L'elecció de Ratzinger genera reaccions oposades, entre la cautela i l'optimisme

"Habemus Papam". L'Església catòlica ja té successor per a Joan Pau II. Es tracta del cardenal alemany Joseph Ratzinger, considerat l'home de confiança de Karol Wojtyla i degà del col·legi cardenalici. Totes les travesses l'assenyalaven com a clar favorit i per això tots els pronòstics vaticinaven que no sortiria elegit, fent bona la dita "qui entra al conclave com a papa, en surt com a cardenal". Aquest cop hi ha hagut sorpresa, i la sorpresa ha estat que s'han confirmat les previsions. Ratzinger ha estat elegit pel conclave de cardenals en un temps rècord. Només han calgut quatre votacions i poc més de 24 hores de conclave a la Capella Sixtina perquè el cardenal alemany obtingués els dos terços de sufragis necessaris per ser elegit nou pontífex. En l'últim segle, només l'elecció de Pius XII l'any 1939 va ser més ràpida. Tan sols van ser necessaris dos dies de debats i tres votacions. La rapidesa en l'elecció ha confirmat les anàlisis d'aquells que creien que els cardenals farien una elecció ràpida per donar solidesa al nou pontificat. També s'han confirmat els pronòstics que vaticinaven un papa d'avançada edat -Ratzinger acaba de fer 78 anys- per assegurar un pontificat més curt que el de Joan Pau II, que va durar 26 anys. Els analistes, en canvi, no acaben de posar-se d'acord en el fet que l'extensió del pontificat signifiqui que aquest sigui de transició. Alguns creuen que el fet de nomenar Ratzinger és una clara aposta pel continuisme, mentre que altres pensen que hi ha altres factors que condueixen a pensar el contrari. Ratzinger serà Benet XVI D'entrada, el nom triat -Benet- trenca amb la línia dels seus predecessors -Joan XXIII, Pau VI, Joan Pau I i Joan Pau II-. El darrer papa que va optar per aquest nom, Benet XV, va ser l'italià Giacomo della Chiesa, que va governar l'Església en l'època de la Primera Guerra Mundial -entre 1914 i 1922-. Benet XV es va destacar per la seva neutralitat al llarg del conflicte i per les seves intervencions a favor de la pau. Benet XVI serà el sisè papa alemany de la història. Entre els compatriotes que l'han precedit destaca Lleó IX, nascut a Alsàcia i elegit papa l'any 1048. L'elecció de Ratzinger trenca un altre dels grans pronòstics, que indicava que el Vaticà recuperaria la tradició de nomenar papes italians. De fet, Joan Pau II va ser el primer pontífex no italià en més de 500 anys. Perfil clarament conservador El perfil marcadament conservador de Ratzinger -des de l'any 1981 exercia com a prefecte de la Congregació per a la Doctrina i la Fe- ha aixecat les suspicàcies de part de l'opinió pública mundial, en especial dels sectors més progressistes de l'església catòlica. En canvi, altres sectors com l'Opus Dei o en general la cúpula eclesiàstica han celebrat el seu nomenament. La referència més recent de les directrius que regeixen el pensament del nou papa ha estat la seva homilia a la missa "pro eligendo pontifice", just abans de l'inici del conclave. Aleshores, Ratzinger va alertar contra la "dictadura del relativisme" que, segons ell, presideix els nostres temps, caracteritzats per les "modes del pensament". L'entronització de Benet XVI serà diumenge L'entronització del nou papa, Benet XVI, serà aquest diumenge a les deu del matí. La missa de coronació tindrà lloc a la basílica de Sant Pere i s'hi preveu la presència de representants de nombrosos governs de tot el món i d'altres confessions religioses. La missa serà retransmesa en directe, com ho van ser els funerals per Joan Pau II. De moment, el nou papa ha celebrat ja el seu primer acte com a successor de Joan Pau II amb una missa privada a la Capella Sixtina, concelebrada amb la resta de 114 cardenals electors que han participat en el conclave de la seva elecció.