Alguns directius compareixeran a la justícia

L'escàndol de Parmalat esquitxa el Santander Central Hispano, que podria haver-ne desviat fons

L'entramat que envolta l'afer Parmalat, l'empresa de l'italià Calisto Tanzi que està empresonat per haver provocat un forat de més de 8.221 euros, és l'objectiu en què se centra la justícia italiana i també la premsa. Tots plegats van traient a la llum algunes pistes que ajudin a desfer-ne l'entrellat i això, és clar, incorpora nous protagonistes. Entre altres notícies sobre el cas Parmalat, s'ha sabut que l'SCH d'Emilio Botín també hi podria estar implicat per haver desviat 250 milions d'euros a un paradís fiscal.

Actualitzat
La Securities Exchange Comission, la policia de la borsa dels Estats Units, ha donat un gir a l'afer Parmalat que estén les implicacions a la banca internacional. La SEC ha fet saber que investigarà l'actuació dels bancs que han participat en les operacions del grup italià en els últims anys. Es tracta de determinar si han tingut una actitud negligent o directament col·laboradora en les irregularitats comeses, que inclouen falsificacions de comptabilitats a escala multimilionària. En els testimoniatges que aquests dies es prenen als palaus de justícia italians surten noms de grans entitats financeres, com ara el Bank of America i el Santander Central Hispano. L'escàndol de Parmalat ja havia arribat a Espanya per la via de les seves filials Clesa i en un altre sentit, Letona, sense que les especulacions negatives acabessin transcendint. Ara, però, les maniobres financeres de Calisto Tanzi, el magnat parmesà ja empresonat, han esquitxat el banc Santander Central Hispano. L'entitat d'Emilio Botín haurà de comparèixer davant la justícia per explicar què se n'ha fet de 250 milions d'euros del grup agroalimentari que els investigadors creuen que haurien acabat a Malta després de passar per una filial de l'SCH a les illes Caiman. Aquests diners van desaparèixer el 2001 quan una societat financera brasilera pertanyent a Parmalat va emetre obligacions per valor de 500 milions, dels quals la meitat van servir per cobrir despeses al Brasil. Els fons restants es van dipositar a la filial de l'SCH com a garantia d'un préstec emès per l'entitat espanyola. A partir d'aquí el seu rastre es difumina fins al seu destí final a Malta. La utilització de paradisos fiscals per amagar les pèrdues és una opció a què ja van recórrer els directrius d'Enron, segons les investigacions que van derivar de l'afer de l'empresa energètica nord-americana. Precisament aquell escàndol serveix a la premsa italiana per establir comparacions i intentar desvetllar la crisi de Parmalat. Per això, els mitjans transalpins investiguen entre societats "offshore" situades en paradisos fiscals, com Bonlat, la financera del grup amb seu a les illes Caiman, i que va ser la desencadenant del cas. El Bank of America també serà investigat perquè va negar validesa setmanes enrere a un document de Parmalat en què deia que tenia 4.000 milions d'euros en una filial del banc a les illes Caiman. Tanzi ofereix el seu patrimoni Mentrestant, el fundador de Parmalat ja té coll avall que no hi ha volta enrera i segons una declaració que ha fet pública el seu advocat, Fabio Belloni, l'empresari està disposat a cedir tot el seu patrimoni personal per tal de sufragar les pèrdues dels inversors després de la suspensió de pagaments de l'empresa. El que podria ser un recurs obligat per part de la justícia en forma d'embargament l'ha assumit prèviament Tanzi per intentar atenuar les conseqüències de la crisi i que, afegit "a una bona gestió dels actius que conserva l'empresa, podria ser suficient per salvar l'empresa del xoc financer", segons destaca en la declaració.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut