Les obres de la dessaladora més gran d'Europa, situada a la desembocadura del Llobregat, començaran l'any vinent
L'esgotament de les actuals fonts de captació d'aigua fan que es plantegi la necessitat de desenvolupar noves fonts de producció d'aquest element tan bàsic com és l'aigua, ja sigui mitjançant transvasaments o plantes dessaladores. Aigües de Barcelona dedica una jornada a la divulgació de la gestió de plantes dessaladores. Espanya, juntament amb Israel i Xile, és un dels països capdavanters en aquesta tecnologia. La jornada servirà també per explicar com serà la dessaladora que s'ha de començar a construir al Prat de Llobregat l'any 2007.
Amb una producció de 60 milions de metres cúbics d'aigua anuals, la planta permetrà abastar el 20% de la població de la conurbació metropolitana i esvair l'amenaça de restriccions. Millorarà la qualitat de l'aigua, però la dessaladora repercutirà en el preu de la tarifa abans fins i tot que entri en funcionament, ja que es tracta d'una tecnologia cara. En uns terrenys situats al costat de la desembocadura del Llobregat començarà, el mes de gener, la construcció de la planta dessaladora d'aigua per a ús domèstic més gran d'Europa. Donarà servei als 27 municipis de l'àrea de Barcelona i produirà anualment un 25 per cent de l'aigua de boca que es consumeix a l'àrea metropolitana.
L'aigua que es dessalarà es captarà del mar mitjançant un col·lector situat a dos quilòmetres de la costa i també a través d'uns pous de drenatge que hi haurà sota la sorra. L'aigua marina passarà per un primer procés de separació de les partícules en suspensió, seguit d'un primer filtratge.
L'aigua, ja lliure d'impureses, passarà, a continuació, un procés d'osmosi inversa: una sèrie de membranes retenen la sal i deixen passar l'aigua, un procés que es fa dos cops. El següent pas és afegir minerals, calç i sodi a l'aigua dessalada per fer-la apta per al consum.
De cada cent litres d'aigua salada que entrin a la planta del Prat en sortiran 45 d'aigua dolça. L'aigua rebutjada es retorna al mar, barrejada amb aigües residuals ja tractades per reduir-ne l'alta salinitat. El progressiu estalvi d'energia que fan servir aquestes plantes està acostant el seu cost al de l'aigua provinent de transvasaments.
La construcció i explotació de la planta aniran a càrrec d'una UTE liderada per Aigües de Barcelona. Amb un pressupost de 159 milions d'euros, la planta té previst entrar en funcionament el 2009 i garantirà, segons els responsables, una aigua de més qualitat.
Avariada la dessaladora de Blanes
La que sí que ja funcionava des de feia tres anys i ara ha aturat la producció d'aigua dessalinitzada és la planta que hi ha a Blanes. La regressió del mar ha provocat destrosses en les instal·lacions de la dessaladora, que fa quatre dies que no funciona. Ho han explicat fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua, que apunten que els danys més importants s'han produït en la instal·lació elèctrica de cinc dels deu pous que capten l'aigua, i que els ha deixat fora de servei. L'estat del mar la setmana passada, amb onades de més de dos metres i puntualment de més de tres i mig, ha estat determinant, segons l'ACA, per a l'aturada de la dessaladora. Els tècnics hi treballen per reparar-la, però encara no se sap quan tornarà a funcionar.
L'aigua que es dessalarà es captarà del mar mitjançant un col·lector situat a dos quilòmetres de la costa i també a través d'uns pous de drenatge que hi haurà sota la sorra. L'aigua marina passarà per un primer procés de separació de les partícules en suspensió, seguit d'un primer filtratge.
L'aigua, ja lliure d'impureses, passarà, a continuació, un procés d'osmosi inversa: una sèrie de membranes retenen la sal i deixen passar l'aigua, un procés que es fa dos cops. El següent pas és afegir minerals, calç i sodi a l'aigua dessalada per fer-la apta per al consum.
De cada cent litres d'aigua salada que entrin a la planta del Prat en sortiran 45 d'aigua dolça. L'aigua rebutjada es retorna al mar, barrejada amb aigües residuals ja tractades per reduir-ne l'alta salinitat. El progressiu estalvi d'energia que fan servir aquestes plantes està acostant el seu cost al de l'aigua provinent de transvasaments.
La construcció i explotació de la planta aniran a càrrec d'una UTE liderada per Aigües de Barcelona. Amb un pressupost de 159 milions d'euros, la planta té previst entrar en funcionament el 2009 i garantirà, segons els responsables, una aigua de més qualitat.
Avariada la dessaladora de Blanes
La que sí que ja funcionava des de feia tres anys i ara ha aturat la producció d'aigua dessalinitzada és la planta que hi ha a Blanes. La regressió del mar ha provocat destrosses en les instal·lacions de la dessaladora, que fa quatre dies que no funciona. Ho han explicat fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua, que apunten que els danys més importants s'han produït en la instal·lació elèctrica de cinc dels deu pous que capten l'aigua, i que els ha deixat fora de servei. L'estat del mar la setmana passada, amb onades de més de dos metres i puntualment de més de tres i mig, ha estat determinant, segons l'ACA, per a l'aturada de la dessaladora. Els tècnics hi treballen per reparar-la, però encara no se sap quan tornarà a funcionar.
