Les comunitats autònomes ja coneixen els requisits del govern espanyol per activar el fons de liquiditat
El govern espanyol ha confirmat avui que activarà el fons de liquiditat aquesta setmana. Per desbloquejar els diners, exigeix contrapartides a les comunitats autònomes que necessitin un rescat. De fet, hauran d'actualitzar els seus plans d'austeritat i reduir encara més el sector públic.
RedaccióActualitzat
El fons de liquiditat per a les comunitats estarà disponible aquesta mateixa setmana. La vicepresidenta del govern espanyol ho ha confirmat, després d'haver-ho avançat el ministre d'Hisenda als consellers de Presidència autonòmics.
Un cop les comunitats n'hagin fet la petició formal, i de moment Catalunya, el País Valencià i Múrcia ja han anunciat que ho faran, Hisenda l'avaluarà, i s'haurà d'aprovar en el Consell de Govern de cada comunitat.
Tindran fins a 18.000 milions d'euros disponibles, 8.000 dels quals els aporten els bancs, 6.000 més provenen d'un crèdit de Loteries i la resta corresponen al Tresor.
Per ara, les peticions anunciades estan calculades en uns 10.000 milions d'euros. Catalunya n'ha demanat 5.000. I el govern espanyol creu que amb 18.000 milions n'hi haurà prou. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit que "segons els nostres càlculs, que són els que ens han subministrat les comunitats autònomes, ens diuen que sí que són suficients."
La incògnita del calendari, doncs, ja està desvelada. I ara es van concretant amb quines condicions es donaran els diners. Els departaments d'Economia de les comunitats han rebut el document amb els requisits que els exigeix el govern espanyol.
D'entrada, hauran de reduir el sector públic i eliminar càrregues administratives i barreres en el mercat interior. També se'ls demanen noves reformes estructurals per racionalitzar la despesa pública.
Tot això s'haurà de negociar entre les dues parts i reflectir-ho en els plans d'ajust que ja havien presentat per acollir-se al pla de pagament de proveïdors.
I un cop rebin els diners, s'hauran de destinar, obligatòriament, a pagar venciments de deute públic, pagar els proveïdors de sanitat i educació, i, en últim lloc, pagar les transferències als ajuntaments.
Un cop les comunitats n'hagin fet la petició formal, i de moment Catalunya, el País Valencià i Múrcia ja han anunciat que ho faran, Hisenda l'avaluarà, i s'haurà d'aprovar en el Consell de Govern de cada comunitat.
Tindran fins a 18.000 milions d'euros disponibles, 8.000 dels quals els aporten els bancs, 6.000 més provenen d'un crèdit de Loteries i la resta corresponen al Tresor.
Per ara, les peticions anunciades estan calculades en uns 10.000 milions d'euros. Catalunya n'ha demanat 5.000. I el govern espanyol creu que amb 18.000 milions n'hi haurà prou. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit que "segons els nostres càlculs, que són els que ens han subministrat les comunitats autònomes, ens diuen que sí que són suficients."
La incògnita del calendari, doncs, ja està desvelada. I ara es van concretant amb quines condicions es donaran els diners. Els departaments d'Economia de les comunitats han rebut el document amb els requisits que els exigeix el govern espanyol.
D'entrada, hauran de reduir el sector públic i eliminar càrregues administratives i barreres en el mercat interior. També se'ls demanen noves reformes estructurals per racionalitzar la despesa pública.
Tot això s'haurà de negociar entre les dues parts i reflectir-ho en els plans d'ajust que ja havien presentat per acollir-se al pla de pagament de proveïdors.
I un cop rebin els diners, s'hauran de destinar, obligatòriament, a pagar venciments de deute públic, pagar els proveïdors de sanitat i educació, i, en últim lloc, pagar les transferències als ajuntaments.
