Les illes gregues, la ratera dins la ratera
Aturat, el col·lapse, Grècia no se'n surt a les illes
Sense entendre-hi molt de geologia, no tinc cap dubte que, ja deu fer molt temps, Lesbos es va desenganxar de la part del continent que ara anomenem Turquia. Les costes turques dibuixen una mossada còncava que només Lesbos pot omplir. Un nen em va dir una vegada que sembla el "Pacman" a punt d'endrapar una boleta. I, és clar, el braç de mar que separa terra turca de terra grega, terra europea..., és molt estret. Prou per haver-se convertit en un pont cap al futur per centenars de milers de persones que fugien de la guerra i la misèria.
El col·lapse de l'any 2015
Quan vam anar-hi fa un any i mig, des de l'avió, rodant ja damunt la pista d'aterratge, vam veure un grup de persones assegudes vora el mar. Acabaven de desembarcar. Tota l'illa era un moll. Les armilles salvavides taronja folraven la costa. Es registraven desembarcaments de dos mil, tres mil, quatre mil persones cada dia. Grècia es col·lapsava i Turquia s'ho mirava amb la cella alçada.
Vam anar directament a la zona de Skala Sikamineas, el lloc on les arribades eren més freqüents i el que vam veure encara ara em torna a la ment. Desenes de barques al mar, venint cap a la costa. Centenars de persones desembarcant aquí, allà, més enllà. Voluntaris que no donaven l'abast a ajudar canalla, ancians, persones discapacitades... Tot passant en una mena de moviment continu, sense pausa. Amb una cadència immutable. Les carreteres, plenes a vessar de gent caminant desma cap a Mitilene... a 50 quilòmetres d'allà. Els vorals de la carretera plens de bosses i estris que es feien més inútils amb el pas de les hores i la distància. Una situació que els llibres d'història ja ens havien explicat i que les fotos en blanc i negre ja ens havíen mostrat.
Aquesta vegada, l'arribada de barques és esporàdica. N'arriben, però. A totes les illes, unes 150 persones toquen terra procedents de Turquia en bots noliejats per les màfies.
Moria i Karatepe, la cara i la creu
El seu destí a l'illa de Lesbos serà un camp de refugiats. Moria és una instal·lació militar on es registren els nouvinguts i que es vol convertir en l'avantsala de la deportació a Turquia. Un camp amb unes 2.000 persones a dins ara mateix on no es permet sota cap concepte l'entrada a la premsa, i on l'onada de fred va deixar cinc morts. Karatepe és un camp municipal més amable on es deriven persones i grups més vulnerables: canalla, famílies i persones discapacitades. L'hem visitat i hem comprovat el canvi que ha fet d'ençà fa dos anys i mig. El seu director es molesta si l'anomenem camp. "És un poble de 1.000 habitants", diu; amb la seva gent, els seus carrers, els seus llocs d'esbarjo, les seves cases...
Des de Lesbos, haurien de passar al continent per millorar el confort de la seva estada. Però, si Grècia s'ha convertit en la ratera per als refugiats, les illes són la ratera dins la ratera.
