Les bessonades augmenten un 40% a Catalunya en una dècada
El naixement de bessons ha pujat a Catalunya un 40% en els últims anys per l'augment de les reproduccions assistides. Per contra, el nombre de trigèmins s'ha mantingut perquè s'intenta evitar aquest tipus d'embarassos.
RedaccióActualitzat
La cap de medicina maternofetal de l'hospital de la Vall d'Hebron, Elena Carreras, explica que mentre que els naixements de bessons han augmentat perquè en la reproducció assistida sovint s'implanta més d'un embrió, l'augment dels trigèmins no s'ha disparat.
Per evitar els riscos que suposa un embaràs múltiple, alguns països frenen la implantació de més d'un embrió, tot i que això suposa reduir les possibilitats d'èxit.
"Això ja intenta controlar-se en aquests moments, de manera que com a màxim es produeixin bessons, idealment només un únic fetus. La idea és no arribar mai a la situació de trigèmins pel risc que comporta per als nens i per a la mare".
No obstant això, en alguns casos, pot passar que un cop s'han implantat dos embrions, un d'aquests es divideixi i doni lloc a bessons. És el cas d'una parella de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, que ha tingut trigèmins. Després que un dels dos embrions implantats es va dividir tots tres van tirar endavant.
"Em vaig quedar blanca, em tremolaven les cames, no ho vaig assimilar; al principi em va fer por, per mi, pels nens, per tot", ha explicat la Vanesa Geanini, la mare dels trigèmins.
Però també hi ha naixements de trigèmins en què no hi ha hagut l'ús de cap tècnica de reproducció assistida. Es dóna en un de cada 800 casos.
Sigui com sigui, en la gran majoria de naixements de trigèmins els nadons són prematurs. Se sol provocar el part cap a les 34 setmanes de gestació, sigui perquè els nadons creixeran millor a l'exterior o bé per necessitats mèdiques de la mare.
Per evitar els riscos que suposa un embaràs múltiple, alguns països frenen la implantació de més d'un embrió, tot i que això suposa reduir les possibilitats d'èxit.
"Això ja intenta controlar-se en aquests moments, de manera que com a màxim es produeixin bessons, idealment només un únic fetus. La idea és no arribar mai a la situació de trigèmins pel risc que comporta per als nens i per a la mare".
No obstant això, en alguns casos, pot passar que un cop s'han implantat dos embrions, un d'aquests es divideixi i doni lloc a bessons. És el cas d'una parella de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, que ha tingut trigèmins. Després que un dels dos embrions implantats es va dividir tots tres van tirar endavant.
"Em vaig quedar blanca, em tremolaven les cames, no ho vaig assimilar; al principi em va fer por, per mi, pels nens, per tot", ha explicat la Vanesa Geanini, la mare dels trigèmins.
Però també hi ha naixements de trigèmins en què no hi ha hagut l'ús de cap tècnica de reproducció assistida. Es dóna en un de cada 800 casos.
Sigui com sigui, en la gran majoria de naixements de trigèmins els nadons són prematurs. Se sol provocar el part cap a les 34 setmanes de gestació, sigui perquè els nadons creixeran millor a l'exterior o bé per necessitats mèdiques de la mare.
