L'enderroc d'una bodega centenària a Ciutat Vella reobre el debat sobre la conservació del patrimoni en aquest barri

El barri de Ciutat Vella de Barcelona fa molts anys que està sotmès a una profunda reforma urbanística que ha anat transformant el seu paisatge. Però els edificis moderns, com els que hi ha a la vora del nou mercat de Santa Caterina, no s'escapen de la polèmica quan impliquen la desaparició d'edificis i d'establiments històrics que han estat lligats tota la vida al barri. El darrer cas és el de la Bodega Jané, que aviat tancarà perquè l'edifici, com altres del voltant, han d'anar a terra. Diversos col·lectius de veïns han decidit que s'han d'acabar els enderrocs, ja que s'està perdent patrimoni material i immaterial del barri amb cada edifici que va a terra.
L'enderroc d'una bodega centenària a Ciutat Vella reobre el debat sobre la conservació del patrimoni en aquest barri
Barcelona

L'enderroc d'una bodega centenària a Ciutat Vella reobre el debat sobre la conservació del patrimoni en aquest barri

El barri de Ciutat Vella de Barcelona fa molts anys que està sotmès a una profunda reforma urbanística que ha anat transformant el seu paisatge. Però els edificis moderns, com els que hi ha a la vora del nou mercat de Santa Caterina, no s'escapen de la polèmica quan impliquen la desaparició d'edificis i d'establiments històrics que han estat lligats tota la vida al barri. El darrer cas és el de la Bodega Jané, que aviat tancarà perquè l'edifici, com altres del voltant, han d'anar a terra. Diversos col·lectius de veïns han decidit que s'han d'acabar els enderrocs, ja que s'està perdent patrimoni material i immaterial del barri amb cada edifici que va a terra.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
La Bodega Jané, al cor del nucli antic de Barcelona, té els dies comptats. Tot l'edifici, al carrer Mestres Casals i Martorell, està expropiat per enderrocar-lo, igual que onze finques més del carrer Arc de Sant Cristòfol per fer-hi un equipament sanitari sense definir. 

L'exemple d'aquesta bodega és el que han agafat alguns veïns del barri per denunciar la política de reformes urbanístiques de l'Ajuntament. De fet, s'estan recollint signatures per evitar-ne el tancament. Alfons Solà, vicepresident de la Unió de Botiguers Sant Pere Més Baix, diu que el centre històric està desaprofitat, ja que "té un traçat medieval, un conjunt de finques que tenen una harmonia, hi ha elements, esgrafiats..." que donen molta riquesa. Per això volen que l'Ajuntament aturi els enderrocs.

En la proposta de reforma plantejada pels veïns es mantindrien les façanes amb noves tècniques de rehabilitació menys costoses. Això permetria encabir-hi equipaments i crear zones verdes interiors. Malgrat tot, el debat entre passat i futur torna a ser ben viu a Ciutat Vella.

Trenta anys d'intenses reformes

Ciutat Vella viu des dels anys 70 un rentat de cara intens, que va començar amb el primer pla de reforma dels barris de Sant Pere i de Santa Caterina. En aquestes tres dècades hi ha hagut un procés llarg i complex d'afectacions i enderrocs, amb el trasllat de centenars de veïns a nous habitatges. La lentitud del procés i la magnitud dels enderrocs en una trama de carrers d'origen medieval ha provocat al llarg dels anys queixes i mobilitzacions, com la que hi va haver al voltant de la gran zona anomenada Pou de la Figuera (o, per alguns col·lectius contraris a la reforma, Forat de la Vergonya).

L'objectiu de les obres és "obrir" el barri. Els carrers estrets, molts sense voreres, la manca d'equipaments i serveis, les millores al clavegueram, etcètera: tot és necessari al nucli antic medieval de la ciutat. La inclusió de Santa Caterina en els ajuts de la llei de barris va donar nou impuls a la transformació, però tot i així els veïns es queixen de la lentitud del procés i les molèsties que ocasionen les obres.

VÍDEOS RELACIONATS