Les protestes per les pensions costen entre 200 i 400 milions d'euros cada dia a França

El govern francès ja ha començat a quantificar la factura de les protestes contra la reforma de les pensions. El Ministeri de Finances xifra que cada jornada de vaga que hi ha hagut al país ha costat entre 200 i 400 milions d'euros. Paral·lelament, les forces de l'ordre han desbloquejat un altre dipòsit de petroli, però continua faltant carburant en una quarta part de les benzineres.
Les protestes per les pensions costen entre 200 i 400 milions d'euros cada dia a França
França

Les protestes per les pensions costen entre 200 i 400 milions d'euros cada dia a França

El govern francès ja ha començat a quantificar la factura de les protestes contra la reforma de les pensions. El Ministeri de Finances xifra que cada jornada de vaga que hi ha hagut al país ha costat entre 200 i 400 milions d'euros. Paral·lelament, les forces de l'ordre han desbloquejat un altre dipòsit de petroli, però continua faltant carburant en una quarta part de les benzineres.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les protestes contra la reforma de les pensions costen entre 200 i 400 milions d'euros cada dia a França, segons el balanç que n'ha fet la ministra de Financs francesa, Christine Lagarde, en una entrevista a l'emissora de ràdio Europe 1, referint-se a les jornades de vaga del país. Largarde, però, no ha volgut avançar el cost global de les vagues i s'ha justificat al·legant que és molt difícil de xifrar. En aquest sentit, el diari "Le Figaro", a partir de dades del govern, ha donat una forquilla de 1.600 a 3.200 milions d'euros per les vuit jornades d'aturades que hi hagut fins ara, que inclouria les hores de feina perdudes i les pèrdues en els diferents sectors.

A banda de les pèrdues econòmiques, Lagarde ha manifestat que les vagues provoquen "un perjudici moral", ja que malmet la imatge de França a l'estranger. Un dels sectors més afectats és el petroquímic per l'aturada total de l'activitat a les dotze refineries del país, algunes de les quals des de fa més de dues setmanes, a la qual s'hi suma el bloqueig de dipòsits de carburant que, aquest diumenge, ha deixat sense abastiment una quarta part de les gasolineres. A més, la Unió Francesa de les Indústries Petroleres ha advertit que la situació podria empitjorar provisionalment, ja que molts camions cisterna que transporten combustible fins a les estacions de servei no van circular perquè era diumenge.

S'intensifiquen les protestes


Mentrestant, les forces de l'ordre han desbloquejat sense incidents el dipòsit de Saint-Pierre-des-Corps, prop de Poitiers, on diverses desenes de manifestants havien impedit l'accés dels camions. Paral·lelament, centenars de vaguistes del port de Marsella han tornat a bloquejar els dipòsits de la zona portuària de Fòs. Aquestes instal·lacions, les més importants a la zona amb una capacitat de 860.000 metres cúbics, ja van ser bloquejades el passat dia 14, però la van tornar a obrir l'endemà.

La vaga també s'ha fet notar en els ferrocarrils, tot i que la situació ha millorat respecte els últims dies i han circulat tots els combois.

Cau la imatge pública de Sarkozy

La popularitat de Nicolas Sarkozy continua de capa caiguda, més encara després d'impulsar l'augment de l'edat de jubilació dels 60 als 62 anys que l'Assemblea Nacional podria aprovar aquesta setmana i que entraria en vigor el mes de novembre. Segons una enquesta publicada aquest cap de setmana pel setmanari "Le Journal du Dimanche", set de cada deu francesos desaproven les polítiques del president francès. L'entorn de Sarkozy creu que hi ha dos factors que ho expliquen: que es tracta d'una reforma que toca un símbol com és la jubilació als 60 anys i perquè s'està en camí de sortir de la crisi econòmica.

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS