Les Maldives i el canvi climàtic: el país més baix del món amb el repte més alt

El govern planteja potenciar més el turisme per protegir les illes i concentrar població
Les Maldives i el canvi climàtic: el país més baix del món amb el repte més alt

Les Maldives i el canvi climàtic: el país més baix del món amb el repte més alt

El govern planteja potenciar més el turisme per protegir les illes i concentrar població
Xavier Duran Actualitzat
Mà deixant anar sorra davant del mar

El mar es menja la sorra a les Maldives

Causa certa impressió trepitjar un territori que d'aquí uns anys no existirà. És l'illa de Lankanfinolhu, una dels milers que hi ha a les Maldives. L'han rebatejada com Paradise Island.

Les illes Maldives són a uns 800 quilòmetres a l'oest de la costa del sud de l'Índia. Més de 350.000 habitants es distribueixen en 185 illes de mida diferent, però habitualment petites. Les Maldives són un atol: uns esculls coral·lins encerclen una llacuna interior d'aigua salada, on hi ha una illa. Això dona un paisatge excels: una sorra blanquíssima envoltada per una aigua turquesa i, al fons, més enllà dels corals, el blau intens de l'oceà.

 

 

Les Maldives són l'estat més baix del món. La seva altura mitjana és d'un metre i mig i el punt més alt és a dos metres i mig d'alçada. Gairebé qualsevol palmera supera aquesta alçada i alguns dels edificis més alts de la capital, Malé, tot i no ser gratacels, semblen autèntics everests.

Amb el canvi climàtic, el risc que corre aquest país és evident: bona part pot quedar sota les aigües. El procés pot trigar uns pocs anys per a algunes de les illes i unes quantes dècades per a unes altres. Però sembla inexorable.

Per això, l'antic president Mohamed Nasheed -ara a l'exili a Londres, perquè està acusat sota la llei antiterrorista- va fer de la lluita contra el canvi climàtic un dels eixos de la seva política.

 

 

El seu objectiu era convertir el seu país en neutre en carboni mitjançant la promoció d'energies renovables com la solar i l'eòlica. I per cridar l'atenció mundial sobre el problema, el 17 d'octubre del 2009 va presidir un consell de ministres sota l'aigua.

Al novembre fa fundar el Climate Vulnerable Forum, una associació de països greument amenaçats pel canvi climàtic.

També volia comprar terrenys en altres països per ressituar-hi els maldivians a mesura que l'oceà es mengés el territori.

 

 

Ben diferents són el plans de l'actual president, Abdulla Yameen. En comptes d'adquirir terrenys, sembla més disposat a vendre'ls. I no vol recol·locar els seus conciutadans en altres països, sinó concentrar-los a les Maldives mateix en unes quantes illes.

Dit breument, l'estratègia és potenciar el turisme, fins i tot llogant illes a altres països, i amb els ingressos construir protecció per als atols on s'hagi de concentrar la gent.

El govern creu que és massa car i complex garantir serveis com l'aigua potable o l'eliminació de residus en illes que tot just tenen cent habitants i que és més eficient traslladar població en unes quantes de més grans.

Per això i, sobretot, per construir estructures que protegeixin les illes de l'augment del nivell del mar, calen molts diners. I per obtenir-los, el govern proposa augmentar el turisme. Pretén passar, en deu anys, dels 1,3 milions de visitants anuals actuals a més de set milions. Ja hi ha molts resorts -complexos turístics-, i una bona part, els més afavorits, pertanyen a algun ministre o a algú pròxim al govern.

 

 

Un altre pla consisteix a llogar terreny. Hi ha en marxa una negociació amb l'Aràbia Saudita perquè es quedi durant 99 anys l'atol de Faafu, que té 23 illes, pagant 10.000 milions de dòlars.

Amb tot això es crearien proteccions i es traslladaria la gent a illes amb tots els serveis. També hi ha projectes tan ambiciosos com la "Ciutat de l'Esperança". Es construiria en una illa artificial anomenada Hulhumale, propera a la capital, Malé. S'acabaria el 2023 i acolliria 130.000 persones.

Però si bé per construir una illa no cal gaire temps -diuen que es pot fer en quatre setmanes-, l'impacte que produeix pot ser potent. Per fer Hulhumale es bombegen tones de sorra dels atols del voltant i això perjudica els bancs de coral, que acaben colgats i moren.

El govern reconeix que aquesta política farà augmentar les emissions, degut a la construcció dels complexos i a l'augment dels viatges dels turistes. Però hi treu importància recordant que les Maldives només són responsables d'un 0,003% de les emissions mundials i adient que té dret al desenvolupament.

Els experts creuen que l'any 2100 podria haver desaparegut el 75% de la superfície actual del país. De moment, els efectes del canvi climàtic ja es noten: vents i onades més forts i una estació seca més llarga.

Fotografies: Dàhlia Duran i Dolors Martínez Nó

TEMES:
Ciència Canvi climàtic