El preu de morir-se a Catalunya: radiografia d'un sector liberalitzat

Després de 20 anys que es liberalitzés el sector, dues empreses es reparteixen el gruix de les funeràries de Catalunya

RedaccióActualitzat

Fa més de 20 anys que es va liberalitzar el sector funerari però a moltes poblacions és encara un monopoli i les famílies ho paguen car. En alguns casos, la factura pot triplicar-se en comparació amb les ciutats que tenen més d'una empresa funerària. De fet la liberalització fixada a la llei no s'ha fet efectiva en molts llocs, on les empreses s'esforcen per evitar que la competència actui en els seus territoris. 

El negoci és considerable: a Catalunya moren anualment unes 60.000 persones de mitjana i aquesta liberalització també ha propiciat que dues empreses acabin controlant el paquet més important del sector. Són precisament les dues que ara monopolitzen aquest servei a Barcelona ciutat amb preus que ronden els 7.000 euros per enterrament, el doble de la mitjana espanyola. L'ajuntament vol que aquests preus baixin amb la nova funerària pública que funcionarà d'aquí a dos anys. 

La més gran d'aquestes empreses és Mémora, de capital risc britànic, que està estesa per tot Espanya i Portugal i que busca el màxim de rendibilitat possible. L'altra és Àltima, amb arrels a l'Hospitalet de Llobregat i que s'ha convertit en la segona operadora, amb 28 tanatoris repartits arreu de Catalunya. En total a Catalunya hi ha una seixantena d'empreses, la majoria negocis familiars i molt locals.

Serveis no obligatoris però molt cars

Més enllà d'aquest monopoli o duopoli a moltes ciutats, a l'hora d'enterrar un difunt les famílies es troben que se'ls ofereixen molts serveis, molts dels quals no són obligatoris i que, per tant, no haurien de contractar si no volen.

La llei només obliga a l'expedició d'un certificat de defunció, a fer servir un fèretre, a contractar el trasllat i, finalment, a cremar o enterrar el cos. Tota la resta de serveis són voluntaris, però molt sovint es converteixen en el més car de la factura. 

 

Aquests serveis són, per exemple, la sala de vetlla, les flors i les esqueles, el lloguer de vehicles i de l'oratori per a la cerimònia. Altres de més sofisticats són la tanatopràxia o tanatoestètica, els músics per a la cerimònia, el càtering, la gestoria o l'assessorament psicològic.

A més, bona part de l'augment dels preus dels últims anys són els impostos: fa 5 anys el govern de Mariano Rajoy va apujar l'IVA dels serveis funeraris del 8% al 21%, i no l'ha abaixat. I això ha suposat un increment de la factura funerària de fins a 500 euros per família.

Les queixes que han generat les altes factures de les funeràries han arribat als ajuntaments, molts dels quals s'estan plantejant seguir l'exemple de Barcelona i altres localitats. És una tendència que si es manté pot provocar canvis profunds en el sector, fins i tot la desaparició d'algun gran operador, que decideixi marxar si baixa la rendibilitat.

 

♦ "Passi per caixa", el "30 minuts" sobre el preu de morir-se a Catalunya

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut