Les escoles públiques de Catalunya acullen tres vegades més immigrants dels que els correspondrien

Nova anàlisi de la realitat educativa catalana. L'ha fet la Fundació Jaume Bofill i la principal conclusió és que és que el sistema és molt poc equitatiu, perquè l'escola pública és la que fa un sobreesforç per integrar l'alumnat immigrant. L'estudi cita com a exemple la política educativa de ciutats com Vic i Manlleu, on això ja es fa des de fa anys. Entre altres aspectes, l'informe també destaca que la inversió és insuficient.
Les escoles públiques de Catalunya acullen tres vegades més immigrants dels que els correspondrien
Barcelona

Les escoles públiques de Catalunya acullen tres vegades més immigrants dels que els correspondrien

Nova anàlisi de la realitat educativa catalana. L'ha fet la Fundació Jaume Bofill i la principal conclusió és que és que el sistema és molt poc equitatiu, perquè l'escola pública és la que fa un sobreesforç per integrar l'alumnat immigrant. L'estudi cita com a exemple la política educativa de ciutats com Vic i Manlleu, on això ja es fa des de fa anys. Entre altres aspectes, l'informe també destaca que la inversió és insuficient.
La política educativa de Vic i Manlleu, on les escoles concertades matriculen alumnes immigrants en la mateixa proporció que les públiques, és l'excepció que confirma la regla. Segons un estudi de la Fundació Jaume Bofill, a Catalunya els nens estrangers es concentren a la pública, que acull tres vegades i mitja més immigrants del que li tocaria.

Per això i per evitar la creació de guetos, els responsables d'aquest informe proposen que els ajuntaments tanquin les matriculacions en determinades situacions i tinguin capacitat per modificar en casos necessaris la reserva de places i les ràtios.

L'arribada d'alumnes nouvinguts és, per aquest estudi, un dels elements que expliquen que l'escolarització en centres privats hagi augmentat en els últims anys a secundària, i aquests desequilibris s'acaben plasmant en els resultats.

L'informe també conclou que l'origen social condiciona els resultats acadèmics. La graduació a l'ESO és 18 punts superior a la privada que a la pública. I, per exemple, als 17 anys, el 88% de fills de pares amb estudis superiors continuen a l'escola, mentre que només ho fan el 50% si els pares tenen estudis primaris.

A més, l'estudi constata que malgrat que la inversió en educació augmenta a Catalunya, no ho fa en una proporció suficient per arribar als nivells europeus. I això influeix també en el fet que les famílies catalanes s'hagin de gratar més la butxaca.