L'escalfament futur es podria moure per la banda alta de les projeccions climàtiques
Alberto AlcántaraActualitzat
Els models que preveuen un augment més gran de la temperatura global són probablement més precisos que els que mostren un augment menor. Aquesta és la conclusió d'un estudi realitzat pel Centre Nacional per a la Investigació Atmosfèrica (NCAR), publicat aquesta setmana a la revista Science.
Els científics del NCAR John Fasullo i Kevin Trenberth han fet una anàlisi de 16 models climàtics importants. Cada model difereix lleugerament en el seu retrat de clima global. L'objectiu era veure quins d'ells s'ajustaven millor a la realitat del nostre clima existent. D'aquesta manera es podia avaluar quins models podrien preveure millor les condicions del clima futur.
En concret, els dos científics van arribar a les seves conclusions mitjançant l'anàlisi de la humitat relativa en els tròpics i subtròpics, degut la importancia d'aquesta variable i els seus processos associats i la seva gran influència sobre el clima mundial. Segons Fasullo, "si es pot representar millor aquestes regions en els models, podem millorar les nostres prediccions i proporcionar a la societat una idea millor dels impactes que s'espera en un món que s'escalfa".
El resultat és que els models que millor han reflexat el comportament d'aquesta variable són els que preveuen una quantitat més gran d'escalfament lligat a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, és a dir, que és probable que els models climàtics que projecten un major augment de la temperatura global siguin més precisos que els que mostren un augment menor.
En aquest cas, l'escalfament futur es mouria per la banda alta de les projeccions climàtiques i per tant, pels pronòstics més pessimistes.
Recordem que el gran gran col · lectiu científic que integra el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), contempla diversos escenaris de futur que depenen de la possible evolució de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. La gràfica adjunta mostra la mitjana d'un conjunt de simulacions de temperatura per al segle 20 (línia de color negre), seguit de les temperatures projectades per al segle 21 en una sèrie d'escenaris d'emissions (línies de color).
Els científics del NCAR John Fasullo i Kevin Trenberth han fet una anàlisi de 16 models climàtics importants. Cada model difereix lleugerament en el seu retrat de clima global. L'objectiu era veure quins d'ells s'ajustaven millor a la realitat del nostre clima existent. D'aquesta manera es podia avaluar quins models podrien preveure millor les condicions del clima futur.
En concret, els dos científics van arribar a les seves conclusions mitjançant l'anàlisi de la humitat relativa en els tròpics i subtròpics, degut la importancia d'aquesta variable i els seus processos associats i la seva gran influència sobre el clima mundial. Segons Fasullo, "si es pot representar millor aquestes regions en els models, podem millorar les nostres prediccions i proporcionar a la societat una idea millor dels impactes que s'espera en un món que s'escalfa".
El resultat és que els models que millor han reflexat el comportament d'aquesta variable són els que preveuen una quantitat més gran d'escalfament lligat a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, és a dir, que és probable que els models climàtics que projecten un major augment de la temperatura global siguin més precisos que els que mostren un augment menor. En aquest cas, l'escalfament futur es mouria per la banda alta de les projeccions climàtiques i per tant, pels pronòstics més pessimistes.
Recordem que el gran gran col · lectiu científic que integra el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), contempla diversos escenaris de futur que depenen de la possible evolució de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. La gràfica adjunta mostra la mitjana d'un conjunt de simulacions de temperatura per al segle 20 (línia de color negre), seguit de les temperatures projectades per al segle 21 en una sèrie d'escenaris d'emissions (línies de color).
