Les ciutats s'omplen amb milers de sensors que proporcionen dades de tota mena

Les ciutats s'ompliran de sensors per aplegar dades de naturalesa molt diversa que hauran de ser útils per millorar la qualitat de vida de les persones. Si més no aquesta és la idea que ara mateix sostenen els experts en aquesta transformació, coneguda arreu com a projectes de "smart cities", és a dir, "ciutats intel·ligents". I així ho han exposat les persones responsables d'aquesta iniciativa en localitats molt diferents d'Europa durant la primera jornada del congrés BDigital que aquest dilluns s'ha obert a Barcelona.
Les ciutats s'omplen amb milers de sensors que proporcionen dades de tota mena
janquim

Les ciutats s'omplen amb milers de sensors que proporcionen dades de tota mena

Les ciutats s'ompliran de sensors per aplegar dades de naturalesa molt diversa que hauran de ser útils per millorar la qualitat de vida de les persones. Si més no aquesta és la idea que ara mateix sostenen els experts en aquesta transformació, coneguda arreu com a projectes de "smart cities", és a dir, "ciutats intel·ligents". I així ho han exposat les persones responsables d'aquesta iniciativa en localitats molt diferents d'Europa durant la primera jornada del congrés BDigital que aquest dilluns s'ha obert a Barcelona.
L'anomenada "sensorització de l'espai públic" no és una novetat d'aquest any però fa l'efecte que és ara quan ha rebut un fort impuls gràcies al compromís de les administracions i així s'ha fet pal·lès a les ponències del BDigital que tenen lloc a l'edifici del CaixaForum.

En part, aquestes actuacions es deuen a "la pressió d'una ciutadania cada vegada més exigent", com ha reconegut el regidor d'Innovació de Sant Cugat del Vallès, Jordi Puigneró. En aquesta ciutat han passat de menys de mil metres de fibra òptica pública l'any 2007 a més de vint-i-cinc mil el 2011. No es tracta d'una operació sense causa. El pla consisteix a obtenir informació que permeti millorar els serveis.

Hi ha un cas potser d'aparença menor però molt entenedor que ho explica. Gràcies a la gestió amb sensors que comproven el grau d'humitat de la Terra, en comptes d'uns rellotges que indiquen a quina hora s'ha de regar, s'ha estalviat a Sant Cugat un 20% de l'aigua de reg. La pròxima parada serà per a l'enllumenat, per aconseguir que els llums es puguin atenuar quan un carrer estigui buit. Si no hi ha gent, fa falta gastar energia? Només un bon sistema de sensors permetrà aquest estalvi.

Per la seva banda, des del grup Télécom s'ha insistit en les possibilitats que la xarxa d'enllumenat públic ofereix. Si a cada fanal s'hi instal·la un sensor és possible obtenir informació sobre variables molt diferents. El representant d'aquesta empresa ha defensat amb èmfasi que aquest sistema podria incloure càmeres de vigilància, que ell ha qualificat de "demanda ciutadana". No se sap amb quines dades sosté aquesta asseveració, però en tot cas els regidors i els alcaldes presents no feien mala cara davant d'aquesta opció.

Mesurar per millorar

I aquest és ara mateix el punt cabdal d'aquesta etapa. Sembla evident que disposar de les dades és imprescindible. Puigneró ho ha subratllat amb una frase molt rotunda: "El que no es pot mesurar no es pot avaluar i el que no es pot avaluar no es pot millorar".

Però els responsables polítics encara estan governats per la temptació de decidir pel seu compte quines d'aquestes dades poden ser d'interès general i quines no. L'alcalde de Santander, Íñigo de la Serna, no ho ha amagat, després de presentar el projecte de "smart city" per a la capital cantàbrica. Segons la seva opinió, "cal ser transparents però amb compte", perquè hi ha dades que podrien ser perjudicials. Ha posat un exemple poc afortunat quan ha dit que si les dades de radiació ultraviolada poguessin fer creure a algú que la seva ciutat és un lloc amb riscos de salut seria millor no donar-les a conèixer. O sigui: davant del risc que no se sàpiguen entendre les dades s'opta per enfosquir-les.

D'aquesta manera ha incorregut en el tic polític de creure's amb la legitimitat per decidir en nom dels administrats, com si els ciutadans fossin menors d'edat incapaços de prendre decisions. Si fos així, de què serviria que Santander ja hagi distribuït més de 12.000 sensors?

El mateix tic se li ha escapat a la regidora Montse Minguez, de Lleida, una ciutat pionera en l'ús de les noves tecnologies, quan, per insistir en la raonable necessitat que les tecnologies siguin comprensibles per a les persones, ha deixat anar un comentari sobre la gent gran en què confonia l'edat de les persones amb la seva intel·ligència. Aquest paternalisme dels polítics és el que en bona mesura ha suscitat les protestes que hi ha a tantes places de les ciutats que ara es volen sensoritzar i, pel que es veu, continuen sense haver entès el missatge.

Hi ha hagut una certa polèmica, per exeple, sobre les càmeres de Barcelona que estan sota control municipal, perquè des del moviment de protesta es va acusar el consistori d'haver apagat la càmera de Plaça Catalunya durant les manifestacions i l'actuació policial de l'altre dia. La realitat, segons fonts municipals, és que aquesta càmera està espatllada des de fa molt de temps, més d'un any i tot. I, si anés bé, sols mostraria el flux del trànsit. Però la qüestió és que hi havia desconfiança.

Participació dels ciutadans

Aquest és ara el punt crucial en què es troba el procés. Els ajuntaments de moltes ciutats ja tenen plans de sensorització en marxa però encara pensen a obtenir dades per a ells, per als administradors i no per als administrats. Aquesta obcecació és la que els fa aparèixer com a poc sensibles, fins i tot quan parlen de sensors, amb les persones que volen representar i les dades que els pertanyen.

Així s'ha mostrat també Roman Llagostera quan ha explicat el projecte Naturagua. Es tracta d'un sistema d'informació sobre el sistema d'aigua de la ciutat, inclòs el clavegueram i les fonts, que s'ha venut com una millora interna que permet als directius accedir a les dades amb més rapidesa. Però en cap moment se li ha acudit que aquestes dades, públiques, fossin també del públic. Sí que se li ha acudit a un expert en l'obertura de dades que ho ha volgut destacar amb un tuit.

Totes aquestes qüestions sorgeixen sempre que es tracta d'aquest assumpte, com ja va passar fa pocs mesos en una jornada sobre dades obertes que es va fer a Barcelona.

Per la seva banda, Gijs van Rijn, que venia a exposar l'experiència d'Amsterdam, ha proposat una altra manera quan ha deixat clar que "implicar les persones és l'única manera d'aconseguir resultats". Ciutadans, negocis i administració, aquest és el treset que l'holandès creu que s'ha d'aplegar. No és la primera vegada que des dels Països Baixos s'apunta en una altra direcció. Allà, l'obertura de dades es fa en contacte amb la comunitat "hacker" i la sensorització es du a terme amb la participació de les persones que viuen allà on s'instal·len els punts de recollida de dades.

Després de tot, són dues maneres de pensar. O bé creus que ets a l'administració de forma provisional per servir les persones o bé creus que ets algú que està per damunt de les persones i que t'han escollit o nomenat perquè decideixis per elles. Potser per això, en nom de Barcelona, Marta Continente ha esmenat la plana a alguns dels oradors precedents per deixar clar que es tracta d'orientar-se cap a les persones, que "s'han de dissenyar pensant en l'usuari". El que defensa és entendre quines necessitats hi ha i donar-hi resposta. Ha estat aplaudida al Twitter per aquest posicionament. Ara caldrà trobar la manera perquè qui de debò sap què necessita pugui dir-ho.

Les ciutats s'ompliran de sensors, sí, però si les dades que s'obtenen no són de tothom i s'obren, tard o d'hora algú les aconseguirà i les farà públiques... o algú s'atiparà d'uns aparells que poden ser percebuts com a elements intrusius. Com s'ha vist aquestes dues setmanes, hi comença a haver moltes persones que no se senten gens discapacitades per a la presa de decisions, ciutadans que creuen que poden participar i que volen participar i que el primer que reclamaran és l'accés a les dades que l'administració obté però que són de tots.