Les finques de l'entorn del Palau de la Música es requalificaran com a equipaments i se'n derogarà l'ús hoteler

Les finques de l'entorn del Palau de la Música es requalificaran com a equipaments i se'n derogarà l'ús hoteler

Les finques de l'entorn del Palau de la Música es requalificaran com a equipaments i se'n derogarà l'ús hoteler

Cantonada del carrer Amadeu Vives a l'altura del 2-8,
 amb Sant Pere més Alt 13 bis, finques afectades per la requalificació. (17/09/2017). Pla General. (vertical)

Cantonada del carrer Amadeu Vives a l'altura del 2-8, amb Sant Pere més Alt 13 bis, finques afectades per la requalificació. (17/09/2017). Pla General. (vertical)

ACN Barcelona.-El govern municipal de Barcelona ha fet les primeres passes per deixar sense efecte el planejament vigent de diverses finques que es troben als entorns del Palau de la Música. Es tracta dels números 13b, 15 i 17 del carrer Sant Pere Més Alt i el 2-8 del carrer d'Amadeu Vives, que actualment admeten usos hotelers. La intenció és que els immobles afectats recuperin la seva qualificació d'equipaments. En roda de premsa, la cinquena tinent d'alcalde i cap de l'àrea d'Ecologia,Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, assegura que s'està treballant per aconseguir que la "justícia urbana" es faci realitat, acomplint així una llarga reivindicació dels veïns de la zona. Per la seva banda, Jaume Asens, quart tinent d'alcalde i responsable de l'àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, ha apuntat que aquests tràmits tenen per objectiu "acabar amb el somni de Millet".

Un "somni" que es va convertir en un "malson col·lectiu", segons apunta Asens, i que va desembocar en la causa judicial sobre l'espoli del Palau de la Música. Sanz ha dit que es vol ara "desfer el 'pelotazo urbanístic'" que va tenir com a base la Modificació de Pla general metropolità (MPGM) del 22 de juliol de 2009. El projecte urbanístic tenia l'objectiu la "millora i serveis complementaris del Palau de la Musica" i "l'actualització i modernització del Col·legi Comtal". De fet, passava a tenir ús d'equipaments l'immoble situat al número 1 del carrer Ciutat, qualificació que ara també s'intenta corregir i que esdevingui "d'ús residencial".Un document elaborat per la Fundació del Palau de la Musica i que justificava la importància de disposar d'un hotel com a servei complementari del Palau que estigués ubicat a prop de les seves instal·lacions. Asens ha dit que la realitat era ben diferent: "el somni de Millet era fer un hotel luxós i, després, de deu anys, convertir-lo en la seva residència personal", ha comentat. "Una retirada daurada davant un Palau que tant 'havia estimat' i tant havia saquejat", ha afegit en to irònic. L'MPGM establia un termini de quatre anys per portar-ne a terme l'execució i l'elaboració d'un Pla de millora urbana o planejament derivat per desenvolupar el projecte hoteler a les finques de Sant Pere Més Alt. El 2009, però, coincidint amb la intervenció judicial en el Palau de la Música, es van fer paleses les discrepàncies entre l'entitat propietària dels terrenys, Olivia Hotels, S.A., i l'entitat promotora, la Fundació del Palau de la Musica, pel que fa a continuar impulsant el projecte. Així mateix, es va posar de manifest la voluntat de la Fundació, expressada per la nova direcció, de no considerar necessària la dotació hotelera al servei del Palau. Per tant, la causa fonamental que havia justificat la Modificació de PGM va decaure.A això s'ha d'afegir el rebuig veïnal pel projecte de l'hotel, en considerar que la zona estava ja prou castigada per la pressió turística i la conseqüent gentrificació i que calien equipaments, no hotels. "Estem parlant d'una qüestió de justícia", ha dit la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, qui ha reconegut la lluita dels entitats veïnals així com de persones com la llavors regidora Itziar González, que es va oposar a l'hotel del Palau. Sense avenços des del 2010, els tràmits que endega ara el govern municipal tenen com a finalitat retornar la qualificació d'equipament de caràcter docent -clau 7.1- a les finques del carrer de Sant Pere Més Alt, 13b, 15 i 17 -propietat d'Olivia Hoteles- i d'Amadeu Vives, 4-8 -propietat de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes (IGEC)-, i la finca del carrer Ciutat 1 -propietat de la Generalitat- resta qualificada com a zona de conservació de centre històric. A partir de l'aprovació d'aquest nou planejament, els operadors públics i privats implicats podran adoptar les iniciatives més adients en funció a les necessitats de l'entorn.Aquesta qüestió es debatrà aquest dimecres en la sessió ordinària de la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat d'aquest mes de setembre, a l'espera de l'aprovació inicial. Amb el vistiplau definitiu de l'Ajuntament de Barcelona, encara restarà, però, la decisió final de la Generalitat, com a part de la comissió mixta i titular de l'immoble del número 1 del carrer Ciutat, peça bàsica per poder fer el conjunt de la requalificació.Preguntada sobre la possibilitat que es facin expropiacions i que s'hagin de donar indemnitzacions, Sanz ha assenyalat que "és possible". "No ho descartem", ha apuntat, sense voler avançar esdeveniments fins que no s'hagi assolit aquest primer pas que s'ha anunciat aquest diumenge.