Les càrregues de l'1-O i les "lleis de la desconnexió", els jutges parlen un any després
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no és responsable de les càrregues policials de l'1 d'octubre d'ara fa un any a Catalunya.
L'afirmació la corroboren dues associacions de jutges, força oposades en l'espectre ideològic. La conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) recorda que la jutge Mercè Armas va ordenar el 27 de setembre del 2015 que els Mossos, la Policia i la Guàrdia Civil impedissin el referèndum, "però no els va dir com s'havia de fer aquesta operació, perquè no era feina seva."
Àgora Judicial afegeix que "algú no va voler llegir la lletra petita, on es deia que qualsevol actuació havia de garantir la convivència. El que no s'hi ajusta és l'actuació de la policia" assenyala Xavier González de Rivera, portaveu d'aquesta associació; una escissió de Jutges per la Democràcia nascuda arran de les discrepàncies internes sobre el procés.
Un any de perspectiva
L'any que ha passat des de llavors dóna certa perspectiva per analitzar els fets. I no només els de l'1 d'Octubre. El Vicepresident de l'APM a Catalunya, Joaquín Elias Gadea, creu que la situació hauria estat diferent si el Parlament no hagués aprovat les anomenades lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre.
"M'hauria agradat que mai s'aprovessin les lleis com es van aprovar. Penso que si no hagués passat aquesta situació primera, difícilment ens haguéssim trobat amb el resultat de l'1 d'Octubre. Crec que hi ha una responsabilitat inicial per part de qui va decidir crear una altra norma a mida i aprovar-la amb el número de parlamentaris que tenia".
Gadea es fixa especialment en la llei de Transitorietat Jurídica, la que preveia una substitució de la cúpula judicial catalana si s'arribava a proclamar la República.
Des d'Àgora Judicial també es posa en dubte la manera en què el Parlament les va tramitar. Però recorden que la llei preveia mantenir el sistema de lleis espanyol en l'etapa transitòria. A l'APM els costa de veure així:
"No em cap pensar que qui busca trencar amb el sistema vigent, pretengui mantenir el mateix sistema" assenyala Gadea.
'Incertesa' entre els jutges
Arguments com aquest són els que van generar en aquell moment "inquietud i incertesa" entre bona part dels jutges catalans. En això, també estan d'acord les dues associacions.
Hi havia inquietud, hi havia reunions i, per primer cop, inseguretat, segons Gadea:
"Els jutges es van sentir en el centre del debat polític. Van ser dies difícils, d'inseguretat mentre s'intentava seguir fent la feina del dia a dia".
Com a mostra, assenyalen el fet que, després del referèndum, el president del TSJ retirés l'exclusivitat de la vigilància del Palau de Justícia als Mossos.
Aquests dies, Jesús María Barrientos ha reconegut que les relacions amb els Mossos d'Esquadra van entrar en una fase de desconfiança aquell mes d'octubre. Diu que s'acaba amb l'aplicació del 155 i el relleu al capdavant de la Policia Catalunya.
Segons Barrientos, l'arribada del comissari Ferran López per substuir el Major Trapero va començar a restaurar la situació:
"L'arribada de Ferran López va contribuir a normalitzar la situació. Amb el comissari Esquius se segueix la mateixa línia. Per tant, estem em vies de restaurar del tot la confiança."
El 155 també és, segons el portaveu de l'APM, el punt d'inflexió que els va permetre "recuperar la normalitat institucional" dins la judicatura. Des d'Àgora diuen que el temps ha demostrat "que no hi va haver cap trasbals".
