Julian Assange, fundador de Wikileaks (Foto: Reuters)
El fundador de Wikileaks està acusat d'un presumpte delicte de violació. (Foto: Reuters)
Washington

Les filtracions de Wikileaks sacsegen la diplomàcia internacional

"Hillary Clinton i uns quants milers de diplomàtics d'arreu del món tindran un atac de cor, algun dia, quan es llevin i trobin l'arxiu sencer secret de política exterior a l'abast del públic." El 21 de maig passat, Bradley Manning va fer aquesta predicció a Adrian Lamo a través d'un xat informàtic. Manning, de 23 anys, és un exsoldat dels Estats Units que va passar vuit mesos a la base militar de Hammer, a 60 quilòmetres de Bagdad. Lamo, per la seva banda, és el "hacker" que va delatar Manning, després que aquest li va confessar que havia copiat milers de documents secrets del govern nord-americà amb l'única ajuda de dos ordinadors portàtils i un CD gravable amb música de Lady Gaga.

Actualitzat
Sis mesos després, la predicció de Manning va pel camí de fer-se realitat: el darrer paquet de documents filtrats per la pàgina web de Julian Assange ha fet reaccionar la diplomàcia de mig món, ha posat en qüestió la relació dels Estats Units amb molts dels seus aliats i també ha fet saltar l'alarma davant l'amenaça de noves revelacions.

Els alarmistes

L'expresident nord-americà Bill Clinton s'ha referit per primera vegada a l'escàndol de Wikileaks i ha dit que la difusió d'aquests documents causarà la pèrdua d'algunes vides i també de llocs de treball. Clinton ha coincidit amb la seva esposa, la secretària d'Estat nord-americana, a qualificar d'"il·legals" les activitats de Wikileaks i s'ha mostrat confiat que no podrà escapar-se de la legalitat americana.

Des de les files republicanes, l'excandidata a vicepresidenta Sarah Palin ha demanat a l'administració Obama que utilitzi "tots els mitjans necessaris" per capturar Assange. A través del seu Facebook, Palin s'ha preguntat "per què no se'l persegueix amb la mateixa urgència que perseguim Al-Qaida i els líders talibans?".

Qui encara ha anat més lluny ha estat el científic Thomas Flanagan, assessor del primer ministre canadenc, Stephen Harper. En una entrevista a la CBC, Flanagan ha dit que estava "molt emprenyat" amb les filtracions de Wikileaks i ha demanat que s'elimini el fundador de la web. "Crec que Assange hauria de ser assassinat. Obama hauria d'utilitzar un "drone" (un avió no tripulat) o alguna cosa que s'hi assembli", ha afirmat davant l'astorament del presentador.

Per la seva banda, l'ambaixador dels Estats Units a Alemanya, Philip Murphy, ha qualificat d'"acció irresponsable" la filtració d'aquests documents i ha afirmat que "ha fet el món més complicat i més insegur". Murphy ha dit que no està "preocupat" per les relacions bilaterals entre Alemanya i els Estats Units, però que està "enfadat" per les repercussions que tindrà aquesta filtració.

Entre els aliats dels Estats Units, Colòmbia s'ha solidaritzat amb l'administració Obama i considera que la filtració d'aquests documents suposa un "enorme risc per a la seguretat del poble nord-americà i dels seus funcionaris".

Els que donen suport a Assange

El president de Veneçuela, Hugo Chávez, creu que aquestes filtracions han deixat "l'imperi al descobert" i ha demanat la dimissió de la secretària d'Estat, Hillary Clinton. "Quantes coses que estan sortint, com falten al respecte als seus aliats, quant d'espionatge!", s'ha exclamat Chávez, que ha volgut felicitar Assange i "la gent de Wikileaks pel seu coratge, la seva valentia".

El president de l'Equador, Rafael Correa, ha negat aquest dimecres que el seu govern hagi ofert formalment la residència a Assange, tal com va avançar el viceministre d'Exteriors, Kintto Lucas. El ministre d'Exteriors equatorià, Ricardo Patiño, s'ha mostrat obert a concedir-li un asil temporal i ha reiterat "l'interès del govern per conèixer la informació relacionada" amb els moviments de la diplomàcia nord-americana al país.

Per la seva banda, el ministre d'Economia argentí, Amado Boudou, ha considerat la filtració "una vergonya" per als Estats Units, però hi ha volgut restar importància i ha qualificat d'"ordinària i infantil" l'actitud d'alguns mitjans de comunicació.

Els que hi treuen transcendència

Menys transcendent s'ha mostrat el president de l'Uruguai, José Mujica, que ha qualificat les filtracions de "xafarderies" a les quals "no s'ha de donar gaire importància". Per Mujica, "els diplomàtics s'avorreixen i escriuen", però la informació "important" no es troba en aquests documents.

En la mateixa línia, el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva ha qualificat d'"insignificant" el contingut divulgat fins ara i el peruà Alan Garcia creu que els EUA han fet "un paperot diplomàtic" permetent que es filtrin tots aquests documents, tot i que "no tenen cap transcendència".

Tres antics diplomàtics consultats pel diari "El País", un dels cinc rotatius als quals Wikileaks va filtrar la informació, han tret importància a les filtracions i han dit que el més greu són les suposades pressions a l'Audiència Nacional en el "cas Couso". Fernando Schwartz, que va ser ambaixador a Kuwait i els Països Baixos, creu que el que s'ha publicat "concorda amb el que ha estat sempre la pràctica de la diplomàcia". Schwartz creu que "la frontera entre la diplomàcia i l'espionatge és molt prima; i entre la pressió i l'assessorament, encara més prima".
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut