Les fotografies de Willy Ronis trepitgen Catalunya per primera i última vegada

El Centre Social i Cultural de La Caixa a Lleida acull per primera i única vegada a Catalunya una selecció de 124 imatges del fotògraf parisenc Willy Ronis. La mostra, que es podrà veure fins al 22 d'abril, recull imatges de les fàbriques i dels barris de treballadors, les instantànies dels seus viatges i de la seva vida quotidiana, així com fotografies de nus femenins. El comissari de l'exposició, Pep Rigol, ha explicat que les seves imatges es caracteritzen per la mirada honesta, coherent i sensible d'un fotògraf compromès amb el seu treball i la societat.
Les fotografies de Willy Ronis trepitgen Catalunya per primera i última vegada
Lleida

Les fotografies de Willy Ronis trepitgen Catalunya per primera i última vegada

El Centre Social i Cultural de La Caixa a Lleida acull per primera i única vegada a Catalunya una selecció de 124 imatges del fotògraf parisenc Willy Ronis. La mostra, que es podrà veure fins al 22 d'abril, recull imatges de les fàbriques i dels barris de treballadors, les instantànies dels seus viatges i de la seva vida quotidiana, així com fotografies de nus femenins. El comissari de l'exposició, Pep Rigol, ha explicat que les seves imatges es caracteritzen per la mirada honesta, coherent i sensible d'un fotògraf compromès amb el seu treball i la societat.
Actualitzat
Tot i que encara és un fotògraf poc conegut, està considerat com un dels màxims exponents del corrent humanista i un dels millors fotògrafs del segle XX. Ronis (París, 1910) va començar l'activitat de fotògraf industrial i reporter l'any 1936, va treballar amb les grans figures del fotoperiodisme contemporani i va col·laborar amb les revistes il·lustrades més importants de la postguerra.



Les seves imatges es caracteritzen perquè compten amb el suport de la paraula. És el mateix Ronis qui en fa els peus de foto per evitar malentesos i deixar clar quin és el sentit i la història de la imatge. L'exposició recull imatges de les fàbriques, les vagues i la lluita obrera dels sindicalistes de l'entorn de París, però també mostra altres treballs de caràcter més comercial basats en la indústria. Una de les característiques que destaca Rigol és la “capacitat d'elevar a la categoria d'art” les instantànies relacionades amb aquestes temàtiques.



A més, en aquestes imatges manifesta amb molta intensitat el seu esperit compromès i militant en favor de la dignitat i la respectabilitat de les causes de l'activisme obrer. Les escenes més quotidianes i populars dels carrers de París o les instantànies dels seus viatges a Londres, Barcelona o Amsterdam també formen part d'aquesta selecció. L'exposició es copleta amb una sèrie de fotografies de nus femenins que es caracteritzen per “la naturalitat, innocència i espontaneïtat” de la instantànies.



Un gran desconegut




Rigol ha afirmat que Willy Ronis és encara un desconegut perquè “mai ha buscat el triomf” i que ara les seves obres comencen a ser valorades gràcies a la insistència i intervenció dels seus col·legues de professió.



Willy Ronis va néixer el 14 d'agost del 1910. Els seus pares, jueus d'origen lituà, ella, i ucraïnès, ell, van arribar a París al principi de segle i es van instal·lar al barri de Pigalle. El pare va trobar feina com a retocador en un estudi fotogràfic, però de seguida va obrir el seu propi negoci, amb el nom de Roness.



En tornar del servei militar el 1932, el seu pare, greument malalt, li va demanar que l'ajudés en el negoci. Van ser per a ell quatre anys molt foscos, ja que no suportava la fotografia convencional i estereotipada dels estudis de barri. Ronis va començar a buscar imatges als carrers i, com que se sentia solidari amb les lluites socials, des del 1934 va fotografiar les manifestacions obreres.