Les institucions polítiques reivindiquen la vigència de la figura de Macià
Fa 75 anys que va morir a Barcelona el primer president de la Generalitat contemporània. Francesc Macià i Llussà exercia un càrrec que ell mateix havia fet possible després d'instaurar la República en una proclama que va haver de reconduir cap a una entitat regional coneguda com a Generalitat de Catalunya. La seva defensa de la dignitat nacional de Catalunya l'ha fet una figura mítica que encara avui, 75 nadals després, és objecte d'un homenatge que en forma d'ofrena floral li reten les principals autoritats polítiques al cementiri de Montjuïc, on és enterrat "l'Avi". El seu actual successor al càrrec, José Montilla, n'ha recordat la capacitat negociadora per tornar-la a rescatar en moment d'obtenir un acord de finançament.
Durant l'homenatge a Francesc Macià al cementiri de Montjuïc, José Montilla ha relacionat la figura del president republicà amb l'actual debat de finançament. N'ha destacat el seu tarannà negociador, realista i unitari, en aquest moment que s'intensifica la negociació del model autonòmic. Així ha comparat les dificultats a les quals va haver de fer front el president republicà amb les que viu ara Catalunya, i ha posat Macià com a exemple a seguir. Igualment, ha aplaudit Macià per haver posat "els fonaments del catalanisme polític", per "actuar amb un gran pragmatisme que no hipotecava l'ambició política" i per la "gran capacitat de pacte i acord", com va demostrar amb l'Estatut del 32.
D'aquesta manera, el finançament s'ha convertit en el gran protagonista de l'acte polític d'homenatge a Francesc Macià. El president de la Generalitat no ha volgut entrar-hi a fons, però sí que ha remarcat que per ell no és notícia que la setmana que ve el govern espanyol presenti una proposta, perquè són compromisos que ara ja només falta presentar per escrit.
Abans que Montilla i la resta d'homes forts del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, les primeres autoritats a arribar a l'ofrena al cementiri de Montjuïc han estat les que composen la Mesa del Parlament, encapçalada pel seu president, Ernest Benach, que ha recordat la figura del que va ser fundador del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, situant-la també en el debat polític actual. Benach ha glossat les reivindicacions de "justícia social i territorial" del president Macià i les ha portades al debat sobre el finançament. El president del Parlament considera "plenament vigent" aquell esperit de Macià perquè "Catalunya té un finançament adequat o no hi haurà justícia".
Any Macià
L'homenatge té lloc l'endemà que es donés el tret de sortida de l'Any Francesc Macià, que durant el 2009 recordarà el primer president de la Generalitat restaurada. I és que aquest 25 de desembre, el dia de Nadal, fa 75 anys que va morir en exercici del càrrec. Durant tot l'any que arriba es faran diversos actes per recordar una figura mítica en la història de Catalunya.
El que fa mític l'Avi Macià, tal com es coneixia a qui amb 74 anys va morir com a president de Catalunya, és que aquest tinent coronel de l'exèrcit espanyol lideraria una revolució contra la dictadura de Primo de Rivera el 1926 per alliberar Catalunya. Allò va ser una frustració militar, però posaria els fonaments d'una presa de consciència nacional que sis anys més tard catapultaria Francesc Macià a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Això va passar el 1932 després que les Corts espanyoles aprovessin un Estatut per a la Generalitat de Catalunya restaurada. Abans d'aquest marc polític, el 14 d'abril del 1931, Macià havia aprofitat l'embranzida d'Esquerra Republicana en les eleccions municipals, celebrades feia tot just dos dies, per proclamar la República Catalana dins una federació de Repúbliques Ibèriques. La fórmula no va agradar al govern provisional de la República espanyola, que va obligar a reconduir-la cap a l'entitat regional de la Generalitat.
Breu biografia
Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d'octubre del 1859. El seu accent, que ha passat a la posteritat per la proclama de la República, no era però de la zona del Garraf, sinó més ponentí. I és que la família Macià-Llussà venia de les Borges Blanques, la capital de les Garrigues.
Sorprèn del president independentista que tingués carrera militar i que la promocionés a l'exèrcit espanyol, on va arribar a ser tinent coronel. Però la seva relació amb els militars va tenir un punt d'inflexió irreconduïble l'any 1905, quan els militars van assaltar el setmanari català "Cu-cut!". Macià va rebutjar frontalment aquella operació i va decidir abandonar la carrera militar per la política.
El 1907 va guanyar un escó al Congrés dels Diputats per Solidaritat Catalana i no el perdria fins el 1923, quan va exiliar-se a França.
D'aquesta manera, el finançament s'ha convertit en el gran protagonista de l'acte polític d'homenatge a Francesc Macià. El president de la Generalitat no ha volgut entrar-hi a fons, però sí que ha remarcat que per ell no és notícia que la setmana que ve el govern espanyol presenti una proposta, perquè són compromisos que ara ja només falta presentar per escrit.
Abans que Montilla i la resta d'homes forts del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, les primeres autoritats a arribar a l'ofrena al cementiri de Montjuïc han estat les que composen la Mesa del Parlament, encapçalada pel seu president, Ernest Benach, que ha recordat la figura del que va ser fundador del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, situant-la també en el debat polític actual. Benach ha glossat les reivindicacions de "justícia social i territorial" del president Macià i les ha portades al debat sobre el finançament. El president del Parlament considera "plenament vigent" aquell esperit de Macià perquè "Catalunya té un finançament adequat o no hi haurà justícia".
Any Macià
L'homenatge té lloc l'endemà que es donés el tret de sortida de l'Any Francesc Macià, que durant el 2009 recordarà el primer president de la Generalitat restaurada. I és que aquest 25 de desembre, el dia de Nadal, fa 75 anys que va morir en exercici del càrrec. Durant tot l'any que arriba es faran diversos actes per recordar una figura mítica en la història de Catalunya.
El que fa mític l'Avi Macià, tal com es coneixia a qui amb 74 anys va morir com a president de Catalunya, és que aquest tinent coronel de l'exèrcit espanyol lideraria una revolució contra la dictadura de Primo de Rivera el 1926 per alliberar Catalunya. Allò va ser una frustració militar, però posaria els fonaments d'una presa de consciència nacional que sis anys més tard catapultaria Francesc Macià a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Això va passar el 1932 després que les Corts espanyoles aprovessin un Estatut per a la Generalitat de Catalunya restaurada. Abans d'aquest marc polític, el 14 d'abril del 1931, Macià havia aprofitat l'embranzida d'Esquerra Republicana en les eleccions municipals, celebrades feia tot just dos dies, per proclamar la República Catalana dins una federació de Repúbliques Ibèriques. La fórmula no va agradar al govern provisional de la República espanyola, que va obligar a reconduir-la cap a l'entitat regional de la Generalitat.
Breu biografia
Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d'octubre del 1859. El seu accent, que ha passat a la posteritat per la proclama de la República, no era però de la zona del Garraf, sinó més ponentí. I és que la família Macià-Llussà venia de les Borges Blanques, la capital de les Garrigues.
Sorprèn del president independentista que tingués carrera militar i que la promocionés a l'exèrcit espanyol, on va arribar a ser tinent coronel. Però la seva relació amb els militars va tenir un punt d'inflexió irreconduïble l'any 1905, quan els militars van assaltar el setmanari català "Cu-cut!". Macià va rebutjar frontalment aquella operació i va decidir abandonar la carrera militar per la política.
El 1907 va guanyar un escó al Congrés dels Diputats per Solidaritat Catalana i no el perdria fins el 1923, quan va exiliar-se a França.
