L'economia submergida a Catalunya va arribar el 2009 al 22,3% del PIB

La crisi ha fet créixer l'economia submergida, que a Catalunya va arribar l'any passat al 22,3% del producte interior brut. Les dades del conjunt de l'Estat estan en consonància amb les catalanes: l'economia submergida representa el 23,3% del PIB, el que equival a 245.000 milions d'euros. Una altra dada destacada és que des de l'any 2000 l'Estat ha deixat d'ingressar 71.000 milions d'euros pel frau fiscal. I el que més s'escapa del control fiscal és l'IVA i l'impost de societats. De fet, els tècnics d'Hisenda expliquen que hi ha empreses que prefereixen defraudar impostos perquè els és més fàcil fer front a una multa que no deixar de pagar els treballadors i els proveïdors.
L'economia submergida a Catalunya va arribar el 2009 al 22,3% del PIB
Barcelona

L'economia submergida a Catalunya va arribar el 2009 al 22,3% del PIB

La crisi ha fet créixer l'economia submergida, que a Catalunya va arribar l'any passat al 22,3% del producte interior brut. Les dades del conjunt de l'Estat estan en consonància amb les catalanes: l'economia submergida representa el 23,3% del PIB, el que equival a 245.000 milions d'euros. Una altra dada destacada és que des de l'any 2000 l'Estat ha deixat d'ingressar 71.000 milions d'euros pel frau fiscal. I el que més s'escapa del control fiscal és l'IVA i l'impost de societats. De fet, els tècnics d'Hisenda expliquen que hi ha empreses que prefereixen defraudar impostos perquè els és més fàcil fer front a una multa que no deixar de pagar els treballadors i els proveïdors.
Actualitzat
Imatge d'arxiu

La bossa de diner negre a Catalunya va augmentar de 8.667 milions d'euros.

Les dificultats econòmiques davant la crisi que va arrencar a finals del 2007 van rellançar l'evasió fiscal a Catalunya durant el 2009, amb la qual cosa l'economia submergida va arribar al 22,3% del PIB, segons les últimes dades publicades pels tècnics del Ministeri d'Hisenda. La bossa de diner negre a Catalunya va augmentar en 4,4 punts percentuals entre el 2000 i el 2009, que va suposar un augment de 8.667 milions d'euros.

En el conjunt d'Espanya, la xifra arribava al 23,3% del PIB, 0,7 punts percentuals més que el 2008, l'equivalent a 244.918 milions d'euros. L'informe de Gestha, elaborat sobre els últims deu anys, alerta que el creixement del frau fiscal i la caiguda de l'activitat econòmica llasta les pujades tributàries, amb una caiguda de 27.362 milions d'euros fins al novembre de 2009. En concret, les partides que més es van escapar al control del fisc van ser l'IVA i l'impost de societats, la recaptació es va desplomar a Espanya un 29,8% i un 23,1%, respectivament, o el que és el mateix, no es van declarar més de 19.000 milions d'euros (13.677 milions de l'IVA i 6.007 milions d'impost de societats). 

Els tècnics del ministeri han atribuït l'impagament a la cruesa de la crisi i han precisat que les empreses prefereixen evadir impostos perquè és "menys difícil" pagar les possibles sancions que l'impagament a empleats i proveïdors. Així doncs, els tècnics estimen que la "laxitud" fiscal va minvar en 71.000 milions d'euros els comptes de l'Estat en els últims deu anys, 2,4 punts percentuals més sobre el PIB, que justifica per la caiguda de les quotes de l'IVA ingressat per empresaris a nivells de fa una dècada. Sobretot, el frau es va concentrar en el sector immobiliari, on les operacions especulatives de compravenda van defraudar prop de 8.800 milions d'euros anuals.

Navarra i el País Valencià, al capdavant del frau

Per comunitats, Navarra (+6,8%) i el País Valencià (+5,6%) capitanegen els creixements de l'economia submergida durant els últims deu anys, seguides d'Andalusia (+5,5%), Múrcia (+5,5%) i La Rioja (+5,5%). Catalunya, Cantàbria i l'Aragó van augmentar la seva taxa d'economia submergida un 5,5% en aquest període.

Al costat oposat, les comunitats que van contenir millor el creixement de la seva economia submergida van ser Astúries i Extremadura, amb augments del 0,6% i del 0,8%, respectivament. En canvi, la Comunitat de Madrid i el País Basc van ser les dues úniques autonomies que van aconseguir reduir el frau fiscal entre el 2000 i el 2009, amb descensos del 0,8% i 1,2%, respectivament.