Les renúncies a les herències es van disparar el 2014 per la crisi
Els beneficiaris de 7.362 herències a Catalunya hi van renunciar el 2014, gairebé el doble que a d'altres comunitats autònomes
La crisi econòmica està afectant també les herències, ja que els testaments deixen ara més deutes que patrimoni. Des del 2007, quan va esclatar la crisi immobiliària, fins al 2014, les renúncies a les herències van pujar més del 210% a Espanya.
Són dades de l'últim Observatori Notarial, un estudi redactat pel Consell General del Notariat i que recull aspectes de la realitat socioeconòmica entre els anys 2007 i 2014.
L'any passat, uns 7.362 catalans van renunciar a l'herència.
Aquestes renúncies es produeixen sobretot per dos motius. El primer perquè acceptar l'herència ofegaria els seus beneficiaris en les obligacions, especialment amb els bancs, que els seus parents van acumular en vida. El segon, perquè molts no poden pagar l'impost de successions, que s'ha d'abonar en el termini màxim d'un any.
L' increment en el percentatge de renúncies als testaments és un fenomen que afecta especialment Catalunya. Abans de poder beneficiar-se dels bens llegats, s'ha de tributar a l'Estat l'impost de successions. La quantitat a liquidar varia segons la dimensió del patrimoni que es llega i pot arribar al 40% del total. I quan es tracta d'hereus sense parentiu sanguini, la taxa puja de forma exponencial.
En comunitats autònomes com Castella-la Manxa, Galícia, València, Balears, La Rioja i Madrid, les exempcions d'aquest impost poden superar el 90% del total, però només per a descendents directes. Tot i així, l'impost pot ser alt per a qui no té una situació econòmica folgada.
