Les vagues creixen un 44% enguany i provoquen la pèrdua de més de 13 milions d'hores de treball

A la patronal no li agraden les vagues i cada any estudia els problemes que provoca la conflictivitat laboral. Segons l'informe de la CEOE, en el que va d'any s'han perdut unes 13,26 milions d'hores de treball, cosa que suposa un augment del 15,7% respecte al mateix període del 2005. Aquesta situació també es veu reflectida en el nombre de vagues. En els vuit primers mesos de l'any s'han produït 851 aturades laborals, un 44,2% més, que han afectat directament 158.519 treballadors. Barcelona és la ciutat capdavantera, amb 7 vagues i 993 treballadors implicats.
Les vagues creixen un 44% enguany i provoquen la pèrdua de més de 13 milions d'hores de treball
Barcelona

Les vagues creixen un 44% enguany i provoquen la pèrdua de més de 13 milions d'hores de treball

A la patronal no li agraden les vagues i cada any estudia els problemes que provoca la conflictivitat laboral. Segons l'informe de la CEOE, en el que va d'any s'han perdut unes 13,26 milions d'hores de treball, cosa que suposa un augment del 15,7% respecte al mateix període del 2005. Aquesta situació també es veu reflectida en el nombre de vagues. En els vuit primers mesos de l'any s'han produït 851 aturades laborals, un 44,2% més, que han afectat directament 158.519 treballadors. Barcelona és la ciutat capdavantera, amb 7 vagues i 993 treballadors implicats.
Entre gener i agost es van comptabilitzar 851 vagues que van afectar empreses i sectors amb un total de 508.541 treballadors, dels quals 158.519 van resultar directament implicats. Pel que fa a la conflictivitat estrictament laboral, descomptant les vagues de funcionaris i extralaborals, fins a l'agost es van registrar 715 aturades, amb 255.942 treballadors en plantilla, 93.209 implicats i 6,5 milions d'hores perdudes. Aquest batibull de xifres suposa un 15% més que el 2005.

Només en el mes d'agost, es van produir 61 vagues, un 110,3% més. Per àrees territorials, la conflictivitat laboral només en aquest mes va incidir principalment a Madrid, amb 8 vagues, seguida de Barcelona, amb 7. Atenent als treballadors implicats, Barcelona va destacar sobre la resta de províncies, amb 993 vaguistes. A continuació se situa Madrid, amb 842.

Per branques d'activitat, els sectors més afectats per les vagues de l'agost van ser la mineria, les indústries químiques i els transports. Del total de vagues registrades en el vuitè mes de l'any, 7 van afectar empreses o serveis de caràcter públic, que van ser protagonitzades per 1.502 treballadors i van ocasionar la pèrdua de 280.608 hores de treball.

Pel que fa a les causes originàries de la conflictivitat laboral de l'agost, 18 vagues es van convocar per pressionar sobre les negociacions de convenis o protestar contra la ruptura d'aquestes. A més, es van registrar 7 conflictes més per reivindicar diverses millores independentment del conveni.