Les coordenades d'una altra guerra en marxa...

La frontera entre el Nord i el Sud del Sudan s'ha convertit en els últims dies en un dels llocs amb més tensió del planeta. El cap de la secció d'internacional de TV3, Xesco Reverter, analitza les principals claus del conflicte.
Les coordenades d'una altra guerra en marxa...

Les coordenades d'una altra guerra en marxa...

La frontera entre el Nord i el Sud del Sudan s'ha convertit en els últims dies en un dels llocs amb més tensió del planeta. El cap de la secció d'internacional de TV3, Xesco Reverter, analitza les principals claus del conflicte.
La zona en conflicte

El Sudan es divideix en dos estats.

Qui busqui una guerra en marxa que agafi un GPS i hi posi les següents coordenades: 9º35'39"N i 28º26'10"E. Des de l'aire, hi apreciarà una sabana vermellosa, dura i seca. I si tinguéssim una fotografia via satèl·lit d'aquests dies, s'hi veurien unes columnes de fum, tancs i gent fugint (ja ho han fet 40.000 persones). La població en qüestió es diu Abiyei i és just a la frontera entre el Nord i el Sud del Sudan i aquest dimecres és un dels punts més calents del planeta. Hauria de ser una zona "de facto" desmilitaritzada, però el Nord l'ha ocupat i arrasat just quan falta un mes i mig perquè el Sud s'independitzi. I la guerra al Sudan, diuen els pessimistes, de nou està en marxa.

Què passa a Abiyei: parlem d'una extensió de territori en disputa similar a la de la província de Lleida, molt poc poblada però altament simbòlica i volàtil, fins al punt que pot ser l'espurna que reprengui la guerra civil sudanesa que va acabar el 2005 deixant més de 2 milions de morts. Es troba just per sobre la frontera que divideix el sud del nord del país. Geogràficament i administrativament cau al nord però la majoria de la població (de l'ètnia dinka ngok) està emparentada amb el sud. Els acords de pau del 2005 van establir que s'hi faria un referèndum perquè la població decidís si volia formar part del sud o del nord.

La consulta no s'ha fet mai perquè ha estat impossible pactar un cens acurat d'habitants ja que, al marge dels sedentaris dinkas ngok, també hi ha una població nòmada important, els masseriyas, clans arabitzats vinculats al nord i que durant nou mesos l'any porten els seus ramats a pasturar a Abiyei. Abiyei també té reserves de petroli però no són gaire importants. Finalment, per evitar-hi enfrontaments, els acords establien que a Abiyei no podien haver-hi grans concentracions de tropes de cap dels dos bàndols i sí una presència important de cascos blaus de l'ONU.

La posició del Nord:
el règim arabista i centralista de Khartum no ha tingut més remei que acceptar la partició del país i la independència del sud. Durant dècades va intentar frustrar-la amb guerres, pressions, dobles jocs i massacres però al final no es va sortir amb la seva. A més, el president Omar al Bashir té un llarg historial de crear i generar conflictes a la perifèria del país quan les coses li van malament (recordem que està imputat i buscat pel Tribunal Penal Internacional per crims de guerra, contra la humanitat i genocidi pel conflicte de Darfur). Amb aquesta història i aquest tarannà del règim no és difícil deduir que fins a l'últim moment, Khartum intentarà boicotejar o posar en perill de la forma que sigui la independència formal del sud el 9 de juliol. I això és el que estan fent a Abiyei.

Diumenge, i després de perdre 12 soldats per culpa d'una emboscada de l'exèrcit del sud, Bashir va tenir l'excusa perfecta per enviar-hi tropes i tancs a ocupar la regió, amb les consegüents escenes de pillatge, destrosses i fugida en massa de la població local. (Si voleu veure les imatges via satèl·lit d'aquests presumptes crims, consulteu l'ambiciós Satellite Senitel Project de George Clooney que es dedica a monitoritzar els crims en aquesta terra des de l'espai). Aquest dimarts, després que l'ONU i els EUA li van exigir la retirada immediata, va dir que "Abiyei és territori del nord del Sudan, no ens en retirarem". És el clàssic joc de Bashir: es guanya la condemna de la comunitat internacional però imposa la llei del més fort sobre el terreny que li permet negociar amb més poder de cara al futur. Des del seu punt de vista, ocupant Abiyei Khartum satisfà els sectors més reaccionaris del règim que no poden pair el desmembrament del país, destapa el temut fantasma del retorn a la guerra a 40 dies de la secessió i envia un doble missatge inequívoc al sud més feble: "No podreu fer mai la pau si nosaltres no volem i fins a l'últim dia amenaçarem la vostra independència".

La posició del sud:
precisament pels antecedents i el comportament habitual de Bashir, el sud té molts motius de preocupació. Sap que el president sudanès és capaç de tensar i provocar molt l'enemic. Per això que als dirigents del sud se'ls acumulin les preguntes: "No vam arriscar massa matant 12 soldats del nord en l'operació de dissabte? Ens convé a un mes i mig de la independència reobrir la guerra amb el poderós veí del nord? Tenim alguna cosa a guanyar en una guerra?". A totes aquestes preguntes en segueixen d'altres de l'estil: "Podem tolerar que ocupin i expulsin la nostra gent precisament quan falta tan poc per aconseguir l'anhelada independència que tanta sang i patiments ens ha costat? No començarem la vida d'aquest nou país africà amb un càncer permanent que serà Abiyei i ens hipotecarà de cara el futur? Ens hem d'empassar l'orgull i deixar que el nord ens humiliï quan ja tenim la sobirania a la butxaca?"

La majoria de respostes són insatisfactòries per als dirigents del sud, però no costa gaire imaginar què els deuen aconsellar entre bastidors els membres de la missió especial del Consell de Seguretat de l'ONU que aquests dies visiten Juba, la capital del sud: "Traieu bilis, protesteu molt en veu alta, nosaltres també ho farem, però sobretot no feu el pas d'enviar tropes en massa a Abiyei. En risc -els poden dir- hi ha la mateixa independència del Sud del Sudan, podeu matar la criatura abans en l'últim moment d'aquest part tan llarg i dolorós".

I ara què:
de moment, a dia d'avui, 40.000 persones ja han fugit d'Abiyei en quatres dies, un nombre indeterminat de morts, un helicòpter de l'ONU ja ha estat tirotejat, una base seva atacada. És clar que, a banda i banda de la frontera, hi ha protagonistes interessats en la guerra i en els beneficis i privilegis que durant dècades ha generat. Però al mateix temps, hi ha massa vides en joc i un futur prou esperançador per tornar a un dels passats més traumàtics d'Àfrica. El 9 de juliol, el món ha de tenir un nou país, Sudan del Sud però els fets d'Abiyei demostren que abans d'arribar a aquella data hi ha el risc real de reprendre una guerra civil, que a partir d'aquell dia es convertiria en una guerra entre estats.