Hannan explica, després dels atemptats, com els mestres li van canviar la vida

Hannan el-Yazidi Tadmori va sortir en una foto publicada al diari "Ara", després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, abraçada a una dona. Les dues es consolaven. En veure aquesta fotografia, la Hannan va escriure una carta per explicar la seva història i qui era la dona a qui abraçava. 

La Hannan va arribar a Catalunya fa 16 anys, quan en tenia 14. La seva àvia la volia casar, perquè era el que "tocava". No coneixia la llengua, no coneixia el país ni la cultura, però la seva mare va insistir a portar-la a ella i les seves germanes a l'escola. I a les aules va topar-se amb mestres com Maria Majó, la dona de l'abraçada a la fotografia, i Ramon Salicrú, amb qui s'ha tornat a retrobar, i que van entomar el repte. 

Així ho recorda la Hannan:

"Em motivaven cada dia. em deien: 'Tu si que pots. Tu ets intel·ligent'. La Maria, si la trobava pel carrer, em deia: 'Vine a casa que jo t'ajudaré' o 'A casa fes això i demà m'ho portes que t'ho corregiré'. En Ramon era igual."

La Maria està orgullosa d'aquesta història i de moltes altres que s'hi assemblen.

"Ella és extraordinària però la seva història no és excepcional. Hi ha molts mestres treballant molt, molt, des de fa molts anys, perquè tots  siguem iguals, perquè tinguem el mateixos drets, perquè tinguem les mateixes oportunitats."

Dos cicles formatius, una carrera i un màster més tard, la Hannan i la Maria van coincidir a la manifestació de condemna als atemptats que la comunitat musulmana va organitzar a la Rambla. I es van fondre en una abraçada d'afecte, de gratitud i de dolor. La Hannan es pregunta què ha passat i no té resposta.

"Si passen aquestes coses és que hi ha alguna cosa que falla. Les accions d'integració, fallen. La identitat no es treballa. Són nois que són d'aquí, van arribar petits o han nascut aquí. Per què hi ha aquest odi? Alguna cosa falla."

La Maria, després de l'atemptat, també va quedar molt trasbalsada.

"Jo estic ben segura, i això és una cosa que m'ha fet patir molt, que els mestres de Ripoll varen estimar molt aquestes criatures. Els varen fer de mestres. El que passa és que hi ha tantes coses a més a més del treball del mestre que incideixen a fer que encara no tinguem clar el que vol dir fusionar-nos i fer un sol país... Em de treballar molt encara."

Per al Ramon Salicrú, director de l'escola on estudiava la Hannan, el problema s'ha de tractar amb una mirada àmplia.

"Ha de ser una solució més globalitzada. Si això no es mira de conjunt estem posant parracs. Aquestes qüestions han de tocar aspectes econòmics, socials, polítics, culturals. Si no, no ens en sortim."

La Hannan creu el més important és que tothom se senti part del lloc on viu.

"Encara existeix el discurs de 'vosaltres i nosaltres'. Aquest discurs no ha d'existir perquè crea odi en les famílies. Som d'aquí. Barcelona és casa nostra. Les Rambles és casa nostra. Tot el que passi aquí ens afecta a tots. I crec que és l'hora de treballar tots junts units perquè això no torni a passar."

Ara la Hannan, que domina cinc idiomes, té la carrera universitària d'empresarials i un màster en relacions internacionals econòmiques, treballa en una multinacional. I, també, presideix l'Associació Intercultural Ibn Rochd, on fan reforç escolar, esport, classes d'idiomes i prevenció del radicalisme per a joves sense recursos. Joves com ella quan va arribar a Catalunya.