Les retallades d'Aena: l'origen dels conflictes del Prat

La gestora paga un 25% menys per serveis com el de la neteja des del 2009
Les retallades d'Aena: l'origen dels conflictes del Prat
El Prat de Llobregat

Les retallades d'Aena: l'origen dels conflictes del Prat

La gestora paga un 25% menys per serveis com el de la neteja des del 2009
Iván Gutiérrez
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els conflictes laborals a l'aeroport del Prat s'han originat per subcontractes a la baixa que ha fet la gestora d'aeroports Aena. Segons els documents als quals ha pogut accedir TV3, Aena ha retallat fins a un 25% el que paga per serveis com el de la neteja des del 2009. Això ha provocat que aquestes empreses hagin reajustat plantilles i acomiadat treballadors.

El 2009, l'aeroport de Barcelona estrenava la Terminal 1 per ascendir a la primera divisió dels aeroports europeus. Llavors, hi passaven uns 27 milions de passatgers. Vuit anys després, l'enlairament de Barcelona és un fet, amb 44 milions d'usuaris el 2016 (un 63% més). Però això no ha comportat que Aena pagui més pels serveis, malgrat tenir més passatgers. Tot el contrari.

Segons els documents als quals ha pogut accedir TV3, tots els contractes s'han retallat en major o menor mesura entre el 2009 i el 2016. Si bé la seguretat és un dels factors que en surt menys malparat, amb el doble d'usuaris, Aena paga menys.

 

 

Seguretat, un dels menys malparats

A finals de la dècada passada, eren diverses les empreses que s'encarregaven del servei: Vinsa i V-2 Complem Auxiliar s'encarregaven de la T2 (per 8,1 milions) i Prosegur i Servimax treballaven a la T1 (per 11,3 milions). La coordinació de seguretat (CGA) la feien Sagital i Segurisa per 800.000 euros i el control d'accés dels empleats i la seguretat privada de bodega la feien Tecosa i Siemens per 700.000 euros. En total, Aena pagava 20,9 milions d'euros en seguretat el 2009.

Ara hi ha menys contractes, els filtres de seguretat de les dues terminals les fa Eulen per 11,55 milions anuals (que han originat el conflicte). En canvi, la coordinació de seguretat la fa ICTS Hispania per 600.000 euros, i l'accés als empleats i la seguretat de bodega, Ilunion, que ha absorbit altres serveis abans inclosos en altres contractes (8,65 milions anuals). En definitiva, Aena paga anualment 20,8 milions d'euros per tots els contractes de seguretat, un 0,5% menys.

Neteja, un 25% menys

Les retallades sí que es fan més evidents en altres aspectes com la neteja, on es gasta un 25% menys. La gran diferència en aquest servei és que abans es feia un contracte per cada terminal, i ara una sola empresa s'encarrega de les dues, però per 3 milions d'euros menys. El 2009, Multiservicios netejava la T2 i San Martín y Martínez la T1. Els dos contractes, juntament amb la neteja de vials que feia Pilsa, costaven 16,3 milions. Ara la filial de Sacyr Valoriza neteja les dues terminals, i Ilunion i Ferrovial netegen els vials i el 'costat aire' de l'Aeroport. Tot plegat, per 12,2 milions d'euros, un 25% menys.

Les pistes, retallada d'un 60%

Però on s'ha notat també molt és en altres contractes menors, com el manteniment de les pistes de vol (camp de vol), on la retallada ha estat d'un 60%. Si el 2009 Aena pagava 3,05 milions anuals a Grupisa i Saglas, ha anat minvant fins a arribar als 1,2 milions del 2016. De fet, al setembre començarà una nova empresa (Asfalto y Construcciones Elsan) amb un preu d'adjudicació encara menor (1,1 milions).

Serveis com l'ordenació de taxis, que abans portava Trablisa-Atese per 1,6 milions, ara costa 700.000 euros, a càrrec de Servi Opera-Sabico. Aquesta diferència també és pràcticament del 60%.

Acomiadaments emparats en la reforma laboral

Precisament, aquestes retallades van fer que les empreses acomiadessin gent en veure que els seus ingressos baixaven. Emparades en la reforma laboral del PP del 2012, que permetia acomiadaments si l'empresa preveia una caiguda dels ingressos durant un temps determinat, ho tenien fàcil al·ludint precisament a aquesta retallada d'Aena. Paradoxalment, la gestora Aena, que llavors va iniciar la seva privatització, ha multiplicat beneficis i pràcticament ha triplicat el seu valor en borsa.

 

 

Un exemple dels efectes és aquesta carta d'acomiadament a què ha tingut accés TV3. L'empresa, que fins fa uns mesos encara s'encarregava del manteniment del camp de vol, cita directament la retallada d'Aena en el seu contracte per justificar l'acomiadament. La carta és explícita:

"Saglas es veu novament afectada pel seu client Aena, això no és una hipòtesi, sinó una realitat, i fa que s'hagin d'adequar els mitjans humans."

I en el cas d'un servei públic com l'aeroportuari, això no només afecta els treballadors, sinó que acaba repercutint en tota la ciutadania. Com s'ha fet evident amb el conflicte d'Eulen.

VÍDEOS RELACIONATS