"Les veus del Pamano", ara en castellà

"Les veus del Pamano", ara en castellà

"Les veus del Pamano", ara en castellà

Actualitzat
vocesdelpamano

Portada de "Las voces del Pamano"

Destino acaba de publicar la versió castellana de "Les veus del Pamano", una de les grans novel·les de Jaume Cabré i, de fet, la que va marcar el punt d'inflexió en el seu reconeixement internacional gràcies a la Fira de Frankfurt que va tenir com a convidada d'honor la cultura catalana.

Allà es va posar en evidència i es va fer pública una realitat que els lectors de Cabré ja sabíem des de feia molt, molt temps, que el Jaume és un geni de les lletres, un mestre artesà capaç de la més gran i perfeccionista de les dedicacions, un lliurament a la feina que dóna com a resultat una col·lecció de novel·les esplèndides, on cada pàgina és una petita obra d'art que podria anar sola pel món sense cap més recomanació que la seva pròpia qualitat. I si les pàgines soles ja són un motiu de gaudi, no caldria dir res dels llibres.

El Jaume és una d'aquelles aus rares que apareixen de tant en tant en un país per fer-lo visible i gran, per convertir-se en altaveu d'una manera de fer, personal però també reflex d'una cultura i d'una manera d'entendre el món i la vida.

"Les veus del Pamano" és literatura universal des del localisme i demostra que la bona literatura no té fronteres. Amb aquesta versió castellana de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera, la possibilitat que s'escampi encara més està garantida. Com diu el mateix autor, "M'agrada dir-li al lector: Posa't el cinturó que hi ha revolts". I, de fet, els llibres de Cabré són això, revolts pronunciats que obliguen a mantenir-se aferrats a la pàgina amb la màxima atenció, sabent que cada línia, cada salt, fins i tot cada paraula, pot ser una nova emoció, un nou sospir de plaer, un emocionant salt al buit.

Acabar els seus llibres és sentir una barreja d'emocions contraposades, saber que alguna cosa, una lectura plaent i intensa, s'ha acabat i que en comença una de nova, el silenci, la reflexió i el plaer que provoca saber que acabes de llegir una peça immensa de les que no poden caure en l'oblit.

Per sort, els lectors que s'acostin a aquesta traducció castellana de "Les veus del Pamano" no han de patir. Quan l'hagin devorat podran fer el salt directe sense esperes a la grandiosa "Jo confesso".