Madrid

Les pensions del futur a Espanya segons la reforma aprovada pel govern espanyol

L'augment de l'esperança de vida i la contínua reculada de la natalitat tenen com a resultat una població cada cop més envellida i porten a l'abisme els sistemes de pensions. Espanya, després d'uns anys de creixement econòmic i optimisme, s'ha despertat del somni i veu el col·lapse de les pensions com una amenaça més que real. Entre el 1975 i el 2010 el temps mitjà durant el qual una persona cobrava la pensió s'ha triplicat, i ha passat dels 5 als 15 anys. A aquest ritme, el 2030 la població de més de 65 anys serà el 16% del total i la factura de les pensions serà el doble de l'actual. Cal posar-hi remei i fer més caixa i, per això, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha posat sobre la taula una polèmica reforma que finalment s'ha aconseguit consensuar amb els sindicats i la patronal.

Actualitzat
Les principals mesures que proposa la reforma afecten qüestions claus com:

  •  - L'edat de jubilació: endarreriment gradual, a raó d'un mes per any durant els sis primers i de dos mesos la resta, de l'edat per jubilar-se dels 65 anys actuals als 67 entre el 2013 i el 2027. Caldran 37 anys de cotització per cobrar el 100% de la pensió. També es podran retirar als 65 anys amb la pensió completa els treballadors que hagin cotitzat més de 38 anys i mig. Si no s'hi arriba s'aplicarà un coeficient reductor d'1,8% per cada trimestre.
     
  •  - Base de cotització: la pensió es calcularà tenint en compte els últims 25 anys de la vida laboral d'un treballador en comptes dels actuals 15 augmentant un any per exercici. L'objectiu és evitar que es penalitzi aquells empleats que són acomiadats en els últims anys de la seva etapa laboral.
     
  •  - Jubilacions abans d'hora: La reforma busca frenar les prejubilacions i l'edat mínima per retirar-se passa dels 61 als 63 anys si es té, com a mínim, una carrera de cotització de 33 anys. A les jubilacions voluntàries se'ls aplicarà un coeficient reductor en relació amb l'edat de jubilació ordinària.
     
  • - Incentius per endarrerir la jubilació: s'incrementa l'incentiu per aquells que endarrereixin voluntàriament l'edat de jubilació passant del 2-3% actual al 3,5% tant per a aquells que treballin més enllà dels 67 anys com per als que treballin per sobre dels 65  i puguin jubilar-se pels seus anys cotitzats.
     
  • - Beques, postgraus, contractes d'estudiants i permisos per cuidar els fills: amb la reforma passaran a cotitzar. Les mares que han deixat de treballar podran compensar-ho amb nou mesos de cotització per cadascun. En els dos casos, amb un màxim de dos anys en la cotització.
     
  • -Autònoms (20% dels pensionistes): La seva paga es calcularia també en funció dels últims 25 anys cotitzats, i no com ara, que en són 15, i abans poden pagar el mínim a la Seguretat Social.
Molts països europeus han engegat en els últims anys processos de transformació dels seus sistemes de pensions.
En el següent mapa podeu trobar una comparativa de diferents models de pensions i saber a quina edat es jubilen a cada un dels països clicant en les diferents icones.







Ver Jubilacions a Europa en un mapa más grande
Anar al contingut