silenciada i censurada". La mort li ha arribat quan estava assaborint l'èxit de la crítica i del públic per la seva última novel·la.
