L'ESA publica avenços sobre la viabilitat que els humans hivernin durant viatges espacials
El cine ens deixa històries de ciència ficció que a vegades es poden acabar convertint en realitat. Un grup de científics italians està investigant la viabilitat de la hivernació humana. O sigui, sobreviure un temps en estat letàrgic, com fan els óssos, per exemple. Una possibilitat que obriria moltes portes a determinades missions a l'espai. Els investigadors de la hivernació humana ja han fet avenços molt destacats. Fa més de trenta anys, Arthur C. Clarke i Stanley Kubric ja tenien clar que l'única manera de fer viatges espacials llargs era que els astronautes hivernessin.
L'Agència Europea de l'Espai ha fet públics els primers resultats d'una investigació encarregada a diverses universitats italianes sobre la viabilitat de provocar la hivernació en humans. Es tractava d'imitar la natura, concretament les espècies que, com els óssos i les marmotes, són capaces de passar-se tot l'hivern en estat letàrgic. Aconseguir que els astronautes poguessin fer una cosa semblant de manera artificial estalviaria la gran quantitat de menjar que caldria per alimentar-los en un viatge llarg, i, per tant, estalviaria també espai i energia. A més, la tripulació evitaria haver de fer vida normal durant anys en un espai tan petit.
Doncs bé, els investigadors italians han processat una molècula sintètica, anomenada "Dadle", que, en teoria, podria aconseguir aquest efecte letàrgic i que ara, per primer cop, s'ha injectat en rates: "Hem aconseguit abaixar la seva temperatura corporal i aquest efecte ha anat associat a una reducció del moviment". L'objectiu és que un dia, un dia llunyà, pugui ser possible eventualment aplicar això als éssers humans.
Els investigadors, però, treballen a molt llarg termini, ja que es creu, concretament, poder aplicar aquestes tècniques en el viatge de cinc anys que, a partir del 2045, podria portar sis astronautes a un dels satèl·lits de Júpiter.
Mentrestant caldrà seguir perfeccionant aquesta substància per evitar possibles efectes secundaris negatius, i també millorar els sistemes de control automàtic de la nau per fer impossible una avaria que posi en perill la vida de la tripulació. Una possibilitat que també la ficció va preveure.
