Les cares del govern de Pedro Sánchez

De moment s'han fet públics els noms de 8 ministres del nou govern, 6 dones i 2 homes
Les cares del govern de Pedro Sánchez

Les cares del govern de Pedro Sánchez

De moment s'han fet públics els noms de 8 ministres del nou govern, 6 dones i 2 homes
Redacció Actualitzat

Aquest dimarts ha continuat el degoteig de noms dels nous ministres del govern de Pedro Sánchez, després que aquest dilluns s'han sabut els de Josep Borrell, que s'encarregarà d'Exteriors, i de Teresa Ribera, ministra d'Energia, Medi Ambient i Canvi Climàtic.

Carmen Calvo serà vicepresidenta; Nadia Calviño, ministra d'Economia; María Jesús Montero, ministra d'Hisenda; Carmen Montón, ministra de Sanitat; Meritxell Batet, ministra d'Administracions Públiques, i José Luis Ábalos, ministre de Foment.

En total, de moment, són 6 dones i només 2 homes, de manera que no sembla que Sánchez hagi de tenir problemes per aconseguir un govern plenament paritari.

Falten per assignar les carteres d'Interior, Educació, Defensa, Justícia, Treball i Agricultura, tot i que el nombre total de ministeris pot variar, depenent de les agrupacions d'àrees que decideixi l'equip de Sánchez.

 

Aquests són els perfils de tots vuit:

Nadia Calviño serà la nova ministra d'Economia.

Nascuda a la Corunya fa 49 anys, és llicenciada en Dret per la UNED i en Econòmiques per la Complutense de Madrid, on va exercir de professora.

 

És directora general de Pressupostos de la Comissió Europea des del 2014.

Pertany al cos de funcionaris de les institucions europees i és economista de l'Estat en excedència.

El 2006 va debutar a la UE, com a subdirectora general de Competència.

Quatre anys més tard va ser nomenada subdirectora general de Mercat Intern i Serveis, càrrec que va exercir fins al 2014.

Abans de treballar a Brussel·les va estar al ministeri que ara dirigirà, durant els governs de José María Azar i José Luis Rodríguez Zapatero, amb diversos càrrecs relacionats, la majoria, amb la defensa de la competència.

 

Carmen Montón, ministra de Sanitat

 

La ministra de Sanitat serà Carmen Montón, que ara s'encarrega de la mateixa àrea al govern de la Generalitat Valenciana com a consellera.

Carmen Montón Giménez va néixer a Burjassot el 1976, és llicenciada en Medicina per la Universitat de València i té un màster en estudis de gènere a la Universitat Juan Carlos I.

Amb 16 anys va entrar a les joventuts socialistes, i el 1999, amb 23, va convertir-se en regidora de Cultura del seu poble natal.

El 2004 va ser escollida diputada al Congrés pel PSOE. Com a diputada ha estat ponent de diverses lleis i modificacions legislatives, com la de matrimoni homosexual o la de l'avortament.

Pel que fa al partit, va ser responsable de participació ciutadana entre el 2005 i el 2012, i des d'aquest any és a l'executiva federal. Després ha estat secretària d'Igualtat.

El 2015 va tornar a València per fer-se càrrec de la Conselleria de Salut, on ha treballat per revertir les privatitzacions hospitalàries fetes pel PP. Ara tornarà a Madrid per ser ministra.

 

Carmen Calvo, vicepresidenta i ministra d'Igualtat

 

La diputada socialista Carmen Calvo serà la vicepresidenta del govern de Pedro Sánchez i també la ministra d'Igualtat.

Pedro Sánchez, doncs, recupera un ministeri que va crear José Luis Rodríguez Zapatero l'abril del 2008. Dos anys més tard, el mateix Zapatero el va rebaixar a la categoria de secretaria d'estat en el context de les retallades obligades per la crisi.

Calvo, que és secretària d'Igualtat del PSOE, havia estat ministra de Cultura durant tres anys amb José Luis Rodríguez Zapatero, entre el 2004 i el 2007. Abans havia estat consellera de Cultura del govern d'Andalusia durant vuit anys, en el govern de Manuel Chaves.

Nascuda a Cabra, Còrdova, fa 61 anys, va ser presidenta de la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats entre el 2008 i el 2011, i vicepresidenta de la cambra.

Un dels principals reptes del seu mandat serà posar en marxa les 214 mesures incloses en el Pacte contra la Violència de Gènere, que obliguen a modificar diverses lleis i a trobar consensos amb les comunitats autònomes.  

 

María Jesús Montero, ministra d'Hisenda

 

Un altre nom que ha transcendit del nou govern espanyol és el de María Jesús Montero, que serà la nova ministra d'Hisenda.

Montero és, des del 2013, consellera andalusa d'Hisenda del govern presidit per Susana Díaz. Abans va ser durant nou anys consellera de Salut, en els governs de Manuel Chaves i José Antonio Griñán. Va néixer a Sevilla fa 52 anys.

Ha mantingut sempre una bona relació amb els diferents consellers d'Economia catalans que han anat passant pel Consell de Política Fiscal i Financera, des d'Andreu Mas-Colell fins a Oriol Junqueras o Pere Aragonès (que fins ara hi assistia en qualitat de secretari d'Economia). No només perquè seuen de costat en aquestes reunions del ministeri, sinó perquè des que ocupa la conselleria ha estat -juntament amb el conseller català- una de les veus més crítiques amb la política de Montoro.

Montero ha qüestionat des del principi l'austeritat -segons ella excessiva- del fins ara ministre d'Hisenda i, sobretot, el repartiment dels objectius de dèficit que el govern espanyol ha imposat a les comunitats. Provinent del terreny de la sanitat, i metgessa de professió, la futura ministra d'Hisenda no s'ha cansat de repetir que el rigor pressupostari impedia atendre les necessitats dels ciutadans i, en concret, finançar adequadament l'estat del benestar.

Ara, el seu gran repte serà afrontar la reforma del finançament autonòmic, que acumula anys de retard. La setmana passada estava previst convocar un Consell de Política Fiscal per començar formalment la negociació, però no es va arribar a celebrar per la presentació de la moció de censura. La resta d'autonomies, tant les del PSOE com les del PP, esperen amb candeletes conèixer el seu posicionament en aquest sentit. En paral·lel, haurà de començar a dissenyar els pressupostos de l'any que ve, aprovant el sostre de despesa a l'estiu per poder presentar el projecte a finals de setembre.
 

 

José Luis Ábalos, ministre de Foment

 

José Luis Ábalos, secretari d'Organització del PSOE, serà el ministre de Foment del govern de Pedro Sánchez.

Nascut a Torrent, al País Valencià, fa 58 anys, Ábalos va ser regidor de l'Ajuntament de València durant 10 anys i en fa nou que és diputat al Congrés.

 

Meritxell Batet, ministra d'Administracions Públiques

 

La catalana Meritxell Batet, d'altra banda, serà la nova ministra d'Administracions Públiques.

Nascuda a Barcelona fa 45 anys, Batet és diputada al Congrés des del 2004. Llavors no militava al PSC: va formar part de la llista dels socialistes catalans per Barcelona com a independent.

Es va afiliar al PSC el 2008.

Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, ha exercit com a professora de Dret Administratiu i Constitucional.

A les eleccions generals del desembre del 2015 va ser la número 2 per Madrid, just al darrere de Pedro Sánchez, tot i ser militant del PSC i no del PSOE.

Mig any més tard va ser la cap de llista per Barcelona a les eleccions generals del juny del 2016.

Al capdavant del Ministeri d'Administracions Públiques, Batet està cridada a tenir un paper important en les relacions entre La Moncloa i la Generalitat de Catalunya.

De Meritxell Batet expliquen que té un tarannà dialogant i un discurs serè.

Després de les eleccions del 2015, Pedro Sánchez la va integrar a la delegació socialista que va intentar formar govern. Després de la dimissió de Sánchez com a secretari general del PSOE, Batet es va mantenir fidel al "no és no" a la investidura de Rajoy.

Batet és una persona de confiança de Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

 

Josep Borrell, ministre d'Exteriors

 

El ministre d'Obres Públiques i Urbanisme de l'últim govern de Felipe González i expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, serà el ministre d'Exteriors de Pedro Sánchez.

Borrell va ser aquest dilluns el primer nom confirmat del nou govern. El desembre va rebutjar anar de número 3 del PSC per Barcelona. Ara, en canvi, ha acceptat el repte de tornar al govern espanyol.

Discurs dur contra l'independentisme

Borrell s'ha significat força des del referèndum de l'1 d'octubre, amb declaracions en què ha atacat durament l'independentisme, i és previsible que des d'Exteriors dediqui esforços a combatre'l internacionalment.

Borrell ja va mostrar-se declaradament contrari al projecte independentista el 2015, amb la publicació del llibre "Las cuentas y los cuentos de la independencia", escrit a quatre mans amb Joan Llorach.

Una llarga carrera política

Josep Borrell va néixer a la Pobla de Segur el 1947, i és enginyer aeronàutic i doctor en Econòmiques. Milita al PSOE des del 1975 i amb la victòria del PSOE a les eleccions del 1982 es va convertir en secretari d'Estat de l'àrea d'Hisenda.

El 1991 va passar a ser ministre d'Obres Públiques i Urbanisme, l'actual Foment, ministeri que va ocupar fins que el PSOE va perdre el poder, el 1996.

Borrell va intentar substituir Felipe González al capdavant del PSOE, però, malgrat guanyar les primàries, va acabar renunciant-hi en favor de Joaquín Almunia.

Un cop fracassat aquest intent, l'exministre va presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu, i en va ser president del 2004 al 2007.

Borrell va encapçalar fugaçment l'Institut Universitari Europeu de Florència, i després es va concentrar a treballar a Abengoa.

Aquesta multinacional energètica va fer fallida el 2015, i Borrell va estar temporalment imputat per les presumptes irregularitats en la gestió, però fa un any l'Audiència Nacional el va exculpar.

 

Teresa Ribera, ministra d'Energia, Medi Ambient i Canvi Climàtic

 

L'exsecretària d'Estat de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Teresa Ribera, també ha acceptat la proposta de Sánchez i s'encarregarà de l'àrea d'Energia, Medi Ambient i Canvi Climàtic de l'executiu.

Aquest ministeri aglutinarà les àrees de Medi Ambient, Energia i Canvi Climàtic i encara no se'n sap el nom definitiu. Segons fonts de la direcció socialista citades per Europa Press, es treballa amb els noms de Transició Ecològica o bé Transició Energètica i Medi Ambient.

Nascuda a Madrid fa 49 anys, va ser directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic entre el 2004 i el 2008, i va ocupar la Secretaria d'Estat de Medi Ambient i Canvi Climàtic del 2008 al 2011. Durant aquest període es va aprovar el projecte Castor i Ribera va ser qui va firmar la declaració d'impacte ambiental que va permetre autoritzar el projecte.

El 2014 la fiscalia va denunciar el cas per prevaricació ambiental i una de les acusacions va ser contra Teresa Ribera. El 2015 van ser imputades per aquest cas 18 persones, entre les quals no figurava Teresa Ribera ni cap càrrec polític.

Actualment és directora de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals, amb seu a París.

Adriana Lastra, portaveu del PSOE al Congrés

 

El disseny del nou govern espanyol també obligarà a fer canvis en el Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats: la nova portaveu serà Adriana Lastra, que prendrà el relleu a Margarita Robles, que tot indica que passarà a formar part del gabinet de Pedro Sánchez.

Lastra, de 39 anys, asturiana de Ribadesella, és una de les persones de més confiança de Sánchez. Va ser la coordinadora de les primàries amb què fa un any Sánchez va recuperar la secretaria general del PSOE.

TEMES:
Pedro Sánchez

VÍDEOS RELACIONATS