Les dones s'uneixen per primer cop pel 8M a Beirut

‘Diferent causes, shared anger'
(Diferents causes, ira compartida). Aquest és l'eslògan de la pancarta que aquest migdia ha fet sortir milers de persones als carrers de la capital libanesa. Sobretot dones, que aquest any no han protagonitzat -com fins ara- diferents marxes segons la seva confessió religiosa, posicionament polític o lema reivindicat.

El 8 de març s'ha celebrat tres dies tard, però ha exhibit musculatura feminista. La marxa ha transcorregut per barris molt conservadors de la ciutat entre l'atenta mirada de veïns a les voreres, als balcons i finestres. Alguns aplaudint i sumant-se a les proclames; d'altres astorats davant la varietat del mosaic i els crits de ‘Thawra' (revolució) contra el patriarcat.  

Contra la violència domèstica, l'assetjament sexual, els casaments infantils...

Els abusos sexuals dins el matrimoni no són delicte al Líban. Això fa que la majoria de dones hagin de conviure amb el seu assetjador. I en molts casos, les víctimes són nenes forçades a casar-se perquè el codi civil no estableix una edat mínima oficial. Ho marquen els responsables religiosos de les diferents confessions, i el país se situa darrere d'Egipte, l'Iraq o Líbia, on s'han de tenir almenys 18 anys.

Moltes refugiades sirianes

Elles són les que corren més risc de tràfic i explotació de persones al Líban. I el govern -es queixen els activistes i opositors- no fa prou per protegir-les.

En suport als drets de les treballadores domèstiques, de les dones transsexuals...

Hi ha unes 250.000 treballadores domèstiques al país. Dones, la majoria etíops i també filipines, que queden fora de la llei laboral. Aquest col·lectiu està regit pel retrògrad sistema kafala (d'esponsorització). Les conegudes com a "maids" no poden deixar la casa que les ha contractat sense el permís de la família, que en alguns casos es queda amb els seus passaports per tenir-les controlades.

Un altre dels col·lectius que viu perseguit són les lesbianes i les dones trans, que poden ser detingudes pel sol fet de ser-ho o fer-ne alguna demostració pública. Per això, algunes representants també han volgut fer sentir la seva veu en aquesta jornada.

Sense complexos...

El fet que les referències a la sexualitat siguin tot un tabú -sobretot a l'àmbit públic- no ha impedit que alguns cartells hi facin clares referències. Una altra forma de desafiar una societat molt conservadora.

Petits grans passos en un llarg camí per recórrer

Time is now (Ara és el moment) llegim en una composició de diferents cartolines. També al Líban la celebració d'aquest 8 de març ha estat especial. Les veus de les dones s'han sentit des de moltes esferes: estudiants, activistes, treballadores... diferents fronts: polític, social, legal... de dins i fora de casa, procedent de libaneses i d'estrangeres que hi resideixen.

Suport també a les víctimes de l'ofensiva sobre Ghouta, a la veïna Síria, i a la causa palestina. Diferents causes -com reconeix el lema- però una mateixa ira compartida.

Això al Líban, on la situació de la dona ja és, per si mateixa, difícil. La legislació civil és del tot insuficient per protegir-la, per no dir inexistent en l'àmbit familiar. Per exemple: no es contempla el divorci. O la dona no pot passar la seva nacionalitat al fill o marit estranger. I sobre molts aspectes rellevants acaben legislant –sense la supervisió de l'executiu- tribunals autònoms de les 18 diferents confessions religioses.

Així que aconseguir convocar una manifestació unitària en aquest context ja és un triomf. En alguns moments de la marxa, s'han cridat lemes que han incomodat algunes participants, però totes han seguit caminant juntes entenent que avui s'avançava per LA DONA, en majúscules.