L'encesa de la flama eterna tanca els actes d'homenatge a les víctimes de l'11-S
Els actes d'homenatge a les víctimes de l'onze de setembre es van tancar amb l'encesa d'una flama eterna que des d'aquesta matinada crema a la zona de Battery Park de Nova York, molt a prop del solar on fins fa un any s'alçaven les Torres Bessones. L'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, ha estat qui l'ha encesa, acompanyat de diversos mandataris mundials que són a la ciutat. Bloomberg ha llegit fragments del discurs sobre les llibertats que el president Roosvelt va pronunciar al Congrés l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial. Aquest ha estat un dels últims actes de commemoració del primer aniversari dels atemptats terroristes de Nova York i Washington; actes que es van succeir, durant tota la jornada, als llocs que van ser objecte dels atacs. 15.000 persones s'han aplegat a Central Park, en un concert d'homenatge a les víctimes de l'onze de setembre. La música ha servit per acompanyar, juntament amb les espelmes, una matinada molt especial als Estats Units.
Impressionant el minut de silenci que es va fer a la Zona Zero, a les 8 i 46 minuts, hora de Nova York. Feia un any que el primer avió xocava contra la torre nord. Els crits de desesperació i el soroll de les sirenes d'aquell 11 de setembre han deixat pas, un any després, a això, el silenci en record de les 2.801 persones que van perdre la vida al World Trade Center.
Tot seguit, l'exalcalde de la ciutat, Rudolph Giuliani, va començar a llegir, un per un, els noms de les víctimes. Supervivents i familiars dels desapareguts van poder baixar per primera vegada a la Zona Zero per dipositar-hi flors. Molts portaven fotografies dels desapareguts. Alguns van voler recollir sorra del terra. La lectura dels noms, en què van participar ciutadans anònims i altres de coneguts, com Robert de Niro, Colin Powell o Hillary Clinton, es va interrompre per fer més minuts de silenci. Un, quan el rellotge va marcar les 9:03, moment en què el segon avió va xocar contra la torre sud, i dos més quan feia un any just de l'ensorrament de cadascuna de les torres.
Un homenatge ple de solemnitat i d'emoció presidit per una pancarta que deia: "No ho oblidarem mai". Els homenatges es van repetir en altres punts de la ciutat. El Cor Jove de Nova York va cantar el "Rèquiem" de Mozart, al mateix temps que el cantaven altres corals arreu del món. I al Centre Cultural Islàmic, centenars de musulmans es van reunir per pregar i llegir l'Alcorà en memòria dels desapareguts. Els assistents van voler deixar clar que l'islam és una cosa ben diferent del que va passar ara fa un any i que la fe islàmica no dóna suport a accions com aquestes.
A les 9 i 45 minuts, es va fer un altre minut de silenci a Washington, en aquest cas al Pentàgon, en memòria de les 189 persones que van morir després que un tercer avió va xocar contra aquest edifici, ara totalment reconstruït. Aquest va ser l'escenari triat per George Bush per a la seva primera aparició en els actes commemoratius de l'onze de setembre. Al Pentàgon, Bush i el secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, van presidir el desplegament de la bandera nord-americana a l'ala de l'edifici que va ser destruïda.
Un cop acabat l'acte del Pentàgon, el president dels Estats Units va marxar cap a Pennsilvània, el lloc on va caure el quart avió segrestat pels pilots suïcides. Acompanyat per la seva dona, Bush va dipositar una corona de flors vermelles i blanques en memòria de les quaranta víctimes de la tragèdia, tots tripulants i passatgers de l'avió. Un any després, encara no s'ha aclarit contra quin edifici volien fer xocar l'aparell, els segrestadors.
