Les xifres de la tragèdia

La Banya d'Àfrica -una regió situada a la part oriental del continent i formada pels països de Somàlia, Yibuti, Eritrea i Etiòpia- viu aquest estiu una situació dramàtica. Més de 12 milions de persones d'aquesta regió es troben en una situació d'extrema necessitat.
Les xifres de la tragèdia
Per Nereida Carrillo

Les xifres de la tragèdia

La Banya d'Àfrica -una regió situada a la part oriental del continent i formada pels països de Somàlia, Yibuti, Eritrea i Etiòpia- viu aquest estiu una situació dramàtica. Més de 12 milions de persones d'aquesta regió es troben en una situació d'extrema necessitat.
Fam a Somàlia. (Foto: Reuters)

Fam a Somàlia. (Foto: Reuters)

La pitjor sequera en 60 anys i un conflicte polític que fa dècades que dura castiguen especialment Somàlia on 3,7 milions de persones –gairebé la meitat de la població- necessiten desesperadament ajuda humanitària per sobreviure. La realitat més dura s'ha apoderat del sud del país on, segons càlculs de les Nacions Unides, 2,8 milions de persones corren el risc de morir.

L'ONU va decretar el 20 de juliol l'estat de fam en dues regions del sud de Somàlia: Bakool i Baixa Shabelle. Aquesta mesura és inèdita en gairebé 30 anys; el precedent més recent a la regió va ser el 1984, quan van morir a Etiopia de fam un milió de persones. La situació empitjora i el 3 d'agost, l'ONU va ampliar l'estat de fam a tres noves regions del sud del país: la capital, Mogadiscio; el corredor d'Afgooye i la regió central de la Shabelle.

Aquesta emergència es decreta quan la taxa de desnutrició aguda entre els nens supera el 30%, dues de cada 10.000 persones moren diàriament i la gent no té accès als aliments ni tampoc altres béns bàsics. La realitat a Somàlia traspassa amb escreix aquests llindars: el país ostenta el trist rècord de la desnutrició al món amb zones on els afectats superen el 50% de la població. A més a més, a les regions del sud on s'ha declarat l'emergència, més de sis persones de cada 10.000 moren al dia perquè no tenen menjar.

Intentant escapar a la crisi humanitària i el conflicte armat, desenes de milers de persones es desplacen a Mogadiscio, la capital somali, o a les veïnes Kènia i Yibuti. Cada dia, 3.000 somalis decideixen desplaçar-se per intentar sobreviure, s'arrisquen a viatges massa durs i llargs per a persones malnutrides amb el desig d'arribar a llocs amb més esperança però on els aliments i els medicaments també escasegen.

El campament de Dadaab, a Kènia, està superpoblat: acull més de 400.000 refugiats quan està pensat per 90.000 persones. A Etiòpia, 2.000 persones arriben cada dia al campament de refugiats de Dolo on tampoc s'hi dóna a l'abast. La situació és similar a altres llocs.

Davant d'aquesta greu crisi, l'ONU ha començat a enviar ajuda humanitària aquest 27 de juliol, una setmana després de declarar l'emergència i quan ja han mort desenes de milers de persones, la majoria infants.

La tasca de fer arribar l'ajuda no és fàcil. El govern interí somali no controla tot el territori i les guerrilles bloquegen sovint l'arribada d'aliments. Aquest dimecres, però, un avió que s'ha enlairat des de Nairobi porta 10 tones de plumpy'nut, una pasta de cacauet amb gran qüantitat de proteïnes i energia. Es preveu que en els pròxims dies la xifra d'ajuda s'incrementi fins a les 100 tones, una quantitat amb què es podria atendre durant un mes uns 35.000 menors en perill de morir.

Uns 9.200 soldats de la Unió Africana – que dóna suport al feble govern interí somali- protegeixen l'aeroport i el territori que controla el govern per intentar garantir que els aliments arribin als afectats. El Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides es marca com a objectiu portar ajuda a 2,2 milions de persones.

Per fer arribar tot aquest material i pal·liar el drama, les Nacions Unides van fer una crida internacional per aportar més fons per la Banya d'Àfrica. El Banc Mundial s'hi va sumar amb l'anunci d'una aportació de 500 milions de dòlars. Alguns països ja col·laboren –Europa ha aportat 217 milions a la regió en el que portem d'any i davant l'emergència ha anunciat una aportació addicional de 87,8 milions d'euros- però la situació reclama més xifres, amb més zeros, per lluitar contra altres xifres, les de la tragèdia.