L'endometriosi, una malaltia cada cop menys invisible

Afecta entre el cinc i el deu per cent de dones en edat fèrtil
L'endometriosi, una malaltia cada cop menys invisible

L'endometriosi, una malaltia cada cop menys invisible

Afecta entre el cinc i el deu per cent de dones en edat fèrtil
Xavier Duran Actualitzat

L'endometriosi és una de les malalties ginecològiques més freqüents. Es calcula que afecta entre un 5 i un 10% de les dones en edat fèrtil a tot el món. Provoca regles molt doloroses i fins i tot pot ser una causa d'esterilitat. Malgrat això, es triga molt a diagnosticar i, per tant, a tractar, amb conseqüències molt negatives per a la qualitat de vida de les dones que la pateixen.

Per això, l'Hospital Clínic de Barcelona va iniciar l'any passat un pla perquè, en coordinació amb els Centres d'Assistència Primària del seu entorn, la malaltia es pugui diagnosticar abans. Ara, el departament de Salut ha presentat un pla pioner per tot Catalunya, per donar visibilitat a la malaltia. Es pretén que les dones deixin de considerar normal el dolor durant la menstruació. També es formarà els metges d'atenció primària per ordenar tots els serveis actuals i derivar els casos més greus als hospitals de referència.

Una de les causes principals del retard en el diagnòstic és que moltes dones, les seves famílies i fins i tot els metges han cregut durant molt de temps -i molts ho segueixen creient- que la presència de dolor, fins i tot molt agut, durant la menstruació és un fet normal. Això ha fet que les pacients no consultessin el metge o aquest no els diagnostiqués la malaltia. I així hi havia un retard en el diagnòstic, si és que finalment es produïa. De mitjana, el diagnòstic es fa entre sis i deu anys després dels primers símptomes.

El temps que passa sense diagnòstic és suficient no només perquè la dona visqui durant molts anys una situació que arriba a ser invalidant, sinó que permet que la malaltia s'estengui i afecti altres òrgans. Pot provocar canvis cerebrals que alteren la percepció del dolor. Canvia la manera com el cervell rep i processa aquest estímul dolorós, i encara que s'elimini la causa de base, el dolor es pot mantenir.

Notícia relacionada: L'endometriosi és capaç de reprogramar el cervell, segons un estudi en ratolins

Què és l'endometriosi?

L'endometri és el teixit que recobreix l'interior de l'úter. L'endometriosi es produeix quan aquest teixit es troba en altres òrgans. Normalment estarà present al baix abdomen o a la pelvis, però pot aparèixer en qualsevol lloc del cos. Quan es localitza en un ovari provoca endometrioma, anomenat també quist de l'endometriosi. També se li diu quist de xocolata pel color i aspecte de la substància que té a l'interior, constituïda per sang antiga.

L'endometriosi és molt més freqüent en dones que tenen problemes d'esterilitat. I té la prevalença més elevada en dones que pateixen dolor pelvià crònic. En aquests grup arriba gairebé al 90%. Rarament es dona en noies que no han tingut encara la primera regla, però la pateixen més de la meitat de les que tenen dolor pelvià o durant la menstruació.
 

 

Per què es produeix?

El portal de l'Hospital Clínic té un apartat on fa una completa descripció de l'endometriosi i explica tant símptomes com tractaments i la incidència en la vida de les pacients. Tal com s'hi exposa, no es coneixen amb certesa les causes de l'endometriosi, tot i que hi ha diverses teories. La que millor explica la majoria de casos és l'anomenada teoria de la implantació. D'acord amb aquesta teoria, l'endometriosi es produeix perquè part del teixit menstrual, que en la majoria de dones flueix cap a l'exterior i cap a l'interior, es diposita sobre els òrgans pelvians. En algunes dones no funciona el mecanisme de defensa per degradar el teixit que va cap a l'interior i aquest queda adherit.

Hi ha una mica més de consens sobre alguns possibles factors de risc o senyals que poden indicar una tendència més gran a patir-la. Entre aquests hi ha: tenir una primera menstruació abans del 11-13 anys -el que s'anomena menarquia-, un cicle menstrual curt -amb una regla més freqüent- i un sagnat abundant o que dura molts dies. Altres factors de risc són un primer embaràs tardà o no haver estat embarassada mai.

També cal tenir en compte si hi ha familiars de primer grau afectades d'endometriosi, perquè fins a un 10% dels casos poden tenir un component hereditari. En aquest sentit, es va avançant en la determinació de quins gens hi estarien implicats. Al juliol, J.N. Fung i G.W. Montgomery, de la Universitat de Queensland (Austràlia), van publicar a la revista Best Practice & Research: Clinical Obstetrics & Gynaecology un resum sobre el que se sap actualment, com ara les catorze regions de l'ADN que es consideren implicades en aquesta malaltia.

A part d'això, es sospita que certs contaminants, com ara substàncies que interfereixen en el sistema endocrí, també hi poden influir.

També hi ha uns símptomes que poden actuar com senyal d'alarma i que fan recomanable la consulta al ginecòleg. Entre aquests hi ha els següents: menstruacions doloroses -que és el símptoma més important i freqüent-, relacions sexuals doloroses, dolor pelvià en relació amb l'ovulació o bé crònic i sense relació amb el cicle menstrual, dolor amb les deposicions o amb la micció, aparició de sang a la femta o l'orina en el període menstrual. Fins i tot cal prestar atenció al dolor toràcic per afectació en la pleura o el diafragma i a la ciàtica, produïda per afectació en els nervis.

Quina relació té amb l'esterilitat?

També pot ser un signe d'alerta l'esterilitat, és a dir, la incapacitat d'arribar a l'embaràs.

Hi ha dues formes per les quals l'endometriosi pot provocar esterilitat. Una seria alterant les trompes de Fal·lopi de manera que no s'hi pot produir la fecundació de l'òvul per l'espermatozoide. Un altre procés seria produint una inflamació que impedeix la funció normal de l'ovari, les trompes o l'úter.

Tot i això, la gran majoria de dones amb endometriosi i problemes reproductius aconsegueix un embaràs després del tractament adequat. Un possible tractament seria quirúrgic, indicat en alguns casos. Una altra possibilitat és la fecundació in vitro, que segons diversos estudis presenta, en dones amb endometriosi -i sense cap altre problema d'esterilitat-, el mateix percentatge d'èxits o lleugerament superior que la mitjana.
 

 

Com es diagnostica?

Actualment els mètodes habituals es basen en tècniques d'imatge, com la ressonància magnètica i l'ecografia. Abans es detectava amb una laparoscòpia, procediment quirúrgic que consisteix a observar l'interior de l'abdomen amb una càmera introduïda usualment pel melic. Però ara aquest mètode només s'utilitza en alguns casos concrets.

Quins tractaments es poden aplicar?

Hi ha diversos tipus de tractament de l'endometriosi, amb els objectius de reduir o eliminar el dolor i millorar la capacitat de tenir un embaràs. Però també hi ha canvis en els hàbits que poden millorar la qualitat de vida i l'evolució de la malaltia. Així, és important tenir una alimentació saludable. És aconsellable reduir el consum d'aliments considerats inflamatoris, com ara lactis, carn vermella, sucres, cafeïna i xocolata. També és positiu practicar habitualment exercici físic i evitar el tabac i l'alcohol.

Al costat d'això hi ha tractaments farmacològics, tot i que encara no hi ha evidències clares sobre quin és el millor per controlar la malaltia. Al principi se solen prescriure, de forma combinada, analgèsics amb antiinflamatoris no esteroides i tractaments hormonals inhibidors de l'ovulació. En general, tot tractament que provoqui amenorrea -absència de menstruació-, que disminueix la seva freqüència la quantitat de flux menstrual o que suprimeixi l'ovulació milloraren els símptomes dolorosos. Per això els contraceptius hormonals es troben en primera línia. També es considera així el tractament amb dispositius intrauterins alliberadors de l'hormona sintètica levonorgestrel, que poden deixar-se dins l'úter durant cinc anys.

En general, les pacients experimenten millores quan arriben a la menopausa, perquè els nivells d'estrògens disminueixen i cessen els períodes menstruals.

S'estan assajant noves teràpies, que encara són experimentals. Els inhibidors de l'aromatasa -enzim responsable d'un pas clau en la biosíntesi d'estrògens. les hormones sexuals femenines- i els antagonistes de l'hormona progesterona -implicada en el cicle menstrual i en l'embaràs- es troben entre aquests nous assaigs. També hi ha nous tractaments no hormonals, relacionats amb la capacitat antiinflamatòria de noves molècules.

Finalment, hi ha possibilitat de tractament quirúrgic. En aquest apartat s'inclouen l'extirpació de quist de l'ovari, d'un o dels dos ovaris, d'una o de les dues trompes, d'un ovari i una trompa o fins i tot l'extirpació de l'úter en pacients que renuncien a un futur embaràs. També es poden eliminar les adherències de la cavitat abdominal que han generat la mateixa endometriosi o els processos quirúrgics.

Els tractaments també poden tenir efectes secundaris. Els més comuns poden ser cefalees, alteracions gastrointestinals o cardiocirculatòries, increment de pes i modificacions de la libido i l'estat d'ànim.

Però, en general, pel què fa al tractament i a aquests efectes secundaris, el pronòstic de les pacients amb endometriosi és bo, si bé s'ha de contemplar a llarg termini perquè és una malaltia crònica.

Potser una de les coses més importants és que les pacients entenguin bé la malaltia i aprenguin a conviure-hi i a pal·liar-ne les possibles conseqüències. Depèn de la gravetat de cada cas, però en moltes ocasions té conseqüències en les relacions personals i de parella, familiars i laborals. En alguns casos pot arribar a provocar baixes laborals. Per les seves característiques, sovint pot tenir un impacte en la sexualitat, pel dolor generat quan hi ha relacions o per l'alteració del desig.

Per tot això, la pacient necessita suport social i emocional. Se sap que les dones amb endometriosi tenen un grau d'estrès més alt que les que no tenen la malaltia. La teràpia psicològica redueix els símptomes en aquestes pacients. També s'ha demostrat que la fisioteràpia té efectes positius.

 

TEMES:
Ciència Salut

NOTÍCIES RELACIONADES