Les visions del Quixot de Dalí, Picasso, Doré o Saura, en una exposició a la Pedrera

Obres de vuit artistes com Dalí, Picasso o Saura il·lustren l'evolució de les visions del Quixot al llarg de la història en una exposició commemorativa del quart centenari de l'obra de Cervantes que es fa a la Pedrera. El comissari de l'exposició, José Luis Giménez-Frontín, ha explicat: "En cap cas he volgut fer un recompte crític de les edicions il·lustrades del Quixot, ni tampoc una miscel·lània temàtica." L'objectiu, ha dit, és fer "una crònica reflexiva sobre els models de representació que alguns artistes han proposat als lectors del Quixot durant més de tres segles, centrada en les figures del Quixot i Sancho com a expressió de la mirada barroca, il·lustrada, romàntica, moderna i contemporània". El recorregut de l'exposició s'inicia amb la mirada satírica de William Hogarth (1697-1764), primer gran artista que afronta el cànon d'un Quixot alt, prim i amb certa fragilitat astènica, davant les imatges dels primers il·lustradors en què apareixia un cavaller robust al costat del seu escuder de pit curt i camallarg, segons diu Cervantes. Amb l'edició holandesa del Quixot del 1657 es consagra i fixa per a la posteritat el cànon d'un Quixot alt i prim i un Sancho baixet i grassonet. El cànon de la iconografia quixotesca fa "un revolucionari canvi" amb Gustave Doré (1832-1888), l'obra del qual va ennoblir la figura del cavaller que, amb la seva mà, passa de ser un home fanàtic i violent a "un heroi romàntic defensor de la justícia", ha destacat Giménez-Frontín. Pel comissari, va ser el seu contemporani Honoré Daumier (1808-1879) qui va instaurar alguns dels trets recurrents en la mirada dels artistes i, per tant, en l'art del futur, en estilitzar les figures del cavaller, de l'escuder i de les seves respectives cavalcadures, inserides, a més, en un paisatge desolat. "Daumier inaugura una reflexió estètica sobre la figura dels personatges i, a més, comença a pintar directament a l'oli". De manera deliberada, Giménez-Frontín salta "l'abundant producció decimonònica del costumisme casticista" i se centra directament en la modernitat encarnada per Pablo Picasso (1881-1973), que als anys 50 rescata la iconografia del Quixot i de Sancho per a una "sensibilitat progressista, públicament antifranquista, que permetrà en el futur que artistes de l'esquerra s'incorporin sense problemes al mite del Quixot". Un d'aquests artistes és el xilè Roberto Matta (1911-2002), del qual s'exposen vuit pastissos de gran format, en els quals confirma el seu "compromís marxista". Segons el comissari, el Quixot i Sancho que Picasso va pintar el 1955 obren un nou cànon quixotesc: una forma i una silueta buida de qualsevol representació supèrflua. Les 24 mirades del Quixot de Dalí La mostra continua amb les visions quixotesques de tres mestres del surrealisme, començant per Salvador Dalí (1904-1989), de qui es poden veure 24 obres que van il·lustrar l'edició del Quixot que el 1946 va publicar l'editorial nord-americana Random House. Després de Matta, el visitant pot contemplar vint aiguaforts del català Joan Ponç (1927-1984), que reprèn una iconografia cervantina d'enganyosa representació, atravessada d'"unamunià dolor existencial i nihilisme", en paraules del comissari. Saura tanca el recorregut de l'exposició Tanquen el recorregut la vintena d'obres d'Antonio Saura (1930-1998) que, segons Giménez-Frontín, "recreen amb mestria el codi modern inaugurat per Picasso, una influència que mai va reconèixer". A la Pedrera han quedat fora, per decisió del comissari, aproximacions ocasionals a l'obra de Cervantes d'artistes amb una o dues obres sobre el tema, com Archimboldo, Goya, Cézanne, Julio González o Gauguin. L'exposició, que s'exhibirà a la Pedrera fins al pròxim 12 de juny, es podrà veure després al convent de Santa Inés de Sevilla.