Les reserves de gas com a possible font d'ingressos per a Xipre

El Mediterrani Oriental té un gran potencial de gas sota les seves aigües i, la setmana passada, el govern de Nicòsia ja va posar damunt la taula aquestes reserves com a possible "pla B" per obtenir uns ingressos que podrien arribar als 1.200 milions d'euros anuals. A curt termini, però, és impossible que es converteixi en una alternativa per a una recuperació de l'economia xipriota.
Les reserves de gas com a possible font d'ingressos per a Xipre
Nicòsia

Les reserves de gas com a possible font d'ingressos per a Xipre

El Mediterrani Oriental té un gran potencial de gas sota les seves aigües i, la setmana passada, el govern de Nicòsia ja va posar damunt la taula aquestes reserves com a possible "pla B" per obtenir uns ingressos que podrien arribar als 1.200 milions d'euros anuals. A curt termini, però, és impossible que es converteixi en una alternativa per a una recuperació de l'economia xipriota.
TV3 Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El Mediterrani oriental té un gran potencial de gas sota les seves aigües. Països com Israel, Egipte i el Líban ja estan treballant-hi i Xipre s'hi vol afegir. De fet, els experts creuen que hi ha grans bosses de gas al sud del país, tot i que encara hi ha un llarg camí per recórrer abans d'arribar a poder-les explotar. Aquesta febre del gas va començar a finals de 2011, quan una companyia nord-americana va descobrir la bossa Afrodita, malgrat que cal temps per poder-la explotar i encara no se'n poden garantir els beneficis.

El govern de Xipre confia en aquestes reserves com una possible nova font d'ingressos. De fet, durant la setmana caòtica que ha passat el país des del primer anunci de rescat fins a l'acord d'aquest dilluns a la matinada, el govern de Nicòsia ha posat damunt la taula les reserves de gas com a possible "pla B" per obtenir ingressos després que el Parlament rebutgés la taxa sobre els estalvis que demanava la zona euro. De tota manera, el catedràtic de Recursos Energètics de la UB Mariano Marzo ha explicat a TV3 que "encara s'estan perforant més pous per acabar de delimitar la magnitud de la troballa", de manera que conclou que encara "no és un actiu a curt termini del qual pugui disposar l'executiu xipriota".

Nicòsia calcula que, a partir d'aquestes reserves, podria arribar a ingressar uns 1.200 milions d'euros anuals en impostos. Descartada l'opció d'utilitzar aquests diners per eixugar el rescat, hi ha l'alternativa que el gas sigui una moneda de canvi: Rússia estaria interessada a oferir un préstec a canvi de poder intervenir en la gestió d'aquests recursos.

Fins ara, cinc bosses o parcel·les s'han assignat a companyies internacionals perquè les explorin, tot i que només una té opcions d'extreure'n gas, com a molt aviat l'any 2017. Els contractes han anat a parar a empreses dels Estats Units, Corea, Itàlia, el Regne Unit i Noruega. És per això que Marzo adverteix que "qualsevol tracte" que es fes amb Rússia o companyies russes "comportaria un conflicte d'interessos amb les empreses amb les quals s'han signat els acords".

Per tant, és pràcticament impossible que, a curt termini, el gas es converteixi en una alternativa perquè Xipre remunti la seva economia, fins ara basada en el turisme i un sistema financer totalment desproporcionat.

VÍDEOS RELACIONATS