Les restes de dinosaures del Pirineu sobreviuen entre l'oblit i la falta de promoció

A Fígols, al Berguedà, el centre del jaciment de petjades més important d'Europa s'hauria d'haver inaugurat fa deu anys
Les restes de dinosaures del Pirineu sobreviuen entre l'oblit i la falta de promoció
Barcelona

Les restes de dinosaures del Pirineu sobreviuen entre l'oblit i la falta de promoció

A Fígols, al Berguedà, el centre del jaciment de petjades més important d'Europa s'hauria d'haver inaugurat fa deu anys
Redacció
La falta de diners impedeix obrir el jaciment de Fumanya, a Fígols, que s'hauria d'haver inaugurat ja fa deu anys.

La falta de diners impedeix obrir el jaciment de Fumanya, a Fígols, que s'hauria d'haver inaugurat ja fa deu anys.

El Pirineu català té un dels patrimonis de restes de dinosaures més rellevants d'Europa, però, en canvi, no és gaire conegut i la majoria dels milions de turistes que vénen a Catalunya no visita els jaciments. És un fet que estan oblidats i que els petits ajuntaments de la zona han vist com els seus grans esforços per invertir-hi no han servit de gaire.

Un exemple és el cas de Fígols, al Berguedà, on hi ha el jaciment de Fumanya. El centre d'interpretació del jaciment paleontològic de Fumanya s'hauria d'haver inaugurat fa deu anys. Tot i la previsió, l'edifici no es va acabar fins fa un parell d'anys, el 2012. Va costar dos milions i mig d'euros, però mai no s'ha obert al públic perquè només hi ha les parets. Omplir-lo de contingut costaria més de 300.000 euros que no tenen els quatre petits municipis, Cercs, Fígols, Guardiola i Vallcebre, impulsors del projecte.

Mentrestant es desaprofita el potencial d'una oferta turística i cultural que dinamitzaria l'economia de la zona. El de Fumanya és el jaciment més important d'Europa de petjades de dinosaure. Se n'han comptat més de 3.000.

La presència de dinosaures també es troba en altres jaciments repartits al llarg del Prepirineu. Entre les comarques del Berguedà i la Ribagorça s'estén una franja de sediments del cretaci, fa entre 70 i 66 milions d'anys, molt abans que emergissin els Pirineus. Aquí és on hi ha els jaciments dels últims temps abans de l'extinció dels dinosaures. Un llegat gairebé únic al món.

Però els municipis que hi van apostar decididament com a reclam turístic no se n'acaben de sortir. Isona, amb un miler d'habitants, ha vist com el museu, inaugurat fa vint anys, ha anat perdent públic. El pressupost de 70.000 euros anuals s'ha convertit en una càrrega, i s'ha hagut d'acomiadar personal. No n'hi ha hagut prou amb les abundants troballes d'hadrosaurus, un dinosaure que vivia en ramats.

Municipis petits, jaciments dispersos. Responsables de l'Institut Paleontològic, amb el suport del Departament de Cultura, treballen ara en un ambiciós projecte que uniria els principals jaciments i centres d'interpretació del Pirineu per fer-los viables i donar-los més notorietat. A Coll de Nargó, per exemple, hi ha un jaciment d'ous de dinosaure de valor incalculable. Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia, destaca que: "El que és interessant és aquest valor patrimonial, científic o de coneixement. Cal que això es converteixi en un pol d'atracció de la gent."

Convençuts de les possibilitats turístiques, Coll de Nargó, de sis-cents habitants, va destinar tots els diners del pla d'obres municipal a construir un centre d'interpretació. L'objectiu era molt clar, segons diu Benet Fité, alcalde de Coll de Nargó i membre del Consorci de Paleontologia i Entorn: "Contractar gent i crear feina. Jo crec que el fi de tot això és que el valor afegit que ens pogués aportar el museu al poble repercutís també en els llocs de treball."

De moment, l'exposició és la mateixa que hi havia a l'antic museu municipal. Ara confien en l'impuls que els pugui donar la proposta de l'Institut Paleontològic d'unir-se a altres municipis sota un marca comuna que els asseguri la promoció i la viabilitat econòmica.