Les escoles públiques de Catalunya acullen tres vegades més immigrants dels que els correspondrien
Nova anàlisi de la realitat educativa catalana. L'ha fet la Fundació Jaume Bofill i la principal conclusió és que és que el sistema és molt poc equitatiu, perquè l'escola pública és la que fa un sobreesforç per integrar l'alumnat immigrant. L'estudi cita com a exemple la política educativa de ciutats com Vic i Manlleu, on això ja es fa des de fa anys. Entre altres aspectes, l'informe també destaca que la inversió és insuficient.
La política educativa de Vic i Manlleu, on les escoles concertades matriculen alumnes immigrants en la mateixa proporció que les públiques, és l'excepció que confirma la regla. Segons un estudi de la Fundació Jaume Bofill, a Catalunya els nens estrangers es concentren a la pública, que acull tres vegades i mitja més immigrants del que li tocaria.
Per això i per evitar la creació de guetos, els responsables d'aquest informe proposen que els ajuntaments tanquin les matriculacions en determinades situacions i tinguin capacitat per modificar en casos necessaris la reserva de places i les ràtios.
L'arribada d'alumnes nouvinguts és, per aquest estudi, un dels elements que expliquen que l'escolarització en centres privats hagi augmentat en els últims anys a secundària, i aquests desequilibris s'acaben plasmant en els resultats.
L'informe també conclou que l'origen social condiciona els resultats acadèmics. La graduació a l'ESO és 18 punts superior a la privada que a la pública. I, per exemple, als 17 anys, el 88% de fills de pares amb estudis superiors continuen a l'escola, mentre que només ho fan el 50% si els pares tenen estudis primaris.
A més, l'estudi constata que malgrat que la inversió en educació augmenta a Catalunya, no ho fa en una proporció suficient per arribar als nivells europeus. I això influeix també en el fet que les famílies catalanes s'hagin de gratar més la butxaca.
Per això i per evitar la creació de guetos, els responsables d'aquest informe proposen que els ajuntaments tanquin les matriculacions en determinades situacions i tinguin capacitat per modificar en casos necessaris la reserva de places i les ràtios.
L'arribada d'alumnes nouvinguts és, per aquest estudi, un dels elements que expliquen que l'escolarització en centres privats hagi augmentat en els últims anys a secundària, i aquests desequilibris s'acaben plasmant en els resultats.
L'informe també conclou que l'origen social condiciona els resultats acadèmics. La graduació a l'ESO és 18 punts superior a la privada que a la pública. I, per exemple, als 17 anys, el 88% de fills de pares amb estudis superiors continuen a l'escola, mentre que només ho fan el 50% si els pares tenen estudis primaris.
A més, l'estudi constata que malgrat que la inversió en educació augmenta a Catalunya, no ho fa en una proporció suficient per arribar als nivells europeus. I això influeix també en el fet que les famílies catalanes s'hagin de gratar més la butxaca.
