Traves administratives que posen en perill el futur de la ciència espanyola

La ciència a Espanya afronta una sèrie de traves de caràcter administratiu i econòmic que, segons diuen els seus responsables, poden posar fre a l'embranzida que havia agafat els últims 20 i l'havien situat a l'elit mundial.

I si la ciència espanyola té problemes, Catalunya els té sobretot, com explica Teresa Garcia-Milà, directora de la Barcelona Graduate of Economics.

"A Catalunya, per càpita i per producció, tenim més investigació que altres parts d'Espanya, per tant, una restricció que afecta la ciència afecta de forma molt directa la ciència de Catalunya".

41 centres i unitats de recerca d'excel·lència --els 25 centres Severo Ochoa i les 16 unitats María de Maeztu-- s'han unit en un l'aliança SOMMa per sumar forces i reclamar solucions.

Són centres que treballen en totes les àrees d'investigació, des de les ciències experimentals i les ciències de la salut fins les ciències socials i les humanitats.

Estan distribuïts per tot a Espanya, però gairebé la meitat --19-- estan a Catalunya. Potser per això, s'hi han posat al capdavant els responsables de dos centres catalans: Luís Serrano, president, i Teresa Garcia-Milà, vicepresidenta.

Luís Serrano i Teresa Garcia-Milà

Les principals traves que afronten són aquestes:

Contractació pública

El Centre de Regulació Genòmica, per posar un exemple, a partir d'ara hauria de fer uns 200 concursos públics l'any només per contractar serveis i comprar material de laboratori.

Això si aplica al peu de la lletra la Llei de Contractes del Sector Públic que acaba d'entrar en vigor i que els equipara a qualsevol altre sector públic sense tenir en compte les particularitats de la ciència.

Per començar, la investigació per definició és experimental i, per tant, les compres estan lligades als resultats que van obtenint i, per tant, la planificació rígida de compres no és possible.

Però és que, en cas de fer totes aquestes licitacions, suposaria dedicar un esforç immens a tasques purament administratives que anirien en detriment de la part investigadora. Tot plegat els fa perdre competitivitat en un sector molt competitiu.

Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica:

"Això no és sostenible si continuem així, i és una pena perquè havíem aconseguit, tant a Espanya com sobretot a Catalunya, ser competitius a nivell mundial i un cop hem arribat aquí correm el risc de tornar a com estàvem fa 20 anys."

Reclamació de l'IVA

La ciència espanyola, igual que altres sectors com la cultura, els mitjans de comunicació i el transport, també afronta una reclamació de l'IVA amb efectes retroactius que els posa en greus dificultats.

Des del 2015, alguns centres de recerca han tingut inspeccions de l'IVA, que posen en dubte que puguin fer deduccions que fa molts anys que es fan.

Els problemes principals són dos. Primer, que els reclamen imports molt alts amb efectes retroactius que, segons diuen, posen en perill la continuació mateixa d'aquests centres. I segon, el canvi de criteri després de funcionar durant temps d'una determinada manera i, sobretot, la disparitat de criteri.

Es queixen que segons l'inspector que toqui, la reclamació pot ser més o menys elevada. Això, expliquen, crea una gran inseguretat jurídica.

Contractació de personal

A tot l'anterior s'hi sumen les dificultats per retenir personal molt qualificat, ja que ara ni poden augmentar la massa salarial --per la contenció del dèficit públic-- ni poden encadenar contractes temporals més enllà de tres anys, com havien fet sempre, emparats per la llei de la ciència.

Aquí també hi ha hagut un canvi de criteri, i ara molts jutges fan prevaler l'Estatut dels Treballadors per sobre de la Llei de Ciència, altre cop sense tenir en compte les especificitats del treball en investigació.

Teresa Garcia-Milà, directora Barcelona Graduate School of Economics:

"Podem perdre científics d'alt nivell. I per tant, que la nostra ciència perdi una atracció important, amb efectes també en la nostra economia, perquè molts d'aquests centres acaben fent desenvolupaments científics que després es transfereixen i això crea també ocupació i desenvolupament dintre de la indústria."

Recorden que els científics treballen en projectes concrets, que poden anar més enllà dels tres anys, finançats sovint amb diners obtinguts en concursos competitius que, per tant, no comprometen el pressupost públic del centre.