Les dones de la llar s'organitzen per dignificar la seva feina i denunciar els abusos
Les treballadores que es dediquen a la neteja de llars i també les que cuiden gent gran s'han organitzat per dir prou. Volen dignificar la seva feina. Denuncien falta de drets laborals i que moltes famílies les tracten malament. Fins i tot, algunes asseguren haver patit abusos sexuals.
Norma Véliz:
"Una treballadora de la llar està cuidant la vida. El més important és que estan cuidant un ser humà d'una família. Si no hi hagués aquesta persona, qui ho faria?"
Isabel Valle:
"Crec que és un treball digne, molt important, però és invisible."
Bessy Ponce:
"Això s'ha de mirar. Estem tocant l'esclavitud."
Ana Amparo:
"Et volen tenir sempre, et trepitgen."
Són testimonis de dones que fa anys que treballen en una infinitat de llars del país. Algunes com a cuidadores de gent gran, com a internes fixes, convivint amb famílies. Unes altres, netejant cases per hores. El 80% són dones immigrants, procedents, sobretot, de l'Amèrica Llatina.
Denuncien que tenen poquíssims drets laborals, que ser dona de la llar no està reconegut com a professió i que, per tant, no cobren l'atur i molt difícilment, arriben a cobrar la jubilació. Posats a no tenir, no tenen ni el dret a posar-se malaltes.
Isabel Valle:
"Els tipus de químics que utilitzem per netejar et produeixen mal de cap, gastroenteritis... problemes de salut."
RosMary:
"Jo porto més d'un any malalta i no cobro res i tinc la meva mare i els meus fills i no tinc cap ajuda."
Ana Amparo:
"Quan et trenques una cama ja no els interesses."
RosMary:
"Et diuen que això és el que hi ha. O ho agafes o ho deixes. Perquè darrere teu hi ha 15 persones més."
Les internes són les que més queixes tenen. Asseguren que algunes famílies les tenen esclavitzades; en algun cas, sense deixar-les sortir en tot el dia.
Norma Véliz és portaveu de Mujeres P'alante i membre de la Taula en Defensa dels Drets de les Treballadores de la Llar, la Neteja i les Cures: "La família es creu propietària d'aquesta persona. Li revisen les coses. Li prenen el passaport, moltes vegades. I aquestes dones també estan exposades a abusos sexuals. I després ja no les volen, les fan fora i les acusen de robatori."
Bessy Ponce:
"Això pot causar danys psicològics i estat d'ansietat."
Moltes s'endeuten per arribar fins aquí, i han d'enviar diners al seu país. Per això accepten treballar a qualsevol preu i amb qualsevol condició. Al principi fan d'internes fixes per poder tenir un lloc per dormir i menjar. En alguns casos, denuncien que només tenen 2 hores setmanals per descansar.
Ana Amparo:
"Jo desitjava que arribessin aquestes dues hores per quedar lliure i canviar de xip."
Ara s'han organitzat i per primera vegada l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat els donen empara, en una taula del sector que lluitarà per dignificar la seva feina. Ara sí, tenen esperança d'arribar a tothom i que el seu clam no quedi només en una cantarella.
