Les obres d'art del Museu Diocesà de moment no es mouran de Lleida

Reunió important a Lleida. El patronat del Museu Diocesà, on hi ha representats el bisbat, la Generalitat i totes les institucions lleidatanes, havien de parlar sobre el decret del Vaticà que obliga Lleida a tornar a l'Aragó el patrimoni religiós de les parròquies de la Franja abans de finals d'octubre. Hi havia molt interès a saber quina era la posició de la Generalitat perquè, un cop el bisbat de Lleida ha decidit acatar la sentència del Vaticà, la pilota era sobre la seva teulada, ja que les peces estan catalogades com a patrimoni cultural de Catalunya. En definitiva, les 113 obres en litigi no poden sortir del Museu de Lleida si no ho autoritza el govern. Doncs bé, la Generalitat ha decidit portar el conflicte per la via administrativa, ja que dóna al govern català un marge de tres mesos per decidir si les obres que demana la diòcesi de Barbastre-Montsó surten o no de Lleida. Història Una taula de Sant Joan Baptista del segle XV la va comprar el bisbe de Lleida Josep Messeguer, l'any 1897, al rector de l'església parroquial de Saidí, a Osca, perquè formés part del museu diocesà, creat l'any 1893. En va pagar tres mil rals, i així ho explica el capellà de Saidí, Josep Roger, en un document datat l'11 de març de 1897, que el bisbat de Lleida va presentar al Vaticà per demostrar la propietat d'aquesta peça. Roma ha rebutjat aquest document i ha donat a la diòcesi de Barbastre-Montsó la propietat d'aquesta obra i de 112 peces més també en litigi. Però la diòcesi de Lleida té altres documents que acrediten la compra de més peces. Com una escultura policromada de la Mare de Déu del segle XIV o un Sant Miquel del XV, totes dues adquirides a la mateixa parròquia de Saidí. Aquestes obres són a l'església de Sant Llorenç de la ciutat de Lleida, i, segons el Vaticà, també han de ser tornades a Aragó. Pel bisbat de Lleida, la propietat d'aquestes peces és irrenunciable, no tan sols pels dret adquirits en aquests 108 anys, sinó també perquè van ser comprades amb la plena conformitat del rector de la parròquia. A més, aquestes obres es van salvar de ser destruïdes el 1936, en plena guerra civil, quan l'església de Saidí va ser arrasada.