Les illes Malvines decideixen en referèndum si volen seguir formant part del Regne Unit
El govern de David Cameron dóna la possibilitat als residents d'aquest arxipèlag de l'Atlàntic de pronunciar-se sobre el seu estatuts polític i els promet no negociar amb l'Argentina si ells no ho volen.
RedaccióActualitzat
"Vol que les illes Falkland -com anomenen els britànics les Malvines- mantinguin el seu estatus polític actual com a territori del Regne Unit a ultramar?" Els residents d'aquest arxipèlag de l'Atlàntic estan cridats a respondre aquesta pregunta en referèndum si volen seguir formant part del Regne Unit. El resultat sembla cantat i les nombroses banderes de la Unió, les Union Jack, que onegen pels carrers de les Falkland no deixen cap dubte.
De fet, el referèndum el va convocar el govern local amb el vistiplau del Regne Unit amb un objectiu clar: mostrar a l'Argentina el rebuig a les seves reivindicacions sobiranistes.
Diumenge han obert els col·legis electorals per als 1.650 habitants amb dret de vot d'un total de 3.000 residents. Tenen fins aquest dilluns per exercir el seu dret, quan es tancaran els quatre col·legis habilitats per la consulta. En la primera jornada de votació s'ha registrat una alta participació.
Una vella disputa
A punt de complir-se 31 anys de la guerra de l'Atlàntic Sud, la presidenta argentina reitera cada cop amb més insistència la necessitat de negociar. Conservador com Margaret Thatcher, l'exprimera ministra que va anar a la guerra contra l'Argentina, David Cameron ha promès que no negociarà la sobirania de les Malvines si així ho volen els "kelpers", com els argentins anomenen els habitants de les illes.
Aquella guerra va costar la vida de prop d'un miler de persones. La dictadura argentina buscava un baló d'oxigen per reflotar-se, però, finalment, va suposar la claudicació.
El Regne Unit no tem l'autodeterminació
El de les Illes Malvines és un nou exemple que el Regne Unit no té cap problema perquè territoris sota la seva administració facin processos d'autodeterminació.
De fet, el govern de David Cameron s'ha posat gairebé al capdavant del procés que hi ha a Escòcia i que culminarà amb un referèndum que es farà l'any que ve i en què els escocesos decidiran si es volen independitzar de la Gran Bretanya.
Esperant el "sí"
Tot i que als carrers del Regne Unit el referèndum es viu amb certa indiferència, el govern de David Cameron confia que el resultat serà un "sí" contundent a mantenir-se com a territori d'ultramar.
Des de l'Argentina, que reivindica la sobirania de l'arxipèlag des de mitjan segle XIX, es rebutja aquesta consulta. El govern de Cristina Fernández l'ha qualificada d'il·legal i reclama una negociació política entre els dos països, tal com dicten les resolucions sobre aquesta qüestió aprovades per les Nacions Unides.
De fet, el referèndum el va convocar el govern local amb el vistiplau del Regne Unit amb un objectiu clar: mostrar a l'Argentina el rebuig a les seves reivindicacions sobiranistes.
Diumenge han obert els col·legis electorals per als 1.650 habitants amb dret de vot d'un total de 3.000 residents. Tenen fins aquest dilluns per exercir el seu dret, quan es tancaran els quatre col·legis habilitats per la consulta. En la primera jornada de votació s'ha registrat una alta participació.
Una vella disputa
A punt de complir-se 31 anys de la guerra de l'Atlàntic Sud, la presidenta argentina reitera cada cop amb més insistència la necessitat de negociar. Conservador com Margaret Thatcher, l'exprimera ministra que va anar a la guerra contra l'Argentina, David Cameron ha promès que no negociarà la sobirania de les Malvines si així ho volen els "kelpers", com els argentins anomenen els habitants de les illes.
Aquella guerra va costar la vida de prop d'un miler de persones. La dictadura argentina buscava un baló d'oxigen per reflotar-se, però, finalment, va suposar la claudicació.
El Regne Unit no tem l'autodeterminació
El de les Illes Malvines és un nou exemple que el Regne Unit no té cap problema perquè territoris sota la seva administració facin processos d'autodeterminació.
De fet, el govern de David Cameron s'ha posat gairebé al capdavant del procés que hi ha a Escòcia i que culminarà amb un referèndum que es farà l'any que ve i en què els escocesos decidiran si es volen independitzar de la Gran Bretanya.
Esperant el "sí"
Tot i que als carrers del Regne Unit el referèndum es viu amb certa indiferència, el govern de David Cameron confia que el resultat serà un "sí" contundent a mantenir-se com a territori d'ultramar.
Des de l'Argentina, que reivindica la sobirania de l'arxipèlag des de mitjan segle XIX, es rebutja aquesta consulta. El govern de Cristina Fernández l'ha qualificada d'il·legal i reclama una negociació política entre els dos països, tal com dicten les resolucions sobre aquesta qüestió aprovades per les Nacions Unides.
