Girona

Les restes d'antibiòtics als rius i aqüífers, un problema de difícil solució

Un estudi de la UdG i l'ICRA alerta que s'han trobat restes d'antibiòtics en aqüífers i rius com el Fluvià

Actualitzat

La preocupació per la resistència als antibiòtics és cada cop més gran. Un estudi de la Universitat de Girona i de l'Institut de Recerca de l'Aigua (ICRA) alerta que s'han trobat restes d'antibiòtics en aqüífers i rius com el Fluvià.

Són les restes dels productes farmacèutics utilitzats pels humans, que hi arriben amb l'aigua procedent de les depuradores, i dels productes veterinaris per a animals que, a través dels purins que s'utilitzen com a fertilitzants, es filtren fins als aqüífers.

Ho fan en quantitats molt petites. Ara bé, per a l'equip d'investigadors de l'ICRA i la UdG, que estan fent un monitoreig exhaustiu de diversos pous, aqüífers i trams del riu Fluvià, la seva importància com a agent contaminant no és gens menor.

Josep Mas Pla, investigador del Centre de Geologia i Cartografia de la UdG i l'ICRA, diu:

"No trobem a tots els pous els mateixos antibiòtics ni les mateixes concentracions. Això fa que sigui un problema difícil de tractar, per aquesta gran variabilitat que trobem a l'hora de determinar quina serà la qualitat d'aquelles aigües subterrànies."

L'anàlisi d'aquestes aigües evidencia que la contaminació està afectant els microorganismes de diverses formes, des de tornar-se resistents als antibiòtics fins a convertir-se en patògens, és a dir, que afecten els humans o animals. Carles Borrego, professor de Microbiologia de la UdG i l'ICRA, ho explica:

"Els microorganismes intercanvien gens de manera molt fàcil, i aquests gens de resistència que trobem en bacteris no patògens en l'ambient poden acabar en patògens. De fet, està demostrat que molta resistència als antibiòtics s'han originat en l'ambient. Estem canviant com funciona l'ecosistema i això pot tenir repercussions a mitjà o llarg termini que poden ser importants, a nivell de cicle de nutrients, de cadena tròfica..."

Un problema de difícil solució, agreujat perquè encara no es coneix com es transporten aquests antibiòtics dins els aqüífers, quines transformacions pateixen, i, per tant, com es pot predir quins pous poden ser més vulnerables a aquesta contaminació.

Notícia relacionada: L'aigua del Llobregat revela que a l'àrea de Barcelona es consumeixen unes 70.000 dosis de cocaïna cada dia

Notícia relacionada: El verí d'una serp de cascavell, clau per investigar alternatives als antibiòtics

ARXIVAT A:
SalutMedi ambient
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut