Les eleccions del meu poble
Ja estem immersos en la primera gran campanya electoral espanyola, després de l'inici de la gran crisi econòmica, social i institucional que ha centrat el debat polític en els últims anys. Les municipals són plantejades per alguns sectors a Catalunya, a més, com una mena de primàries sobiranistes, un escalfament de motors de cara al setembre, en què els partits independentistes haurien de recollir els fruits de l'esforç o el pallot de l'avorriment. I més enllà del Sènia es comptaran cadascun dels vots que marxin als partits emergents.
Els tradicionals -la casta, en l'epistologia pabliana- no es cansaran de repetir que les municipals no són unes eleccions convencionals, perquè la ideologia en els pobles deixa pas exclusivament a la bona gestió dels recursos per beneficiar els veïns. Que tot el que es fa és "apolític" i que només compten les persones. Tenen una part de raó, però és evident que un partit o un altre, més enllà de la persona que encapçali la llista, prioritzarà unes polítiques o d'altres. És evident que aprofitaran les subvencions -dirigides- que rebin de les institucions per asfaltar carrers, arreglar enllumenats o piscines municipals, per ajudar la gent gran, per fer cursos de formació d'aturats... però el dia a dia està ple de petits gestos municipals farcits d'ideologia i que ajuden a formar opinió i pensament, fomentar rivalitats entre pobles o mancomunar esforços territorials. Això és ideologia i ningú es pot creure que els alcaldes són -com els àngels- éssers asexuats... políticament.
Fer oposició municipal és molt complicat. Per poc sanejat que duguis els comptes, i si el veïnatge ha vist acomplerta alguna de les obres que fan falta, el full de serveis que poden presentar alcaldes i regidors serà difícil de rebatre si no és amb ideologia. Més enllà de reivindicacions de barris concrets, amb queixes epidèrmiques molt raonables, serà la ideologia, al cap i a la fi, qui acabarà de definir la composició de molts consistoris.
Es diu que les municipals són diferents, que es vota més la persona. I és evident que, si el teu alcalde té la porta del despatx sempre oberta, està cada dia al carrer, te'l trobes al cafè, o al camp de futbol, o en cadascuna de les festes populars, fires i esdeveniments culturals que organitzen el consistori o les entitats, és raonablement factible pensar que es mereix el vot, més enllà del color polític.
Però al final, en el recompte que es farà el dia 25 al matí, quan les direccions dels partits es trobin i valorin els resultats, la pregunta serà qui ha guanyat, i la lectura ¿més enllà de victòries o derrotes en municipis puntuals- serà ideològica.
